Moviments Cinematogràfics d'Avantguarda
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB
NOUVELLE VAGUE:
Moviment cinematogràfic francès que aposta per una renovació conscient i premeditada del llenguatge cinematogràfic. Busca el contrari del cinema comercial americà, alhora que es nodreix dels seus clàssics. Sorgeix pel que fa a una cultura de cineclubs i de la revista especialitzada CAHIERS DE CINEMA.
CONTEXT
França, anys 60. Etapa socialment convulsa. Es proclama Vena República de Charles de Gaulle. Forta contestació social, especialment entre els joves. Maig del 68. Revolució estètica: serrells llargs, ulleres de pasta, jerseis de coll alt i minifaldilles de flors. El marxisme està de moda.
CARACTERÍSTIQUES
Films de poc pressupost, amb gran llibertat creativa, espontanis a la posada en escena, amb accent experimental. Fets per directors amb una enorme cultura cinematogràfica.
PRINCIPIS TEÒRICS:
El desig d'innovació és premeditat. Es redescobreixen les potencialitats de la "mirada" de la càmera i del muntatge. Tècnica de la càmera a mà. El director és la pedra angular de la creació. Les pel·lícules s'entenen com a obres artístiques. Exteriors i interiors naturals. Il·luminació natural i preferentment indirecta. Preses llargues, alternades amb curtes. Estil de reportatge. Els equips de rodatge són reduïts, convertint el fet creador en una cosa gairebé artesanal, a les antípodes del cinema dels grans estudis.
TEMÀTIQUES
Temes morals però sense cercar-ne les causes. Retrat de l'aïllament de l'individu que no encaixa a la societat petit burgesa, alienada per estímuls absurds. Desig de llibertat com a valor central, encara que no se sàpiga definir com és aquesta llibertat. Esperit jove.
NEORREALISME ITALIÀ:
Sorgit com una necessitat de realisme enfront del cinema d'il·lusions americà, com un retrobament amb la quotidianitat després de la delirant etapa feixista i la guerra mundial. Aquest moviment desapareixerà en millorar les condicions de vida a Itàlia.
CONTEXT
Postguerra a Itàlia (1940-1950). Passat feixista. Economia sota mínims. Aliats amb EE.UU.
CARACTERÍSTIQUES
Històries properes a la gent de carrer. Refús de la caritat, compassió i de la gratuïtat dels judicis morals. Evita trames clàssiques en favor de trames reals que mostrin la duresa de la quotidianitat.
PRINCIPIS
La finalitat teòrica és l’objectivitat, reflectir el dia a dia de l'italià comú, els seus problemes i les seves misèries. Estètica documental. Localitzacions reals. Llenguatge col·loquial. Il·luminació natural. Actors no professionals.
TEMÀTIQUES
El tema principal és la quotidianitat de la classe treballadora (la gran massa popular).
SURREALISME
Moviment d'origen pictòric que propugnava la creació al marge de principis estètics i morals, la fantasia onírica, l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, una confusió deliberada del temps i l'espai
CONTEXT
L'Europa d'entreguerres
CARACTERÍSTIQUES
Films experimentals amb arguments incongruents, basats en imatges suggeridores més que en trames. Poca producció fílmica
PRINCIPIS TEÒRICS
La teoria és la mateixa que en la pintura. Estèticament, al cine surrealista abunden les foses, les alteracions al ritme de projecció (alentiments/acceleracions), unions arbitraries entre plànols i seqüències (imitant l'associació d'idees)
TEMÀTIQUES
Més que temàtiques hi ha la voluntat de sacsejar l'ordre establert per la societat. Crítica a la burgesia, l'església... Voluntat d'escandalitzar
CINEMA REVOLUCIONARI SOVIÈTIC:
Moviment cinematogràfic d'avantguarda fortament polititzat. Més enllà del sentit polític dels seus films, les solucions innovadores tècniques que va aportar constitueixen un abans i un després en el cinema.
CONTEXT
La Rússia postrevolucionària (1917-1929). Confiança en les virtuts de la Revolució així com en el progrés. Necessitat de propagar els ideals comunistes. Indústria nacionalitzada. Llibertat creativa.
CARACTERÍSTIQUES
De Lenin és la frase "de tots els arts, el cinema és el més important per a nosaltres". D'aquí se'n deriva la idea de Cinema-propaganda. El més interessant és que transcendeix la finalitat propagandística per trobar un llenguatge expressiu propi, especialment a través del muntatge.
PRINCIPIS TEÒRICS
Aplicar els ideals revolucionaris no només en els continguts, sinó també en les formes. Experimentació com a sistema de producció revolucionària.
TEMÀTIQUES
Cine revolucionari per a la Revolució. Finalitat educativa dogmàtica. Històries de la Revolució Russa o reinterpretacions històriques de la lluita de classes. Hipnosi de la revolució Russa.