Moviments Socials, Revolucions i Imperialisme: Història Contemporània (s. XIX-XX)

Resum Tema 3: Moviments Socials

1. Nova Societat Industrial

• Abans: Societat estamental (fixada per herència).
• Després: Societat de classes (mobilitat segons la riquesa).
• Canvis socials:
  • Camp: Pagesos esdevenen jornalers o obrers.
  • Ciutats: Els artesans perden els oficis i esdevenen obrers.
  • Burgesia: Propietaris rics d'indústries i negocis.
  • Proletariat: Treballadors assalariats.

2. Creixement de les Ciutats

• Urbanització accelerada a causa del creixement industrial.
• Burgesia: Viu en barris ben planificats amb serveis.
• Proletariat: Barris obrers amb males condicions.

3. La Dona en la Societat Industrial

• Desigualtat legal: Inferioritat imposada per les lleis i la religió.
• Burgesia: Les dones han de romandre a casa i criar els fills.
• Proletariat: Treballen a fàbriques i després realitzen tasques de la llar.
• Exemples de dones treballadores i estudiants: Ada Lovelace, Mary Walton.

4. Primeres Organitzacions Obreres

• Luddisme: Destrucció de màquines a causa dels acomiadaments.
• Inici del Sindicalisme: Reivindicacions per millors condicions laborals.
• Trade Unions: Primer gran sindicat (1829, Gran Bretanya).
• Associació de Teixidors de Barcelona (1840): Primer sindicat a Catalunya.

5. Propostes Revolucionàries

• Marxisme (Karl Marx i Engels, 1848):
  • Lluita de classes com a motor de la història.
  • Revolució proletària per abolir la propietat privada.
  • Dictadura del proletariat i posteriorment societat comunista.
• Anarquisme (Bakunin, Proudhon):
  • No estat, no política, sí a la propietat col·lectiva.
  • Acció directa i lluita espontània de les masses.
• Primera Internacional (AIT, 1864): Unió dels treballadors a escala internacional.

6. Partits i Sindicats Obrers

• Partits socialistes: SPD alemany (1875), PSOE (1879).
• Anarcosindicalisme: Creació de la CNT (1910).
• Segona Internacional (1889): Establiment del Primer de Maig com a Dia Internacional del Treballador.

7. Primer Feminisme i el Dret a Vot

• Seneca Falls (1848): Primera declaració feminista.
• Sufragistes (1897-1914): Lluita pel dret a vot mitjançant accions directes.
• A Catalunya: Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala.

Moviments Liberals i Nacionals

1. Definicions

• Nació: Grup humà amb llengua, tradicions i cultura pròpies que aspira a viure en comunitat.
• Estat: Organització política i administrativa.

2. Revolucions de 1848 ("Primavera dels Pobles")

• Revoltes contra l'absolutisme i els imperis, impulsant el nacionalisme i la democràcia.
• Causes:
  • Crisi agrícola i econòmica (fallida bancària, atur).
  • Crisi política: demanda de democràcia i governs republicans.
• Exemple: Imperi Austríac: revoltes que van conduir a reformes liberals moderades.

3. Nous Estats Liberals

Regne Unit

• Monarquia parlamentària que va evolucionar cap a la democràcia.
• Parlament:
  • Cambra dels Lords (noblesa)
  • Cambra dels Comuns (burgesia, posteriorment laboristes des de 1893).

Irlanda

• Gran Fam (1845-1849), que va provocar una emigració massiva.
• 1919-1921: Independència, donant lloc a la República d'Irlanda i Irlanda del Nord.

Espanya

• 1868: Revolta liberal que va enderrocar la monarquia Borbònica.
• Amadeu I (imposat per les potències europees), seguit pel retorn de la monarquia Borbònica.

França

• 1875: III República, amb sufragi universal i reformes laborals i educatives.
• Va finalitzar el 1940.

4. Els Vells Imperis

Imperi Austrohongarès

• Monarquia dual (Àustria-Hongria), amb tensions creixents als Balcans.

Imperi Rus

• Alexandre II (1855-1881): Va abolir l'esclavitud (22 milions de persones), tot i que van continuar dependents del "mir".
• Estat predominantment agrari i poc industrialitzat.

Imperi Otomà

• Estat teocràtic liderat pel sultà.
• Pèrdua de territoris com Grècia i els Balcans.
• Els Joves Turcs (1908) van intentar implementar reformes liberals.

5. Estats Extraeuropeus

Japó

• Aïllat fins al 1854, quan els EUA el van obligar a obrir-se.
• Era Meiji (1868-1912): Període de modernització i profundes reformes.

Estats Units

• Expansió territorial (cap a l'Oest, guerra amb Mèxic, compra d'Alaska).
• Nord industrialitzat versus Sud esclavista.
• 1861: Lincoln va abolir l'esclavitud.

Innovació i Domini Colonial

1. Segona Revolució Industrial (s. XIX-XX)

• Aplicació d'innovacions científiques i ús extensiu del petroli i l'electricitat.
• Concentració empresarial i expansió de l'economia global.

Noves Fonts d'Energia

• Petroli (Pennsilvània, 1859): Utilitzat en il·luminació, calefacció i combustibles (Benz, 1885 - gasolina; Diesel, 1895 - gasoil).
• Electricitat: Va impulsar els transports (metro, tramvia), les telecomunicacions (telègraf, telèfon - Bell, 1876), la il·luminació (Edison, 1880) i els electrodomèstics.

Noves Indústries i Organització Industrial

• Innovació: Avenços significatius en química (adobs, explosius) i siderúrgia (alumini, acer inoxidable).
• Taylorisme: Sistema de treball en cadena per reduir costos i augmentar la productivitat (Henry Ford, 1913 - Ford T).

2. Noves Potències Industrials

• Alemanya: Es va convertir en la segona potència industrial gràcies al proteccionisme, els seus recursos naturals (carbó i ferro) i el desenvolupament de la indústria química i siderúrgica.
• EUA: Va esdevenir la primera economia mundial (després de la Primera Guerra Mundial) per la seva abundància de recursos naturals, un mercat intern fort i l'especialització regional.
• Japó: La seva modernització (Revolució Meiji, 1868) i la inversió estatal en educació i indústria van propiciar el naixement dels zaibatsu (com Mitsubishi).

Imperialisme i Colonialisme (s. XIX)

Imperialisme

• Justificació política per sotmetre altres pobles (França, Regne Unit, EUA, etc.).
• Causes:
  • Econòmiques: Necessitat de nous mercats per vendre productes i obtenir matèries primeres.
  • Demogràfiques: L'excés de població europea va impulsar l'emigració.
  • Polítiques: Recerca de prestigi per a les potències mitjançant l'adquisició de noves colònies.
  • Ideològiques: Creença en la superioritat de la civilització europea i el seu "dret" a colonitzar.

Colonialisme

• La metròpoli (estat colonitzador) explotava les colònies en benefici propi.

Conseqüències

• Per als països colonitzats:
  • Divisió artificial de territoris, que va generar conflictes actuals.
  • Violència i genocidis (per exemple, al Congo Belga).
  • Discriminació racial (per exemple, l'*apartheid* a Sud-àfrica).
  • Alguns avenços (medicina, administració), però aplicats de manera desigual.
• Per als països colonitzadors:
  • Beneficis econòmics derivats de l'explotació de recursos i l'obertura de nous mercats.
  • L'emigració va alleujar les tensions socials internes.
  • Control de rutes comercials estratègiques (Canals de Suez, 1869, i Panamà, 1914).