Moviments d'Avantguarda: Història, Art i Literatura a Catalunya i València

Els Moviments d'Avantguarda: Ruptura i Modernitat

L'expressió moviments d'avantguarda fa referència a una sèrie de manifestacions artístiques ben diferenciades. Totes comparteixen, però, la voluntat de trencar la tradició artística i el model burgès de cultura, i l'afany de recerca i d'experimentació per a construir un llenguatge nou que permeti reflectir la vida moderna. En aquest èmfasi per la modernitat hi havia una consciència aguda del trencament que la societat industrial havia representat en la història de la humanitat. I també, una reacció contra els poders burgesos que havien conduït Europa a la Primera Guerra Mundial.

Les avantguardes van transformar tots els aspectes de la creació artística: des de l'arquitectura fins a la música, passant per l'escultura, el cinema i, sobretot, la poesia i la pintura.

El Cubisme: Una Nova Interpretació de l'Espai

S'inaugura amb el quadre Les senyoretes d'Avinyó.

El cubisme rebutja la còpia directa de la realitat: l'objectiu és representar-ne l'estructura per mitjà d'un llenguatge formal geometritzant.

El Futurisme: Exaltació de la Vida Moderna

El poeta italià Marinetti, en el primer manifest futurista que va publicar el 1909, exaltava les innovacions de la societat industrial.

En el camp més específicament literari proposava un mitjà nou d'expressió, «les paraules en llibertat», que tenien com a finalitat la destrucció del discurs tradicional, de la sintaxi i l'eliminació de la puntuació. Tots aquests procediments tenien com a objectiu obtenir imatges i associacions audaces i violentes que havien de contribuir a destruir les formes i els temes de la tradició literària.

El Dadaisme: La Negació de Tot

Dadà era el nom d'un grup nascut a Zúric al voltant del poeta Tristan Tzara. Aquest moviment es va proposar de dur al terreny intel·lectual el desordre existent en l'àmbit social i polític de la Primera Guerra Mundial.

Els dadaistes van atacar tots els fonaments de la societat occidental mitjançant l'absurd, l'atzar, el subconscient i l'humor. Reivindicaven la destrucció per la destrucció com una manera de crear confusió sense donar cap alternativa.

El Surrealisme: La Descoberta del Subconscient

El moviment de més consistència entre els corrents de l'avantguarda i en molts aspectes hereu dels anteriors és el surrealisme. Breton en el primer Manifest surrealista: «Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s'intenta expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.»

André Breton, i altres artistes com Louis Aragon i Paul Éluard, van reivindicar com a espais òptims per a la creació artística l'estat de somni i els moments de la vida dominats per l'espontaneïtat i la manca de control racional, en què l'individu s'allibera de les repressions imposades per la cultura burgesa. La realitat havia de conjugar-se amb el somni, constituir-se en una mena de realitat absoluta, de «superrealitat». Amb aquest objectiu propugnaren l'escriptura automàtica, producte de la transcripció directa, sense reflexió, feta a partir de suggestions i estímuls de vegades desconeguts fins i tot pel mateix artista.

La Primera Avantguarda Catalana (1915-1924)

La primera avantguarda catalana va coincidir amb l'europea. Barcelona va ser, després de París, la ciutat més favorable a les innovacions de la pintura moderna.

En la literatura, la cronologia d'aquesta etapa és definida per la publicació el 1915 del primer cal·ligrama en llengua catalana, l'«Oda a Guynemer» de Junoy, i per la mort de Salvat-Papasseit el 1924.

Joan Salvat-Papasseit: Poeta Avantguardista Català

De família proletària, va col·laborar des de molt jove en la premsa anarquista. Sense estudis, la seva formació va ser autodidacta.

Amb la publicació del poema «Columna vertebral: sageta de foc» (1917) en la revista Un enemic del poble, Salvat inicia una obra que marcarà l'evolució de la poètica avantguardista a Catalunya. Després de «Columna...», poema clarament futurista en què la ruptura formal es reforçava amb la del contingut, va publicar els seus dos llibres més avantguardistes: Poemes en ondes hertzianes i L'irradiador del port i les gavines, que contenen elements del cubisme (cal·ligrames) i del futurisme (exaltació de la màquina i de l'agressivitat, ús de paraules en llibertat i diferents tipus de lletra). En L'irradiador del port i les gavines (1921) Salvat començava a marcar una distància respecte de l'avantguarda poètica, que era suggerida pel mateix títol del llibre: si l'irradiador, el far, remet al futurisme, les gavines evoquen una imatge tradicional de la lírica.

En La gesta dels estels els poemes evoquen la placidesa i l'harmonia de la vida que ell ja no podia viure. En El poema de la rosa als llavis culmina aquesta concepció de la vida com un miracle brillant i feliç. Aquest poemari és un llibre singular dins de la tradició de la poesia amorosa. El poeta hi canta a l'amor reduït a l'acte mateix de la carn, sense psicologismes, que esdevé líric precisament per la senzillesa i la llibertat amb què és expressat.

Continuació de l'Avantguardisme: Dadaisme i Surrealisme

El segon avantguardisme català, que es pot situar cronològicament entre l'any 1925 i la Guerra Civil, es diferencia del primer perquè el dadaisme i el surrealisme substitueixen el cubisme i el futurisme. A més a més, durant aquest període l'avantguarda es converteix en un autèntic moviment d'agitació cultural a partir de la constitució del grup de Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.

El Grup del Manifest Groc i Salvador Dalí

Un dels canals principals va ser la revista L'Amic de les Arts. Dirigida per J.V. Foix i Josep Carbonell, aquesta publicació es va convertir en la plataforma més sòlida de l'avantguarda artística. Seves pàgines van acollir col·laboracions de Dalí, Gasch i Montanyà, i també de Federico García Lorca, que en les seves estades a Catalunya va estar vinculat al grup de Dalí. La manifestació d'aquest grup que va obtenir més repercussió va ser la publicació del Manifest groc, un full d'aquest color en què atacaven les rutines i realitzacions del Noucentisme.

Dalí va escriure també una obra creativa ben original, que fins als anys trenta va ser redactada en català: articles teòrics sobre l'art i la cultura i proses poètiques com L'alliberament dels dits o Poema agafat al vol, no taquigràficament.

L'Avantguardisme al País Valencià: Carles Salvador

En el País Valencià, l'abril del 1928, a la revista Taula de Lletres Valencianes el poeta Carles Salvador publicava dos articles que van fer esclatar una forta polèmica entre els escriptors valencians. D'una banda, es van arrenglerar els defensors de la tradició literària valenciana; i, de l'altra, els defensors de les avantguardes.

Els defensors de les avantguardes defensaven la necessitat de renovar i posar al dia el panorama literari valencià. El més representatiu va ser Carles Salvador.

Josep Vicenç Foix: Difusor i Creador Avantguardista

J.V. Foix va ser la figura que va contribuir d'una manera més decisiva a difondre l'avantguarda artística.

A més de promocionar l'avantguarda, Foix va escriure proses narratives on intentava reproduir la fluència lliure del somni.

Després d'aquests llibres, que revelen l'influx dels diversos moviments avantguardistes, sobretot del surrealisme, Foix va evolucionar envers una posició estètica que s'allunya de l'ortodòxia de l'avantguarda sense abandonar, però, el compromís amb l'esperit de recerca de la modernitat.