Moviments Migratoris: Causes, Paisatge Agrari i Evolució

Moviments Migratoris

Causes dels Moviments Migratoris

• Factors econòmics
• La governança i els serveis públics
• Desequilibris demogràfics
• Conflictes
• Factors ambientals
• Xarxes transnacionals

Criteris per Classificar un Paisatge Agrari

Els criteris per classificar un paisatge (parcel·les) són:

Morfologia Agrària

Aspecte que presenta el camp. Inclou:

• Mida: de grans dimensions o latifundis (més de 100 hectàrees), mitjanes, o petites o minifundis (per sota de les 10 hectàrees).
• Forma: regular o irregular.
• Límits: camps oberts (open-field) o camps tancats (bocage).

Sistemes de Conreu

Es classifiquen en:

• Tipus de cultiu: monoconreu o policonreu.
• Necessitat d'aigua: regadiu o secà.

Tipus d’Agricultura i Ramaderia

Agricultura Intensiva

Es dona en llocs molt poblats, amb poc espai disponible i on el terreny és car. L'objectiu és produir una gran quantitat de productes en el menor espai possible (alt rendiment per hectàrea). S’utilitza molta mà d’obra, adobs, llavors seleccionades i estudis per analitzar la demanda.

Agricultura Extensiva

Es dona en llocs poc poblats, amb molta disponibilitat de terra i mà d’obra escassa. L’objectiu és obtenir una gran quantitat de producte al preu més baix possible. Utilitza tècniques modernes, selecció de llavors i diferents races de bestiar. És molt mecanitzada.

Tipus de Poblament

• Concentrat: els habitatges es troben agrupats.
• Dispers: els habitatges es troben aïllats.

Sistemes Agraris de Subsistència

Es donen principalment als països poc desenvolupats (pobres). Es basen en el treball familiar i la seva producció es destina a l’autoconsum o a comercialitzar-ne una petita part als mercats locals.

Sistemes Agraris i Ramaders Comercials o de Mercat

Són propis dels països desenvolupats o de països poc desenvolupats que produeixen únicament per a l’exportació.

Etapes de la Immigració a Catalunya

Període 1920-1930

Arribada d’aproximadament 500.000 persones, procedents principalment d’Aragó, València i Múrcia. La població va passar de poc més de dos milions d’habitants a quasi tres (vegeu quadre). Aquesta onada migratòria va ser atreta per la demanda de mà d’obra, especialment per la generada per l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

Període 1950-1975

Arribada de poc més d’1.500.000 persones, procedents principalment d’Andalusia, Extremadura i Galícia, atretes pel dinamisme industrial de Catalunya i la possibilitat de trobar feina. La població passa de tres a sis milions d’habitants. La immigració espanyola d’aquestes dècades es va concentrar sobretot al voltant de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona a causa de la demanda de mà d’obra en la indústria.

Període 1998-2010

Arribada de corrents migratoris procedents de diferents parts del món, especialment del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l’Est. S’arriba als 7.500.000 habitants.

Classificació del Procés Migratori Espanyol

El procés migratori espanyol es classifica de la següent manera:

1. Migracions transoceàniques històriques.
2. Migracions exteriors a Europa.
3. Migracions interiors camp-ciutat.
4. Espanya, país receptor d’immigrants.
5. Canvi de cicle: Espanya perd població.