Moviments Clau del Cinema: De la Nouvelle Vague al Dogma 95

Nouvelle Vague Francesa (Nova Onada)

El 1958, François Giroud va encunyar el terme «Nouvelle Vague» per descriure un grup de joves cineastes francesos que debutaven al marge dels corrents tradicionals de la professió. El seu èxit es va deure a motius econòmics, polítics i estètics, en un context d'extrema varietat de la IV República i l'adveniment d'un nou tipus de societat.

Característiques de la Nouvelle Vague

• Innovacions tècniques i baixos costos dels instruments.
• Absència d'il·luminació artificial i ús de localitzacions naturals.
• Sense grans escenografies.
• Alexandre Astruc va crear el concepte de «càmera-stylo» (cinema d'autor), on el director havia de trobar-se creativament per damunt de tot.
• El 1959, es va caracteritzar per l'espontaneïtat, la improvisació i la llum natural.
• El tema central era la condició humana desoladorament aïllada en el marc de la societat petitburgesa.
• El cinema com a autoconeixement personal, amb una tècnica artesanal i reduïda, sovint amb càmera a l'espatlla.

Pel·lícula destacada: À bout de souffle

Dirigida per Jean-Luc Godard (1960), va ser el seu primer llargmetratge francès. La trama segueix un lladre de cotxes que viatja a París per cobrar uns diners que se li deuen, mata un agent i, a París, la seva amiga no sap que és l'assassí. És una pel·lícula realista, directa i sense pauses, amb molt de diàleg.

Surrealisme Cinematogràfic

El surrealisme resumeix les tendències de les avantguardes del segle XX. André Breton va ser el principal teòric surrealista. En evolucionar del dadaisme, el surrealisme va admetre principis fundacionals com l'automatisme en la creació. L'inconscient es convertia en l'animador, manejant la teoria psicoanalítica de Freud sobre el desig i la sexualitat. Luis Buñuel i Salvador Dalí eren aficionats a combinar la tradició barroca espanyola amb nous models d'avantguarda.

Pel·lícules destacades del Surrealisme

• Un Chien Andalou (1929) de Luis Buñuel: Pel·lícula muda de 17 minuts, paradigma del corrent de Breton, confluència de dos somnis. Combina humor i provocació moral, relacionant la sexualitat i la decadència biològica que porta a la mort.
• L'Âge d'Or (1930) de Luis Buñuel i Salvador Dalí: També surrealista, amb nous projectes que van incloure col·laboracions amb Walt Disney.

Free Cinema Britànic

El Free Cinema va ser un moviment de renovació cinematogràfica i dramatúrgica britànica, impulsat pels «Joves Irats» (John Osborne), amb la intenció d'elaborar un cinema social compromès. Cineastes com Ken Loach i Stephen Frears en són hereus.

Pel·lícula destacada: La soledat del corredor de fons

Dirigida per Tony Richardson (1962). La història tracta d'un jove de classe obrera que comet un robatori en una fleca, és enviat a un reformatori i, com a corredor de fons, s'adona que és un privilegiat.

La Vanguardia Nord-Americana (Anys 60-70)

Durant els anys 60 i 70, la Vanguardia Nord-Americana va ser un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temàtics i formals. Va sorgir l'underground cinema contracultural, elaborat amb fins experimentals. La seva evolució es va donar a la postguerra.

Directors i obres influents

• Stanley Kramer
• Otto Preminger
• Delbert Mann
• La nit del caçador (Charles Laughton)
• Dotze homes sense pietat (Sidney Lumet)

Dos llargmetratges destacats d'aquesta època són: Cercant el meu destí (Easy Rider, 1969) de Dennis Hopper i Cowboy de mitjanit (Midnight Cowboy, 1969) de John Schlesinger.

Pel·lícula destacada: Taxi Driver

Dirigida per Martin Scorsese (1976). Un excombatent del Vietnam, amb insomni, treballa de taxista de nit i s'obsessiona amb una noia rossa. Observa la violència de la ciutat i decideix passar a l'acció.

Dogma 95

Dogma 95 va ser un moviment que buscava recuperar l'essència de l'art cinematogràfic. Es relaciona amb el Free Cinema, amb l'excepció de no anhelar el to documental.

Característiques principals del Dogma 95

• Rodatge immediat.
• Rebuig de variacions en el muntatge.
• No ús de decorats no naturals, grues o bandes sonores afegides.
• Absència de canvis temporals o geogràfics.

Pel·lícula destacada: La Celebració

Drama amb violència verbal i primers plans (1998). Una família de l'alta noblesa celebra un aniversari, i els fills treuen a la llum els draps bruts familiars.

Gèneres Cinematogràfics

Els gèneres cinematogràfics són diferents grups temàtics tractats mitjançant la ficció cinematogràfica a través d'una concepció estètica i particular. Serveixen per ajudar a entendre les característiques unitàries segons el context, l'època i l'evolució al llarg del temps.

Principals Gèneres

• Acció i aventures: Pel·lícules centrades en l'emoció, el perill i l'exploració.
• Comèdia: Amb l'objectiu de provocar riure i entreteniment.
• Documental: Pot ser objectiu o subjectiu, mentre que el reportatge sol ser objectiu.
• Bèl·lic: Cinema que tracta sobre la guerra, sovint amb referència al «cinema d'ull» de Vertov, on la càmera «veu» millor que l'ull humà.
• Negre/Thriller: Gèneres de suspens, crim i misteri.
• Drama: Centrat en conflictes emocionals i personals.
• Musical: Amb cançons i números de ball integrats en la narrativa.
• Terror: Dissenyat per espantar i generar tensió.
• Western: Típicament americà, ambientat en la conquesta de l'Oest.
• Ficció històrica: Sovint partint d'un text literari o esdeveniments reals.