Els moviments cinematogràfics més importants de la història

Un moviment cinematogràfic és la producció d’una sèrie de pel·lícules en un moment històric i lloc concret. Estan fetes per un grup d’artistes que comparteixen una intenció renovadora i característiques semblants. Tot i que els moviments tenen una durada determinada, les seves experimentacions han aportat transformacions a llarg termini del llenguatge cinematogràfic.

Cinema soviètic

Context: Revolució Russa de 1917, on el cinema s'utilitzava com a mitjà de masses amb una funció propagandística.

Característiques principals

• Conté temàtiques revolucionàries, d'exaltació obrera i patriòtica.
• Vol mostrar les problemàtiques i vivències del poble de forma molt realista, amb un to volgudament documental i lluny d’artificis.
• Dziga Vértov desenvolupa la teoria del “cine-ull”, volent aconseguir una objectivitat total en la captació d'imatges, allunyant-se d’artificis com el guió o els escenaris.
• S’incorpora la massa anònima com a protagonista.
• Importància del muntatge com a principal recurs estètic. De fet, amb l’aparició del cinema sonor, els principals directors del moviment van firmar un manifest (1928) assenyalant els perills que els diàlegs limitessin la llibertat creativa del muntatge.
• El director Lev Kuleshov dona nom a l’Efecte Kuleshov, en el qual s’intercalen imatges sense relació aparent perquè l’espectador construeixi el relat en la seva ment.
• Enquadraments dinàmics amb composicions geomètriques influenciats pel moviment artístic constructivista, que recull l’estètica abstracta i experimental dels suprematistes per crear un art que es fusionés amb les necessitats quotidianes del poble: cartells, objectes, edificis...

Obres destacades

El cuirassat Potemkin de Sergei Eisenstein (1925) → Escena de les escales d’Odessa.
L’home amb la càmera de Dziga Vértov (1929).

Expressionisme alemany

Context: Alemanya després de perdre la I Guerra Mundial (1918). Situació econòmica desastrosa, incertesa, angoixa i pèrdua de fe en la humanitat.

Característiques i estètica

• Deforma la realitat per expressar-la de forma subjectiva, prioritzant l’expressió dels sentiments sobre la descripció objectiva de la realitat.
• Temàtica pessimista: l'angoixa existencial de l'individu que, a la societat moderna, es veu aïllat. Interès per allò prohibit (morbós, sexual, demoníac, fantàstic, pervertit) i personatges malvats.
• Recull l’estètica del moviment pictòric expressionista:
  • Decorats molt elaborats amb perspectives esguerrades i diagonals que generen sensació d’inestabilitat.
  • Il·luminació molt dramàtica amb contrast violent de llums i ombres (clarobscur).
  • Aparença fantasmagòrica dels actors, més caricatures que personatges reals, vestits i maquillats de manera estranya i exagerada.

Autors i pel·lícules

• El gabinet del Dr. Caligari, Robert Wiene, 1920.
• Nosferatu, F. W. Murnau, 1922.
• Metropolis, Fritz Lang, 1927.

Surrealisme

Context: Moviment d'avantguarda que es dona a Europa (França i Espanya) en el període d'entreguerres. Influenciat pel dadaisme i la teoria de la psicoanàlisi.

Característiques del moviment

• El surrealisme és un moviment artístic ampli que abasta diferents disciplines com la pintura (Dalí) i la fotografia (Man Ray). Es fan servir tècniques experimentals com el collage o el readymade.
• L’inconscient esdevé la font d’inspiració: una realitat que no pot ser dominada per la lògica o el pensament racional.
• Interès pel món dels somnis, l’escriptura automàtica i l’art dels dements com a portes a l’inconscient.
• Rebuig a la moral repressora i objectiu d’escandalitzar tractant temes socials tabú: humor cruel, erotisme, confusió espai-temps, imatges pertorbadores...
• Ús no lineal del temps en les seqüències; les imatges i transicions tenen sentit per si mateixes sense estructurar una narració, fent associacions formals i simbòliques de forma intuïtiva.

Autors i pel·lícules

Un Chien Andalou, Luis Buñuel, 1929.
Meshes of the Afternoon, Maya Deren, 1943.

Neorealisme italià

Context: Itàlia després de la dictadura de Mussolini i la II Guerra Mundial. País devastat per la guerra i en situació de misèria.

Característiques principals

• Neix com a reacció a la crua postguerra i al cinema complaent i censor de la dictadura feixista de Mussolini, allunyat de la realitat del poble.
• Té com a finalitat reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país, mostrant situacions autèntiques i properes a la realitat social del moment sense caure en la caritat, la compassió o els judicis morals.
• Evita les trames i històries accessibles i clàssiques. Defensa del cinema com a crítica social, més enllà d’una forma d’entreteniment.
• Posada en escena amb pocs recursos, fent d’allò auster, art.
• Estètica documental i objectiva: actors no professionals per donar més sensació de realisme, localitzacions reals i llenguatge col·loquial.
• Importància de les emocions i sentiments dels personatges per davant de la trama argumental; fa servir la improvisació per aconseguir reaccions naturals.

Autors i pel·lícules

Roma, città aperta (1945), Roberto Rossellini.
El lladre de bicicletes (1948), Vittorio De Sica.

Nouvelle Vague

Context: França, final dels 50 i dècada dels 60. Època de cineclubs i d’una nova estètica entre els joves. Són la primera generació de joves de classe mitjana formats a la universitat que han crescut amb el costum d’anar al cinema. Volen allunyar-se de la tradició i rigidesa de l’Europa de postguerra.

Característiques de la nova onada

• Desig de renovar el cinema. Importància de la revista Cahiers du Cinéma, on els directors del moviment reflexionen sobre el llenguatge cinematogràfic.
• Desig de llibertat com a temàtica central. Els protagonistes són joves que imposen nous punts de vista per veure la plenitud de la vida. Autoconeixement personal i referències a la vida del director.
• Cinema realista (cinéma vérité) sota la influència del neorealisme: exteriors i interiors naturals (no són platós ni decorats) i il·luminació natural.
• Naturalitat en l’enregistrament de les imatges, fent èmfasi en la mirada personal del director/a: càmera en mà, preses llargues, experimentació amb les transicions i el muntatge...
• Es reivindica la llibertat del cineasta: tothom pot esdevenir cineasta independentment dels recursos.
• Rodatges de baix pressupost: equip tècnic reduït, rodatges breus, sense grans estrelles inicialment i amb interpretació improvisada (guió obert).

Autors i pel·lícules

Les 400 Coups (1959), François Truffaut.
À bout de souffle (1960), Jean-Luc Godard.
Cléo de 5 à 7 (1962), Agnès Varda.

Free Cinema

Context: Gran Bretanya, final dels 50 i dècada dels 60. País industrialitzat amb barris de tradició obrera. Explosió cultural juvenil. Els nous directors són joves intel·lectuals independents influenciats per la Nouvelle Vague que reaccionen a l’artificialitat de Hollywood.

Característiques i temàtiques

• Comparteix l'estètica realista i documental, ambientacions reals i produccions de baix pressupost amb equips reduïts.
• Temàtica: realitat social a les zones industrials del Regne Unit, històries quotidianes de persones anònimes, inconformisme social i amargor de la vida urbana mecanitzada. S’introdueixen temes tabú com l’avortament o l’homosexualitat.
• Protagonistes herois rebels de classe obrera enfadats amb el sistema (Angry Young Men) que trenquen amb allò establert.
• Ús de la música de Jazz com a banda sonora.

Autors i pel·lícules

Look Back in Anger (1958), Tony Richardson.
La soledat del corredor de fons (1962), Tony Richardson.

Cinema Nôvo

Context: Brasil, 1960-1970. Una generació de joves amb estudis en cinematografia, influenciats pel neorealisme i la Nouvelle Vague, comencen a documentar la realitat del poble més humil: la vida a les faveles, els indígenes...

Característiques

• Comparteix les característiques formals de la Nouvelle Vague i el Free Cinema: realisme, independència, reacció al cinema comercial i caràcter social.
• Temàtiques de crítica social i visibilització de la realitat popular al Brasil.

Autors i pel·lícules

Barravento (1962), Glauber Rocha.