Moviments Artístics del Segle XX: Futurisme, Dadaisme, Surrealisme i Més

Futurisme: Velocitat i Ruptura Artística

El futurisme, com a moviment artístic, va néixer a Itàlia en el període d'entre les dues guerres mundials. L'ideal de bellesa futurista es basava en la idea de velocitat. El futurisme buscava trencar amb la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l'art. Tenia dos temes dominants: la màquina i el moviment.

La idea màxima de bellesa futurista es trobava en la roda d'un automòbil, no només perquè era bella, sinó perquè també era útil. La manera com els artistes, tant pintors com escultors i fotògrafs, van representar aquesta idea de velocitat va ser a través de la repetició seriada del mateix objecte. Es van fer servir tècniques noves com la doble exposició o la distorsió de les lents i l'òptica.

Dadaisme: Rebel·lió i Fotomuntatge

Una característica del Dadaisme és l'oposició al concepte de la raó instaurat pel positivisme, rebel·lant-se contra les convencions literàries i artístiques. Els dadaistes van utilitzar les tècniques del fotomuntatge i del collage per plasmar la realitat que els circumdava, utilitzant material visual extret dels mitjans de comunicació.

Surrealisme Fotogràfic: Tècniques Innovadores

D'entre totes les tècniques utilitzades pels fotògrafs surrealistes es poden citar les següents:

• Pintar negatius
• Duplicar i triplicar l'exposició
• La solarització
• Fotografia sense càmera o rayografia
• Ajuntar dos negatius
• Brûlage o cremar el negatiu
• Combinacions tècniques com l'acoblament de diverses fotografies
• El fotomuntatge
• El fotocollage
• Fotoplàstiques
• «Clixé verre» o gravats negatius de vidre reproduïts fotogràficament

Nova Visió: Fotografia Creativa i Serial

Contrari al pictorialisme, la Nova Visió apostava per una fotografia radicalment innovadora, creativa i productiva, caracteritzada per la serialitat que permetia el mitjà. Estava especialment interessada en les fotografies d'estructures, textures i superfícies, amb punts de vista poc convencionals (picats, contrapicats, transversals, amb efectes d'ombra i distorsió, contrastos de tons, microfotografies...) que donessin èmfasi a l'autonomia del mitjà, no reproduint la realitat sinó creant alguna cosa nova.

Nova Objectivitat: Retrat de la Societat

Intentant reproduir fidelment la psicologia del seu país, August Sander mostra els seus compatriotes (inclosos els nazis) tal com són, sense glorificar la raça ària. Sander no indica mai el nom de la persona fotografiada, però sí que assenyala el seu ofici. Amb aquesta forma de treballar, dóna un caràcter universal a la seva obra.

Fotografia Directa: El Testimoni de la Guerra

Robert Capa és mundialment conegut per les seves fotografies de guerra. Una de les seves imatges més famoses la va prendre a Còrdova durant la Guerra Civil Espanyola i es titula «Mort d'un milicià».

També va acompanyar l'exèrcit aliat dels EUA a la Segona Guerra Mundial. Això li va donar l'oportunitat de fer fotografies tan impactants com les del Desembarcament de Normandia el 1944.

Robert Capa, David Seymour «Chim», Henri Cartier-Bresson, George Rodger i Bill Vandivert van fundar l'agència fotogràfica Magnum.

Pop Art: Cultura de Consum i Producció Massiva

El Pop Art és un moviment artístic iniciat en la dècada de 1950 als Estats Units i la Gran Bretanya. El moviment Pop Art va començar com una reacció contra l'expressionisme abstracte.

Els antecedents històrics del Pop Art se situen en l'obra provocativa dels artistes dadaistes, especialment del francès Marcel Duchamp, i en la tradició pictòrica nord-americana caracteritzada per l'ús de l'artifici en les representacions d'objectes quotidians.

El Pop Art també es va apropiar de les tècniques de la producció massiva, basades en la fotografia, el disseny gràfic i la impremta. A principis de 1960, el nord-americà Andy Warhol va portar aquesta idea una mica més lluny en adoptar la tècnica de la serigrafia, capaç d'imprimir centenars d'estampes idèntiques d'ampolles de Coca-Cola, llaunes de sopa Campbell i altres objectes representatius de la cultura consumista.