Moviments Cinematogràfics: Soviètic, Expressionisme Alemany, Surrealisme, Neorrealisme Italià, Nouvelle Vague, Free Cinema, Cinema Novo

Un moviment cinematogràfic és la producció d'una sèrie de pel·lícules en un moment històric i lloc concret. Estan fetes per un grup d'artistes que comparteixen una intenció renovadora i característiques semblants. Tot i que els moviments tenen una durada determinada, les seves experimentacions han aportat transformacions a llarg termini del llenguatge cinematogràfic.

CINEMA SOVIÈTIC

context: Revolució Russa 1917, on el cinema s'utilitzava com a mitjà de masses amb una funció propagandística.

Característiques: Conté temàtiques revolucionàries, d'exaltació obrera i patriòtica.

• Vol mostrar les problemàtiques i vivències del poble de forma molt realista, amb un to volgudament documental i lluny d'artificis.

Dziga Vértov desenvolupa la teoria “cine-ull” volent aconseguir objectivitat total en la captació de imatges, allunyant-se d'artificis com el guió o els escenaris.

• S'incorpora la massa anònima com a protagonista.

• Importància del muntatge com a principal recurs estètic. De fet, amb l'aparició del cinema sonor, els principals directors del moviment van firmar un manifest (1928) assenyalant els perills de que els diàlegs limitessin la llibertat creativa del muntatge.

El director Lev Kuleshov li posa nom a l’Efecte Kuleshov, en el qual s'intercalen imatges sense relació aparent per a que l'espectador construeix el relat en la seva ment.

• Enquadraments dinàmics amb composicions geomètriques influenciats pel moviment artístic constructivista, que recull l'estètica abstracta i experimental dels suprematistes per crear un art que es fusionés amb les necessitats quotidianes del poble: cartells, objectes, edificis...

Obres: El Cuirassat Potemkin de Sergei Eisenstein (1925) -> Escena de les escales d'Odessa. L'home amb la càmera de Dziga Vértov (1929)

EXPRESSIONISME ALEMANY

Context: Alemanya després de perdre la I Guerra Mundial (1918) -> Situació econòmica desastrosa, incertesa, angoixa i pèrdua de fe en la humanitat.

Característiques:

• Deforma la realitat per a expressar de forma subjectiva, prioritzant l'expressió dels sentiments sobre la descripció objectiva de la realitat.

• Temàtica pessimista: l'angoixa existencial de l'individu que, a la societat moderna, es veu aïllat. Interès per allò prohibit (morbós, sexual, demoníac, fantàstic, pervertit). Personatges malvats...

• Recull l'estètica del moviment pictòric expressionista:

• Decorats molt elaborats amb perspectives esguerrades i diagonals que generen sensació d'inestabilitat.

• Il·luminació molt dramàtica amb contrast violent de llums i ombres.

• Aparença fantasmagòrica dels actors, més caricatura que personatges reals, vestits i maquillats de manera estranya i exagerada.

Autors i pel·lícules:

• El gabinet del Dr. Caligari, Robert Wiene, 1920

• Nosferatu 1922 F. W. Murnau

SURREALISME

Context: Moviment d'avantguarda que es dona a Europa (França i Espanya) al període d'entreguerres. Influenciat pel dadaisme i la teoria del psicoanàlisis.

Característiques:

• El surrealisme és un moviment artístic ampli que abasta diferents disciplines com la pintura (Dalí) i la fotografia (Man Ray). Es fan servir tècniques experimentals com el collage o el readymade.

• L'inconscient esdevé la font d'inspiració: una realitat, que no pot ser dominada per la lògica o el pensament racional.

• Interès pel món dels somnis, l'escritura automàtica i l'art dels dements com a portes a l'inconscient.

• Rebuig a la moral repressora i objectiu d'escandalitzar tractant temes socials tabú: humor cruel, erotisme, confusió espai-temps, imatges pertorbadores...

• Ús no lineal del temps en les seqüències, les imatges i transicions tenen sentit per si mateixes sense estructurar una narració, es fan associacions formals i simbòliques de forma intuitiva.

Autors i pel·lícules:

• Un Chien Andalou, Luis Buñuel 1929

• Meshes of the afternoon, Maya Deren 1943

NEORREALISME ITALIÀ

Context: Itàlia després de la dictadura de Mussolini i la II Guerra Mundial -> País devastat per la guerra, situació de misèria.

Característiques:

• Neix com a reacció a la crua postguerra, i al cinema complaent i censor de la dictadura fascista de Mussolini allunyat de la realitat del poble.

• Té com a finalitat reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país, mostrant situacions autèntiques i properes a la realitat social del moment sense caure en la caritat, la compassió o els judicis morals.

• Evita les trames i histories accessibles i clàssiques. Defensa del cinema com a crítica social, més enllà d'una forma d'entreteniment.

• Posada en escena amb pocs recursos, fent d'allò auster art.

• Estètica documental i objectiva: Actors no professionals per donar més sensació de realisme, localitzacions reals i llenguatge col·loquial.

• Importància de les emocions/sentiments dels personatges per davant de la trama argumental, fa servir la improvisació per aconseguir reaccions naturals.

Autors i pel·lícules:

• Roma, Cita Aperta (1945) Roberto Rosellini

• El Lladre de Bicicletes (1948) Vittorio de Sica

NOUVELLE VAGUE

Context: França final del 50’s i dècada dels 60’s -> Època de cineclubs i d'una nova estètica entre els joves: pentinats tipus Beatles, jerseis de coll alt, americanes... Són la primera generació de joves de classe mitjana formats a la universitat i que han crescut amb el costum d'anar al cinema. Volen allunyar-se de la tradició i rigidesa de l'Europa de postguerra.

Característiques:

• Desig de renovar el cinema. Importància de la revista Cahiers du Cinema on els directors del moviment reflexionen sobre el llenguatge cinematogràfic.

• Desig de llibertat com a temàtica central. Els protagonistes són joves que imposen nous punts de vista de veure la plenitud de la vida. Autoconeixement personal i referències a la vida del director.

• Cinema realista, (cinéma vérité) sota la influència del neorealisme: exteriors i interiors naturals (no són platós ni decorats) i il·luminació natural.

• Naturalitat en l'enregistrament de les imatges, fent èmfasi en la mirada personal del director/a: escenes realitzades amb la càmera en mà o a l'espatlla, preses llargues de forma despreocupada, experimentació amb les transicions i el muntatge...

• Es reivindica la llibertat del cineasta, independentment dels seus recursos o falta de formació: tothom pot esdevenir cineasta.

• Rodatges de baix pressupost: equip tècnic reduït, rodatges breus, inicialment sense estrelles importants i amb una interpretació improvisada per actors joves (guió obert).

Autors i pel·lícules

• Les 400 Coups (1959) François Truffaut

• A Bout de Souffle (1960) Jean Luc Godard i Cleo de 5 a 7 (1962) Agnès Vardà

FREE CINEMA

Context: Gran Bretanya final del 50’s i dècada dels 60’s -> país molt industrialitzat amb molts barris de tradició obrera. Explosió cultural entre la joventut obrera que es troba a fires, sales de ball, clubs... Els nous directors són joves intel·lectuals independents, desvinculats de les grans productores influenciats per la Nouvelle Vague. Reaccionen a l'artificialitat narrativa de Hollywood.

Característiques:

• Comparteix les característiques formals i tècniques de la Nouvelle Vague: estètica realista i documental, ambientacions reals (no rodaven en estudis), produccions amb poc pressupost, equips reduïts...

• Temàtica: realitat social a les zones industrials de UK, històries quotidianes de persones anònimes, inconformisme social, fons d'amargor i tristesa de la vida urbana mecanitzada. S'introdueixen temes que eren tabú com l'avortament o l'homosexualitat.

• Els protagonistes són herois rebels de classe obrera enfadats amb el sistema (Angry Young Men) que trenquen allò establert amb les seves accions, moltes vegades qüestionables.

• Música de Jazz com a banda sonora

Autors i pel·lícules: Look back in anger (1958) Tony Richardson

La soledat del corredor de fons (1962) Tony Richardson

CINEMA NÔVO

Context: Brasil 1960-70. Una generació de joves amb estudis en cinematografia i experiència en el sector, influenciats pel Neorrealisme i la Nouvelle Vague comencen a documentar i gravar la realitat del poble més humil a Brasil: la vida a les fabelas, els indígenes...

Característiques

Comparteix les característiques formals i tècniques de la Nouvelle Vague i Free Cinema (realisme, independència dels grans estudis i productores, reacció al cinema comercial, poc pressupost, caràcter social, autors joves...) Temàtiques de crítica social i visibilització de la realitat popular al Brasil.

Autors i pel·lícules: Barravento, (1962) Glauber Rocha