Moviments Literaris a Catalunya: del Romanticisme al Modernisme

Modernisme (segles XIX-XX)

El Modernisme sosté la idea de l'art-síntesi i de l'art total en considerar l'art com una única realitat que es manifesta en qualsevol disciplina de manera igual.

Tendències principals

• Regeneracionisme: Influït per la filosofia de Nietzsche, cerca la modernització del país acostant-lo a Europa.
• Esteticisme: Els seus seguidors desconfien de la capacitat de l'artista per canviar la societat i es refugien en l'art.

Etapes del Modernisme

• 1892-1900: Etapa de formació, en la qual la burgesia rebutja aquest nou art.
• 1900-1911: Etapa de consolidació, quan la burgesia ja accepta i consumeix aquest art.

El teatre modernista

• Va ser un gènere molt valorat pels modernistes.
• Tenia una gran importància com a plataforma pública per a l'expressió de les idees del moviment.
• La renovació teatral es va inspirar en models com Henrik Ibsen i Maurice Maeterlinck.

Autors modernistes destacats

Víctor Català (Caterina Albert)

Autora de la novel·la Solitud, que tracta del trajecte d'una dona en l'àmbit rural. La protagonista comença un procés d'autoconeixement que la farà trobar la força per trencar les convencions del seu món quotidià.

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911)

Provinent de la burgesia industrial, però sense vocació per al negoci familiar, va estudiar dret i va viure de rendes. Es va dedicar al periodisme i la literatura. El seu pensament poètic es basa en el vitalisme i el cristianisme. La seva temàtica se centra en l'amor, la mort, la història, el poble i la política.

Moviments de l'Edat Contemporània (segle XIX)

Romanticisme

Moviment artístic i intel·lectual que domina Europa al segle XIX. Es caracteritza pel subjectivisme, la llibertat, la intuïció i la sinceritat. Explora la relació entre l'ésser humà i la natura, la nostàlgia i l'exaltació del passat nacional amb la recuperació de l'art gòtic i del món medieval.

Renaixença

Moviment que planteja la recuperació de la literatura catalana i de l'ús literari del català al segle XIX. Els seus objectius eren:

• Recopilació de les manifestacions literàries populars.
• Difusió de la literatura catalana.
• Establiment d'un model de llengua acadèmica.

Realisme i Naturalisme

Aquests moviments sorgeixen al segle XIX com a reacció a l'esgotament del Romanticisme.

Autors destacats del segle XIX

Jacint Verdaguer (Osona, segle XIX)

És el poeta més representatiu del Romanticisme i el creador del català literari contemporani. D'origen pagès, fou sacerdot en un vaixell. Va guanyar diverses vegades els Jocs Florals.

Narcís Oller (Valls, segle XIX)

És el creador de la narrativa moderna catalana, que avança progressivament des del Romanticisme fins al Realisme i el Naturalisme. La seva trajectòria es divideix en:

• Aprenentatge i formació: La papallona
• Consolidació: L'escanyapobres
• Crisi: La Bogeria

Àngel Guimerà (Tenerife, segle XIX)

Dramaturg clau amb diverses etapes:

• Teatre històric i drama romàntic (Gal·la Placídia): Protagonistes de cultures enfrontades viuen un amor apassionat capaç de superar tots els obstacles.
• Drama realista (Pólvora): Els personatges continuen sent fidels als models romàntics, però s'analitza la problemàtica social que els envolta.
• Retorn al teatre romàntic.

Frederic Soler, "Pitarra"

Escriu drames romàntics tot i que inicialment critica aquest tipus de teatre a favor d'un teatre més proper al públic popular i als models europeus.

• Etapa antiromàntica: Obres comicosatíriques, sovint escandaloses i paròdiques del teatre castellà.
• Etapa de drama romàntic: Obres d'ambient contemporani o històric, situades al món rural o urbà.