Moviments Literaris Catalans: Romanticisme, Renaixença i Edat Moderna

Context Històric i Social

La transició de l'Antic Règim a la societat contemporània es marca per grans canvis:

• Revolució Francesa: de la societat estamental a la de classes (la burgesia accedeix al poder polític).
• Revolució Industrial: consolidació de la burgesia propietària enfront dels proletaris treballadors. Aquest context social afavoreix l'aparició del Realisme posteriorment.

L'Edat Moderna (1492 - 1789)

Aquest període comprèn des del descobriment d'Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa (1789).

Àmbits de l'Edat Moderna

Política

La concentració de territoris substitueix el mosaic de regnes de l'Edat Mitjana. S'avança cap a la creació dels nous estats (França, Anglaterra, Espanya...) i s'instauren les monarquies absolutistes.

Àmbit Socioeconòmic

La burgesia esdevé una classe social dinàmica i emprenedora, guanyant poder econòmic. Al final d'aquest període, lideraran el canvi per obtenir poder polític. Època dels grans descobriments geogràfics que obren nous mercats.

Àmbit Cultural i Científic

És una època de grans avenços científics en astronomia (Copèrnic, Galileu...), matemàtiques (Newton) i medicina (Servet). Invents importants: pólvora, brúixola, màquina de vapor.

Àmbit Religiós

L'expansió del protestantisme provoca la resposta catòlica amb la Contrareforma, moviment que castiga qualsevol desviació de la norma dictada per la Inquisició.

Àmbit Lingüístic

Es creen les primeres gramàtiques de les llengües europees i s'estableixen els primers models de llengua escrita.

Estètiques Literàries de l'Edat Moderna

Renaixement (segle XVI)

Estètiques a les lletres catalanes amb molta influència dels trobadors i de la renovació de March. Autors destacats: PERE SERAFÍ i JOAN TIMONEDA.

Barroc (segle XVII)

Es segueix el model dels grans autors barrocs castellans. S'escriu tant en català com en castellà. Autor destacat: FRANCESC VICENT GARCIA, Rector de Vallfogona.

Il·lustració - Neoclassicisme (segle XVIII)

Època políticament nefasta a Catalunya pel Decret de Nova Planta. Hi ha literatura culta en castellà, i obres populars (com el Calaix de sastre del BARÓ DE MALDÀ). A Menorca (anglesa pel Tractat d'Utrecht) es fa literatura culta en català amb JOAN RAMIS I RAMIS (dramaturg i poeta).

La Renaixença Catalana

Moviment cultural que defensa recuperar la diversitat, restaurar la cultura pròpia i recuperar la tradició catalana.

Origen i Objectius

L'origen es situa el 1833 amb la publicació a “El Vapor” del poema romàntic La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Objectius principals:

• Independència literària de Catalunya.
• Restauració dels Jocs Florals.
• Recuperació de la dignitat per a la cultura catalana.

El Romanticisme

Neix a mitjans del segle XVIII a Alemanya i triomfa a Catalunya a inicis del XIX. Reacciona contra l'esperit racional de la Il·lustració, apostant clarament pels SENTIMENTS.

Ideals i Actituds Romàntiques

El creador (l’artista) necessita la INSPIRACIÓ per interpretar la realitat mitjançant elements simbòlics i metàfores. L'objectiu és acostar l'home a la perfecta unió amb la naturalesa (IDEAL romàntic).

Com que no aconsegueixen el seu IDEAL, se senten en desacord amb el món. Aquesta frustració els porta a una actitud malenconiosa que intenten superar amb:

• EVASIÓ en el temps (idealització de l'Edat Mitjana, època daurada).
• EVASIÓ en l'espai (indrets exòtics presentats de manera paradisíaca).
• En casos radicals, aposten per la MORT com a fi dels turments.

Temàtiques de la Literatura Romàntica

La literatura romàntica aposta per l'EXALTACIÓ DEL JO; la temàtica íntima adquireix molta importància. Exalten els SENTIMENTS que es desperten davant de:

• PAISATGE: Els elements de la natura es fan servir com a correlat de l'ànima de l'autor. Prefereixen la natura indomable: tempestes, boira, nit, enfront de la natura ordenada i civilitzada.
• PÀTRIA: Defensen la llibertat de l'individu i la llibertat dels pobles. Interès per l'art popular, la història i els costums regionals.
• L'AMOR: Temàtica freqüent, centrats en els sentiments íntims del jo-líric i les emocions viscudes en els enamoraments.

El Personatge Romàntic

Els seus personatges són nostàlgics, inadaptats i marginats per la seva manera d'entendre el món. Aquests protagonistes són símbol de com se sent l'artista: incomprès, infeliç, inadaptat.

El Geni Creador

Els romàntics defensen el geni creador: cada artista ha de ser lliure per crear i explorar l'art, sense ajustar-se a models establerts (com feien els neoclàssics). L'artista ha de ser LLIURE per triar tema i estil.

Jacint Verdaguer

Nascut en una família de pagesos de Folgueroles (Vic). Estudia al seminari i es fa sacerdot, tot i que té enfrontaments amb el dogma establert a causa de la seva defensa de la llibertat individual.

Considerat el més gran poeta català del XIX per quantitat i qualitat. Molt llegit, estimat i musicat.

Obra Destacada: Canigó

Un poema més madur i harmònic que L'Atlàntida. Tracta una modificació del paisatge i de la història, amb lluites contra els sarraïns i religiosos. Inclou trobades i aventures d'herois, i reflexió, com la que es fa a l'ermita de Sant Martí.

Característiques en Verdaguer

• Característiques Romàntiques: elements naturals, evasió temporal, personatges passionals i amb voluntat clara.
• Característiques Pròpies de Verdaguer: Incorporació de la religió, victòria contra la Flor de Neu, unió amb la terra (família humil), i la tensió entre el dogma establert i la llibertat individual.

Anàlisi d'Obres Menors

• Anem: Homo navigator, emocions, naturalesa, evasió espacial, desig d'amor.
• Caminant: Reflexió sobre mig segle de vida, el riu com a símbol de la vida, connexió cel i terra.
• Voleu que vos la cante?
• Preludi: Natura = felicitat; somia que es convertia en abella.
• La Pàtria: Poema romàntic on els trobadors parlen de l'època d'or:

1. El jo-líric s'acomiada del paisatge.
2. Sentir-se apartat (Edat Moderna).
3. La cultura castellana és una meravella enganyosa; totes les cultures han de tirar endavant.
4. Orgull de parlar la llengua de Ramon Llull i la lira dels seus avis (trobadors).