Els moviments nacionalistes i la Primavera dels Pobles

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,28 KB

Els primers moviments nacionalistes (1820 – 1830)

  • Les primeres revoltes nacionalistes es van produir com a conseqüència de la idea liberal del dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos per sobre de la voluntat del monarca.
  • Grècia (1820): va iniciar el seu camí cap a la independència de l’Imperi Turc mitjançant una insurrecció de caràcter liberal que recollia les aspiracions nacionalistes gregues i expressava el rebuig al domini polític, econòmic i cultural turc. La independència grega es va proclamar al Congrés d’Epidaure (1822) i es va poder consolidar gràcies a l’ajuda britànica, francesa i russa, potències interessades a afeblir el poder otomà.
  • Bèlgica (1830): es va independitzar dels Països Baixos després d’un procés de guerra civil. Va formar un govern provisional (1831) que va ser reconegut per les potències occidentals i que es va imposar gràcies a l’ajuda militar francesa. Holanda va reconèixer el govern constitucional belga el 1839.

La “Primavera dels Pobles” del 1848

  • La revolució del 1848 en els territoris de l’Imperi Austríac va tenir un contingut nacionalista que va discórrer de manera paral·lela a l’agitació liberal. La minoria austríaca en el poder sotmetia la resta de pobles integrants de l’Imperi, que es van aixecar per la seva llibertat.
  • La revolució liberal del 1848 va provocar la caiguda de Metternich i la formació d’una Assemblea Nacional Constituent elegida per sufragi universal, amb l’abdicació de l’Emperador.
  • La revolució liberal del 1848 també va provocar l’emergència de moviments nacionalistes a Txèquia, Polònia, Croàcia (reconeixement de la identitat cultural i lingüística i de la igualtat de drets), Llombardia, Venècia (república) i Hongria (guerra d’independència).
  • Davant de tots aquests conflictes, l’Imperi Austríac es va veure obligat a introduir reformes: instauració d’un règim liberal moderat, sufragi censatari, concessions culturals i modificació de l’estructura de l’Imperi: Monarquia dual (Francesc Josep) amb dos estats, Àustria i Hongria.

Entradas relacionadas: