Moviments Literaris i Culturals: Del Renaixement al Romantisme

Francés4,8 KB

El Romantisme

El Romanticisme és un moviment cultural, polític i literari del segle XVIII que posa al davant l'individu, la llibertat i el subjectivisme, oposant-se a la decadència. Joan Rubió repren la tradició culta i posa una estètica romàntica, conservadora i reaccionària, marcada pel romanticisme europeu. Té dues tendències: la culta heroica catòlica i la popular de comèdia costumista amb conflicte domèstic.

La Il·lustració

La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social a França, Gran Bretanya i Alemanya durant el segle XVII. Es caracteritza pel racionalisme, l'amor a la naturalesa, la igualtat i el laïcisme. Busca nous coneixements i pensaments. Presenta dues formes artístiques:

  • Neoclassicisme: déu excessos, racionalitat, simetria, ordre, colors freds i reflex de la vida quotidiana.
  • Rococó: utilitza elements manuals com a elements decoratius, fomenta la pintura íntima amb escena eròtica, colors vius i escenes que reflecteixen les idees del moment. La religió hi és inútil.

El Barroc

El Barroc és una etapa cultural occidental, situada entre el període renaixentista i el neoclàssic. S'origina com un enfrontament religiós i un canvi de ment. És el període on es descobreix l'home a través de la raó. Es caracteritza per remarcar aspectes negatius, rebel·lar-se contra els valors ètics del Renaixement, el recarregament, el contrast i l'oposició. Els canvis literaris mostren contrastos contraposats i molta artificialitat. L'art és intens, colpidor, amb molts contrastos de llums i ombres. L'arquitectura és ornamental, recarregada i abundant, amb jocs òptics. Autors importants: Francesc Vicent Garcia i Pedro Calderón de la Barca.

El Renaixement

El Renaixement és un moviment cultural i artístic a Itàlia i Europa durant el segle XVI. Predomina l'antropocentrisme, l'exploració de les emocions humanes. L'home i la naturalesa són representats i conservats per mà pròpia, tractant fets i mites. Hi ha una decadència de la literatura catalana. S'inspira en el món clàssic de Roma i Grècia, girant tot al voltant de l'humà i aconseguint la felicitat amb pensament i coneixement. La impremta catalana sorgeix al segle XV. Autor renaixentista destacat: Bernat Metge amb Lo somni (1399).

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà destaca en el drama i la poesia. Germana els catòlics. El 1877 és mestre en gai saber i el 1879 president dels Jocs Florals i de la Lliga Catalanista. Les seves obres donen prestigi i consoliden el teatre català, essent el màxim exponent de la Renaixença i considerat el pare del teatre català modern (representat per Serafí Pitarra). La seva producció literària es divideix en 4 etapes:

  1. Parla d'amors no correspostos i barreja cultures (Mar i cel).
  2. Planteja i soluciona problemes de la vida quotidiana a la terra (Terra baixa, Tierra baja i l'amor).
  3. Nous plantejaments i intents d'adaptació a modes teatrals (Arran de terra).
  4. Torna als drames anteriors i a la tragèdia romàntica (Jesús que torna).

Narrativa i Novel·la Realista

Autors anònims, en castellà (1875). El 1879 guanya el premi dels Jocs Florals. Presenta tres períodes en la seva obra i vida:

  1. Basada en la seva formació.
  2. Pleni reconeixement dins i fora de Catalunya.
  3. Recopilació de les seves obres.

Les seves obres són una producció objectiva de la societat del moment amb una fina crítica i vessant didàctica. Estils: realista, naturalista i romàntic.

  • L'Escanyapobres: ambient social rural i procés industrial (1884), critica els avars i la pobresa de la gent del camp.
  • La febre d'or: relata la Barcelona de l'especulació del segle XIX, centrant-se en l'enriquiment d'una família gràcies a la borsa. Consta de 2 parts: l'enriquiment familiar i la separació d'interessos econòmics.

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer és el màxim exponent de la Renaixença. Estudia al seminari de Vic als 15 anys (Can Tona). Escriu la versió de L'Atlàntida i poesia de fang social. És ordenat sacerdot el 1864 i guanya els Jocs Florals amb Nadal. El 1865 obté dos premis als Jocs Florals, consolidant el català orientant els inicis literaris. Acusat de boig i d'exorcista, es queda quasi aïllat amb la prohibició de tasques sacerdotals. Recorre als premis per denúnciar la seva situació a En defensa pròpia (1889). El 1880 és mestre en gai saber i el 1881 president dels Jocs Florals. El poema Los dos campanars explica la situació d'enderrocament en què es troben els dos campanars situats a la muntanya del Canigó.

Descargar

PDF Word HTML