Moviments culturals i corrents literaris del s. XVIII–XIX a Catalunya

Il·lustració

Il·lustració: moviment cultural que va transformar les idees i la manera d'entendre el món d'una part molt important de la intel·lectualitat europea.

• La raó i la ciència són la base del coneixement.
• Les persones tenen dret a la llibertat de pensament i d'expressió.
• L'estat ha d'estar al servei del benestar de les persones; hi ha d'haver separació de poders entre el legislatiu, l'executiu i el judicial.
• El creixement econòmic i la prosperitat social s'han de basar en la propietat privada, el mercat i el lliure desenvolupament econòmic.

Neoclassicisme

Neoclassicisme: corrent artístic que imposava els valors clàssics d'ordre, equilibri i harmonia.

Romanticisme

Romanticisme: moviment estètic que neix a Alemanya i a la Gran Bretanya per oposar-se a l'ordre racional imposat pel neoclassicisme del s. XVIII.

• S'associa a conceptes com el caos, el misteri, la imaginació i la passió.
• Els romàntics valoren la creativitat de l'artista, la mirada subjectiva, la irracionalitat i el simbolisme.
• Reivindiquen l'esperit cavalleresc i l'espiritualitat de l'edat mitjana.
• Els romàntics defensen la singularitat dels pobres.

Realisme

Realisme: neix a la segona meitat del s. XIX per oposar-se a la irracionalitat del romanticisme.

• Està molt lligat als nous plantejaments científics del s. XIX: el positivisme, el darwinisme i el marxisme.
• Pretén que l'obra creativa sigui una forma de coneixement de la realitat social i de la condició humana.

Renaixença

Renaixença: moviment cultural i polític que es produeix al llarg del s. XIX a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i que pretén evitar la desaparició dels trets culturals i d'identitat propis.

• Divulgar la història de l'edat mitjana i les obres dels autors medievals.
• Recollir, escriure i divulgar la literatura popular de tradició oral.
• Promoure l'activitat literària en tots els gèneres.
• Potenciar la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació i en la publicació d'obres de ciència i de divulgació.
• Codificar la llengua amb normes gramaticals i lèxiques perquè esdevingués una llengua moderna.
• Crear institucions culturals que potenciïn l'activitat científica.

Moments emblemàtics de la Renaixença

• L'Oda a la pàtria
• Jocs Florals de Barcelona
• L'Atlàntida (poema èpic)

Autors de la Renaixença

• Jacint Verdaguer: poeta romàntic extraordinari, capaç de construir extensos poemes èpics de gran complexitat i, alhora, de fer petits poemes patriòtics, religiosos o biogràfics d'estil popular i sentimental.
• Àngel Guimerà: dramaturg de gran èxit popular, creador de drames romàntics escrits en vers i de drames més realistes escrits en prosa.
• Narcís Oller: novel·lista realista que cerca els seus arguments en la societat i en la complexitat dels individus que la integren.

Tragèdia romàntica

• Protagonistes: herois apassionats.
• Temes predominants: les passions humanes.
• L'acció és dinàmica i es desenvolupa en espais i ambients misteriosos.
• Escrita en vers; el llenguatge té un to solemne i grandiloqüent.
• Objectiu: provocar una forta impressió en el públic per despertar sentiments.

Drama realista

• Personatges amb característiques representatives de les persones que formen la societat de l'època.
• Temes predominants: conflictes socials viscuts per diversos personatges.
• L'acció es desenvolupa en espais i ambients propis de la vida quotidiana contemporània.
• Escrit en prosa; el llenguatge és el propi de la parla col·loquial.
• Objectiu: mostrar al públic els conflictes i les contradiccions pròpies de la societat.

Novel·la realista

• Pretén donar una imatge fidel de la realitat.
• L'ambició i el progrés personal, la inadaptació i la marginalitat, o el comportament col·lectiu de les masses esdevenen motius temàtics d'interès.
• La descripció de personatges, objectes, llocs i ambients es fa de manera minuciosa i exhaustiva.
• El llenguatge és denotatiu, neutre, entenedor i precís.

Naturalisme

Naturalisme: moviment que sorgeix a finals del s. XIX que propugna dur el realisme fins a l'extrem de convertir la novel·la en un estudi científic de la societat.