Moviments Literaris Catalans: Romanticisme, Renaixença, Modernisme

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment estètic i cultural que va aparèixer a Europa a finals del segle XVIII i que s'extingeix durant la primera meitat del segle XIX. Neix com a reacció al rigor neoclàssic del segle XVIII.

Característiques Principals

• Valoració del sentiment, la intuïció i la imaginació en contraposició a la raó i l'ordre neoclàssics.
• Culte a la llibertat individual i al geni creador de l'artista.
• La creació literària intenta emocionar i commoure, no pas ensenyar o alliçonar directament.
• Cerca de l'evasió (en el temps o l'espai) i gust pels escenaris exòtics, misteriosos o llunyans.
• Temes freqüents: l'amor (sovint impossible o tràgic) i l'amistat, però també la bogeria, els elements sobrenaturals, els somnis i la mort.
• Valoració del passat històric, especialment l'Edat Mitjana.
• Recuperació de la identitat nacional i les arrels culturals i històriques dels pobles.

Tipus de Romanticisme

Romanticisme liberal: Defensa els ideals de la Revolució Francesa. Escriptors com l'anglès Lord Byron i els francesos Victor Hugo i Alexandre Dumas. A Catalunya, es va difondre a través de publicacions com “El propagador de la libertad” i “El Vapor”.

Romanticisme conservador: Més interessat pel passat medieval i els valors tradicionals i cristians. Representat per autors com l'escocès Walter Scott. Estil sovint poc natural, amb ús d'arcaismes medievals, abundància d'adjectius, figures retòriques i exclamacions.

La Renaixença

Moviment cultural i literari català del segle XIX que té com a objectiu principal el redreçament de la literatura i la cultura catalanes, la recuperació i normativització de la llengua i la rehabilitació de les institucions culturals pròpies. Lemes associats: Pàtria, Fe, Amor (dels Jocs Florals) i Pàtria i Llengua.

S'estengué per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Es considera que comença simbòlicament el 1833 amb la publicació de l'oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau. Una data simbòlica de plenitud o tancament podria ser 1877 (coronació de Jacint Verdaguer als Jocs Florals).

Els Jocs Florals

Eren certàmens literaris anuals originaris de l'edat mitjana que es van decidir restaurar a Barcelona el 1859. Servien de plataforma important per als autors en català i tenien com a temes principals premiats la Pàtria, la Fe i l'Amor. Van tenir un paper clau per catalitzar i difondre el moviment renaixentista.

La Renaixença Valenciana

Impulsada per una burgesia més aviat agrària i conservadora. El moviment literari va tenir, en general, menys compromís amb les reivindicacions polítiques i menys preocupació inicial per la normativització estricta de la llengua en comparació amb Catalunya. La figura clau va ser Teodor Llorente.

El Modernisme

Moviment cultural i artístic que es desenvolupa a Catalunya aproximadament entre 1888 i 1911. Busca modernitzar la cultura catalana i equiparar-la a l'europea, superant la Renaixença.

Tendències Principals

Regeneracionisme

S'oposa al conservadorisme i al passat idealitzat. Concep l'art com un mitjà per transformar la societat i millorar-la. Propugna una literatura compromesa amb els problemes socials i defensa l'individualisme de l'artista enfront de la massa conformista.

Esteticisme

Defensa la bellesa i la força de l'art per si mateixos, seguint el lema "l'art per l'art". Els artistes es consideren sovint éssers superiors, víctimes incompreses de la societat burgesa materialista, que rebutja l'art i la bellesa autèntics.

Característiques Generals del Modernisme

• Difusió de les noves idees i corrents estètics europeus (Simbolisme, Parnassianisme, Decadentisme, Prerafaelitisme, vitalisme nietzschià...) a través de revistes, tertúlies i festes modernistes.
• Visió idealitzada de la figura de l'artista com a ésser excepcional, geni, bohemi, sovint incomprès per la societat.
• Atracció per allò decadent, morbós, pervers, misteriós i, de vegades, exaltació del dolor, la malaltia o la malenconia.
• Interès profund per la vida interior, l'exploració de l'inconscient, l'evocació de sensacions i emocions subjectives.
• Ús de contrastos forts (llum/ombra, bellesa/lletjor, innocència/perversitat).
• Gran interès per la forma, el llenguatge suggeridor i musical, i sovint per una sintaxi més elaborada, trencadora o expressiva.

La Poesia Modernista

Es busca la sinceritat expressiva i la superació de la retòrica postromàntica. Conviuen un llenguatge que pot ser culte i arcaitzant amb un altre de més modern, directe i vitalista. Rep fortes influències del Simbolisme, Decadentisme i Parnassianisme europeus.

Tipus de Poesia Modernista

1. Poesia Culta / Simbolista / Esteticista: Més elaborada formalment, artificiosa, busca la bellesa formal i la suggestió. Poetes sovint lligats a l'esteticisme.
2. Poesia Espontània / Vitalista: Més propera al regeneracionisme. Tracta temes com la natura des d'una òptica vitalista i energètica. Defensa l'expressió pura, directa i sincera de l'emotivitat de l'artista. La figura clau és Joan Maragall, autor de la teoria de la "paraula viva" (necessitat d'escriure les paraules tal com sorgeixen espontàniament en el moment de la inspiració poètica). Obres principals de Maragall: Poesies, Visions & Cants, Enllà, Seqüències.

Poetes Modernistes Valencians

El Modernisme poètic valencià apareix més tardanament, ja que encara hi havia una forta influència de la figura renaixentista de Teodor Llorente. Es parla sovint de la Generació de 1909, formada per autors com Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando, Josep Maria Bayarri, Jacint Maria Mustieles i Maximilià Thous.

La Narrativa Modernista

Busca superar el Realisme i el Naturalisme del segle XIX, explorant noves formes i temàtiques.

Tendències Narratives

1. Ruralisme Simbòlic: Presenta una visió sovint negativa i conflictiva del món rural, vist com un espai d'endarreriment, forces atàviques i instints primaris contra els quals l'individu (sovint l'artista, l'intel·lectual o la dona) lluita.
   • Raimon Casellas (Els sots ferestecs): Mostra el fracàs de l'artista idealista que intenta canviar la societat rural primitiva.
   • Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) (Drames rurals, Solitud): Presenta personatges femenins forts que s'enfronten a un entorn rural hostil, opressiu i violent.
2. Decadentisme / Esteticisme: Recull temes escabrosos, morbosos, prohibits, ambients refinats i personatges turmentats.
   • Prudenci Bertrana (Josafat): Explora la relació apassionada i conflictiva entre un campaner de catedral gegantí i primitiu i una prostituta, barrejant religiositat i sexualitat.
3. Costumisme Crític / Sàtira Social: Retrat crític, sovint irònic o humorístic, de la societat burgesa o d'altres ambients contemporanis.
   • Santiago Rusiñol (L'auca del senyor Esteve): Crítica amable i irònica de la mentalitat pràctica i materialista de la burgesia barcelonina, contraposada a l'esperit artístic.
   • Joaquim Ruyra (Marines i boscatges): Encara que amb elements realistes, aporta una visió lírica, precisa i preciosista del paisatge i la gent de mar de la Costa Brava, amb una gran qualitat lingüística.
4. Narrativa Rural Valenciana:
   • Salvador Guinot.
   • Eduard López-Chavarri (Contes lírics, L'horta i la muntanya): Més proper a una visió lírica i esteticista del paisatge valencià.

El Teatre Modernista

1. Teatre Regeneracionista (o d'Idees / Social): Planteja conflictes ideològics entre l'artista o l'individu progressista i la societat conservadora i immobilista, entre l'individu i un entorn social opressiu. Rep una forta influència del dramaturg noruec Henrik Ibsen.
   • Ignasi Iglésias (El cor del poble): Teatre de temàtica obrera i social.
   • Joan Puig i Ferreter (Aigües encantades): Exposa el conflicte entre el progrés (representat per un foraster amb idees científiques) i la tradició, la superstició i la ignorància d'un poble.
2. Teatre Esteticista (o Simbolista / Poètic): Amb influència del Simbolisme, defensa el gust per la bellesa, l'evocació poètica, la suggestió i "l'art per l'art", sovint amb elements fantàstics o llegendaris.
   • Adrià Gual (fundador del Teatre Íntim): Va introduir les novetats escèniques europees.
   • Santiago Rusiñol (amb obres com L'alegria que passa, Cigales i formigues, El jardí abandonat): Contraposa el món ideal de l'art i la poesia amb la prosa i el materialisme de la vida burgesa.