Moviments Socials: Estructures, Influència Minoritària i Identitat Social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,06 KB

Estructura d'Oportunitats Polítiques

Contempla els moviments socials com a nous protagonistes en els processos de representació d'interessos diferents. Estudia la interdependència de la mobilització amb les estructures polítiques convencionals, així com la interacció entre els actors dels moviments i els dels sistemes institucionalitzats, i les seves formes d'acció.

Nous Moviments Socials

En resposta a la societat moderna i postmoderna, s'interessa per la importància de les transformacions que estan esdevenint en la societat postindustrial i les implicacions que comporten, així com la importància de les xarxes socials, de la producció conjunta de significats i de la identitat col·lectiva.

Aportacions de la Psicologia Social

Dues perspectives específiques de la psicologia social:

1. Influència Minoritària (Serge Moscovici i altres)

El seu focus se centra en els processos mitjançant els quals alguns grups minoritaris són capaços d'influir i induir canvis en la majoria de la societat. El punt fonamental és el conflicte que els grups minoritaris poden establir amb la majoria. No es tracta d'un conflicte pels interessos materials, sinó d'un conflicte de naturalesa simbòlica. En efecte, un grup minoritari que sostingui una posició contrària a una norma majoritàriament acceptada, pot, sota determinades condicions, generar un conflicte simbòlic. La resolució d'aquest conflicte pot implicar el moviment de la majoria cap a les posicions minoritàries.

Condicions per a la Influència Minoritària

  1. Els grups minoritaris han d'anar contra normes socials dominants; les seves posicions han de ser heterodoxes (contràries al que està estructurat); han de ser nòmics, és a dir, actius, amb objectius clars, amb motivació suficient i amb agència per a l'acció en contra de la norma majoritària, adoptant una posició antisistema, però oferint una norma alternativa. Amb aquestes característiques, els grups minoritaris poden generar conflictes i obligar la majoria a enfrontar-los. La resolució del conflicte promou una innovació i un canvi.
  2. Recursos que la minoria necessita per obtenir resultats: l'estil de comportament (han de mostrar consistència en les propostes) i l'estil de negociació (ha de ser flexible).

La influència social s'ha entès com aquella pressió social que indueix similitud entre les persones d'un grup o col·lectivitat. Es tractaria de pressions que porten a canviar el comportament, les actituds, les opinions, els valors, les creences, etc., cap a l'homogeneïtat. En psicologia social s'han definit tres formes d'influència: la uniformitat (desitjar ser com els altres), el conformisme (semblança produïda per la pressió de grup) i la submissió (acceptar les demandes de l'autoritat). Aquests processos d'influència són mecanismes per aconseguir el manteniment de l'ordre social.

2. La Teoria de la Identitat Social

Segons Tajfel, la identitat social és la consciència que tenim les persones de pertànyer a un grup o categoria social, i també la valoració que en fem. Una valoració positiva o negativa sustenta, respectivament, una identitat social positiva o negativa. La identitat social requereix el manteniment i reconeixement de la distintivitat entre les categories socials. Quan la distintivitat és positiva, és a dir, quan les diferències entre una categoria i les altres són valorades positivament, la identitat social resultant és positiva. Quan es dóna el cas contrari, és a dir, que la distintivitat és negativa, llavors la identitat social és també negativa. Per això es diu que la identitat social positiva està condicionada pel fet de mantenir amb èxit una distintivitat positiva.

Estratègies de Comportament davant la Identitat Social Negativa

Quan la identitat social és negativa, es distingeixen dos tipus d'estratègies de comportament:

  1. Estratègia de canvi social: estratègies orientades a la transformació de la pròpia categoria, de caràcter col·lectiu.
  2. Estratègia de mobilitat social: abandonament de la categoria de pertinença, de caràcter individual.

Nous Escenaris i Comprensió dels Moviments Socials

Característiques Actuals dels Moviments Socials

  • Són globals: no estan en un únic lloc.
  • Complexos: gran quantitat de components que els formen.
  • Líquids i fluids: límits imprecisos, destinacions i velocitats diferents; apareixen i desapareixen, i penetren la cultura. Sempre en moviment, de composició heterogènia, amb activistes que van des de grups de forta resistència ètnica i cultural fins a petites empreses específiques.
  • Formats per xarxes informals: Fan ús de noves tecnologies per a distribuir informació i comunicar-se. Els partits antineoliberals tenen les mateixes característiques, ja que creen i destrueixen estructures estables i funcionen de manera similar.

Entradas relacionadas: