Multiculturalisme i Educació: Reptes i Perspectives

Carabanya: Multiculturalisme

Multiculturalisme: mal definit. És important per dir quines idees es volen explicar a l'escola:

• a) Fort: rebutja l'assimilació, legitima la separació de pobles i/o cultures (racisme biològic).
• b) Feble: rebutja l'assimilació, l'abandonament dels immigrants de la cultura d'origen per optar pels costums del país d'acollida. Combat la segregació, la reclusió de minories en guetos, la cohabitació (immigrants nouvinguts que no han volgut o pogut adaptar-se a la societat d'acollida i immigrants ancians que refusen la inserció).

Problemes del multiculturalisme en l'ensenyament

1. Èxit escolar diferencial entre grups socials. El major fracàs escolar dels grups socialment desfavorits s'explica a través de les seves subcultures. Per exemple, en el disseny de programes d'educació compensatòria, els portaveus es van sentir ofesos perquè es van passar a aplicar a minories ètniques, aquestes no havien de competir pel domini d'una cultura diferent, on estan en desavantatge i que no era millor que la seva.
2. Extensió del plantejament multiculturalista. Té lloc tot i que l'escola enfronta amb èxit el problema de la discriminació sexual. Coeducació i igualtat al currículum (resultats de les dones millors que els dels homes). Diferències de gènere = problema de multiculturalisme.
3. Bilingüisme en comunitats amb llengua pròpia (diferències entre codis que volen transmetre el mateix missatge). Multilingüisme = Multiculturalisme. Diferència de codis = diferència de maneres de sentir, pensar i viure.
4. Arribada d'immigrants a certes zones i escoles. Els immigrants parlen una llengua diferent de la de l'escola, tenen costums distints i que volen conservar perquè contemplen la possibilitat de tornar al país d'origen.
5. EEUU compost per una diversitat de minories. A Espanya recorren els gitanos (gràcies a aquests, moltes teories del currículum, com la teoria política, es poden aplicar aquí).
6. L'escola contribueix a la unitat cultural, econòmica i política europea, mitjançant la comunicació entre individus, el desenvolupament de la història, etc.

Principis individuals i raons

1. L'escola és obligatòria, un dret i un deure. Per exemple, catòlics i liberals tenen dret, si volen, a educar els seus fills a casa, sense enviar-los a l'escola.
2. Currículum bàsic: sense distinció de religió, sexe, classe social.
3. Expressions culturals (música, art, etc.), per a la llibertat individual.

En definitiva

Multiculturalisme: proposa respectar els nouvinguts de tal manera que els tractem com a altres, diferents de nosaltres. No individualment, sinó com a col·lectiu diferent.

Individualisme: condició d'igualtat davant la llei (escola obligatòria, currículum i llibertat individual). Només s'aconsegueix un tractament adequat de la immigració mitjançant l'individualisme universalista.

Parsons

Funcions de l'aula:

1. Socialització: transmissió dels valors predominants de la societat en un context d'igualtat entre els alumnes. Inculcació del pensament competitiu i meritocràtic. Acceptació, adopció i desenvolupament del rol a la societat.
2. Distribució:
   • a) Primària: estratificació de l'alumnat a partir del rendiment objectiu (diferenciació de la família):
     • Cognitiu: coneixements tècnics.
     • Moral: adopció i compliment de valors.
   • b) Secundària: culminació del procés de distribució. Divisió de tasques en atributs “humans” o “intel·lectuals” (diferenciació qualitativa).

Bernstein

Codis educatius

Variables que defineixen un tipus o un altre de codi educatiu:

1. Classificació: es refereix al que influeix en el currículum i els límits dels continguts del que s'ensenya.
   • a) Forta (convencional): implica poca connexió entre les diferents parts de l'estructura curricular (allò que es pot o no transmetre).
   • b) Dèbil (projectes): implica interacció entre els continguts de les diferents assignatures. Per exemple, dues matèries alhora (matemàtiques, anglès).
2. Emmarcació (pedagogia): formes de control de com es transmet el currículum, com s'ensenya (professor-alumne).
   • a) Forta (magistral): limita el que es pot i no es pot transmetre, el professor com a autoritat.
   • b) Dèbil (seminari): no existeix la limitació anterior, el professor fa de guia.

Combinació de currículum + pedagogia = avaluació: si no t'adaptes als coneixements, suspens.

La combinació d'aquests codis defineix diferents modalitats de codis de coneixement educatiu:

• a) Agregat: classificació i emmarcació fortes.
• b) Integrat: classificació i emmarcació dèbils.

Codis sociolingüístics

Estructuració social de significats i manifestacions lingüístiques en contextos diferenciats, però relacionats. Diferents formes de parla (codis) simbolitzen la forma de relació social, regulen la naturalesa de les interaccions i creen per als parlants ordres de pertinença i relació diferents.

Cada classe utilitza un codi de comunicació diferent:

• a) Classe obrera (solidaritat mecànica; Durkheim): codi restringit: oracions curtes i gramàtica simple. Per exemple, cotxes, preguntar una direcció.
• b) Classe mitjana (solidaritat orgànica): codi elaborat: construccions gramaticals complexes, etc.

Escola: tendeix a utilitzar el codi elaborat, on és probable que els nens de classe obrera tinguin dificultats.

Relació amb el procés de socialització del nen: el nen adquireix una identitat cultural i reacciona davant la identitat social. L'agent socialitzador principal és la família, desenvolupats segons diferents contextos:

• a) Regulatiu: relacions d'autoritat dins les quals s'inculca al nen regles morals i diversos fonaments.
• b) Instruccional: el nen adquireix coneixement objectiu de coses i persones i habilitats de diferent classe.
• c) Imaginatiu o inventiu: el nen és estimulat a experimentar i recrear lliurement el seu món de la seva manera.
• d) Interpersonal: el nen aprèn a percebre els seus estats afectius i els dels altres.

Importància de les classes socials, que determinen les formes de socialització:

1. Coneixement: orienten el nen cap a codis de parla diferents que controlen l'accés a significats dependents o independents del context.
   • a) Universalistes (classe alta; els comprenen tothom): codi elaborat.
   • b) Particularistes (classe baixa, per entendre's s'ha d'entendre el context): codi integrat.
2. Estructura de la comunicació:
   • a) Posicional: atenció cap als atributs generals de les persones. El nen adquireix un sentiment fort d'identitat social en detriment de l'autonomia. El nen agafa possessió i respon a patrons d'obligació i privilegi.
   • b) Centrades en la persona: es presta més atenció a les característiques particulars de les persones. El nen té un sentit fort d'autonomia, però la identitat social pot ser dèbil.
3. Divisió del treball: accés mitjançant l'educació a un codi elaborat, que és un accés controlat mitjançant el sistema de classes.

Bowles i Gintis

Teoria del Capital Humà (TCH): dóna importància a la classe, deixant de banda el gènere i l'ètnia. Teorisme, massa teoria i poc treball empíric.

La TCH no inclou: relacions socials en el mercat de producció, ni una teoria de la reproducció vàlida (omet el terme classe, falsa consciència). Parteix del supòsit que tothom esdevé capitalista perquè són posseïdors del seu capital. Elimina el factor treball i la idea de conflicte, no fa referència al salari.

Funcions de l'educació en el capitalisme

• a) Segmenta la força de treball i impedeix el desenvolupament de la consciència de classe.
• b) Legitima la desigualtat econòmica en proporcionar imaginaris meritocràtics d'assignació d'individus a posicions ocupacionals desiguals.

3 àrees:

1. Creixement econòmic.
2. Distribució de la renda: relació entre escolaritat i distribució de la renda, no es pot entendre sense la reproducció.
3. Política pública: poca producció i gens de reproducció social.