Moviments socials urbans, valor del sòl i conflictes

Els moviments socials urbans

Els ciutadans miren de satisfer les seves necessitats bàsiques. Volen maximitzar el benestar (comunicacions, serveis suficients...) i minimitzar els aspectes negatius (contaminació, distàncies...). El paper dels ciutadans com a agent urbà depèn molt de la seva classe social i del barri on viuen. Els ciutadans s'organitzen en associacions de veïns, en grups de defensa de valors ecològics o per reclamar algun servei.

L'espai urbà: especulació, valor d'ús, valor de canvi

La ciutat i el model de producció Amb la Revolució Industrial, el capitalisme introdueix a les ciutats alguns dels seus mètodes i sistemes de producció. Abans, la ciutat era un centre de comunicacions des d'on es distribuïen les mercaderies i on arribaven les matèries primeres i l'energia. La ciutat va adquirir un caire mercantil, perquè es pot comprar i es pot vendre. Transformant-la mitjançant infraestructures, equipaments o millorant-ne l'estètica; el sòl urbà era considerat pel seu valor d'ús (la utilitat o funcionalitat que presentava cada zona de la ciutat). Ara també és considerat pel seu valor de canvi. Va començar una espiral d'especulació immobiliària: la ciutat i els seus elements es van convertir en mercaderia que s'intercanviava a uns preus lliures fixats per l'oferta i la demanda del mercat.

La ciutat com a mercaderia

Tots tenim el dret essencial de disposar d'un habitatge digne; però quan es mercantilitza la ciutat i s'hi especula, el fet de disposar d'una casa o d'un pis deixa d'estar a l'abast de molts ciutadans, mentre que per a uns altres passa a ser un problema greu. Són els propietaris privats del sòl els que més es beneficien d'aquest valor de canvi, són ells els que s'apropien els valors afegits que la col·lectivitat crea a la ciutat mitjançant la urbanització.

Conflicte latent

El conflicte està entre els interessos dels diversos agents urbans. El conflicte està entre els qui miren d'incrementar el valor de canvi del sòl i dels edificis (els propietaris i els promotors immobiliaris) i els qui defensen el valor d'ús (ciutadans). Aquest conflicte genera l'aparició de moviments socials com les associacions de veïns i de grups de pressió. Cada agent pressiona pel seu compte: els promotors creen barris molt diferents entre ells per poder valorar més els uns que els altres, mentre que els ciutadans miren de viure en condicions de benestar.

El valor del sòl

Limitacions: no es pot produir un sòl urbà nou i no es pot transportar. El valor de mercaderia ciutat és donat per dos elements:

La situació

Es refereix a la localització del sòl dins del conjunt urbà. En funció d'on estigui localitzat i de les característiques d'aquesta localització, el preu serà menys o més elevat.

L'edificabilitat

Els ajuntaments, per mitjà dels plans d'urbanisme, poden decidir a què dediquen cada parcel·la del sòl. Les diferències de preu del sòl urbà depenen d'un conjunt de variables. Al centre de les ciutats el preu és més elevat, al centre s'hi localitzen molts equipaments i activitats, de manera que és un lloc amb prestigi i ben comunicat.