Moviments Literaris Catalans: Renaixença, Noucentisme i Avantguardes

Moviments Literaris i Conceptes Clau

Definicions Històriques i Culturals

Futurisme

Moviment d'avantguarda teoritzat per Marinetti que planteja la inspiració en les màquines, el progrés i la tecnologia. Rebutja el món antic, valorant només la revolta i el canvi.

Ars Lul·liana

Mètode infal·lible per convertir infidels, creat per Ramon Llull. Es basa en la lògica i la matemàtica.

Matèria de Bretanya

Conjunt de narracions (s. XI al XIV) que tenen com a tema les gestes dels cavallers de la Taula Rodona i les històries secundàries. Generalment escrit en vers.

Neoclassicisme (S. XVIII)

Moviment que pretén un cert retorn als clàssics. S'introdueix la Il·lustració i la idea que l'home és l'element important.

Jocs Florals

Una de les plataformes de la Renaixença. Són concursos recuperats de l'edat mitjana que pretenien elevar la llengua catalana a l'àmbit literari. Hi havia tres temes principals.

Naturalisme (S. XIX)

Moviment nascut a França, creat per Émile Zola. Es basava en el positivisme i el determinisme. Creia que la novel·la havia de ser experimental.

Romanticisme: Característiques

• Expressió dels sentiments.
• Temes recurrents: malaltia, mort, tuberculosi.
• Gran valoració de l'amor, sovint com a tema central.
• Simbolització de la dona amb la lluna.
• Ambientació en castells gòtics i cementiris.
• Patriotisme i la figura del jove idealista.

Moviments Catalans Clau

Renaixença (Inici 1833)

Moviment cultural i social que pretén la utilització normalitzada de la llengua catalana en l'àmbit culte.

Novel·la Modernista

El protagonista sol ser un superhome que vol millorar la societat, reflectint la figura de l'artista. L'acció se situa sovint en l'àmbit rural, ja que la natura ferotge els atreu. Apareixen nombrosos símbols.

Noucentisme: Principis i Manifestacions

Defensa:

• Acció dels dirigents polítics per impulsar la cultura.
• Col·laboració dels intel·lectuals en política i cultura.
• La Catalunya urbana per sobre de la rural.
• Valors de la raó, l'ordre i el seny.

Es basa en:

• Educació i creació d'institucions.
• Impuls de la indústria (aparició d'editorials i gran nombre de publicacions).
• Normalització de la llengua.

Manifestacions:

• Poesia: Gènere més destacat. Model clàssic que busca la perfecció formal. El poeta neix, no es fa.
• Narrativa: Les idees fundacionals van ser exposades per Eugeni d'Ors en articles.

Avantguardes i Poetes

Avantguardes (S. XX)

Sorgeixen a Europa al segle XX, coincidint amb grans canvis. Diversos artistes decideixen fer un trencament radical en l'art i la literatura.

Moviments destacats:

• Cubisme
• Dadaisme
• Surrealisme: Valora el món que va més enllà de la realitat. Els poetes es basen en pensaments i el món inconscient. Representant: J.V. Foix.

Joan Salvat-Papasseit

Comença a escriure en revistes com Un enemic del poble (li agrada la rebel·lió del títol), Trossos i Arc Voltaic. Els seus articles són molt radicals.

Obres clau:

• Poemes en ondes hertzianes (primera obra amb perspectiva trencadora).
• Poema de la rosa als llavis (compost per una introducció on explica les seves tendències poètiques).
• Un altre poema important és Deixaré la ciutat, on no només abandona la ciutat sinó també els elements avantguardistes.

Autors i Obres Essencials

Llista d'Autors, Obres i Moviments

• Narcís Oller: La papallona. Autor del Naturalisme català. Prosa molt directa amb desenvolupament ràpid.
• Kavafis: Poesies. Es fixa en detalls de temes històrics. Perfeccionista i rigor formal.
• Rubió i Ors: Lo Gayter del Llobregat. Renaixença. Planteja el patriotisme. Lluita de l'individu.
• Rilke: Sonets a Orfeu. Busca la perfecció formal, la bellesa i la poesia en estat pur.
• Turmeda: Elogi dels diners. Fa prosa i poesia popular didàctica.
• Jordi de Sant Jordi: Presoner. Poesia culta amb influència dels trobadors.
• Roís de Corella: Tragèdia de Caldesa. Prosa i poesia culte. Fa servir l'hipèrbaton.
• J.M. Junoy: Poesies i Cal·ligrames. Primer avantguardista a Catalunya.
• Liost (Jaume Bofill i Mates): Somnis. Noucentista. Cuida molt la forma.
• Eiximenis: Lo Crestià. Autor medieval. Prosa popular amb molts exemples.
• Mossèn Alcover: Cap al tard. Transició del Modernisme cap al Noucentisme. Rigor formal.
• Jaume Roig: Spill. Novel·la de versos (4 síl·labes i més de 14 mil versos).
• Ramis i Ramis: Constància. Teatre Neoclassicista. Influència dels clàssics, però amb castellanismes.
• J. Carner: Fruits Sabrosos. Autor noucentista. Acaba sent post-simbolista. Poesia molt elaborada.
• F.V. Garcia (Rector de Vallfogona): Poesies. Autor barroc. Influència de Góngora. Poesia culta.
• Aribau: La Pàtria. Poesia patriòtica i romàntica.
• Eugeni d'Ors: La Ben Plantada. Teoritzador noucentista. Molta elaboració estilística.
• Víctor Català (Caterina Albert): Solitud. Novel·la rural.
• Cristòfor Despuig: Autor de prosa renaixentista (Diàlegs).
• Francesc de la Torre i Sevil: Lo Desengany. Autor de teatre barroc amb influències clàssiques.
• Àngel Guimerà: La Boja. Teatre realista. També escriu poesies.
• Ausiàs March: Poesia d'amor. Decasíl·labs i estrofes de 8 versos.
• Serafí Pitarra (Frederic Soler): Poesia amorosa.
• Jacint Verdaguer: En defensa pròpia.