Moviments Artístics del Segle XX: Funcionalisme, Expressionisme Abstracte i Pop Art

Funcionalisme: La Forma Segueix la Funció

En el context del Moviment Modern va sorgir el Funcionalisme, un corrent arquitectònic que té com a màxima "la forma segueix la funció", lema encunyat per l'arquitecte Louis Sullivan. Aquest, en el marc de l'Escola de Chicago, a finals del segle XIX, donava preferència a les necessitats i la comoditat dels propietaris de l'edifici per davant de la bellesa estètica.

El Funcionalisme, un moviment lligat al progrés industrial, presenta formes tècniques emparentades amb les màquines i mira de donar resposta a un seguit de plantejaments higienistes. En funció d'aquests, cal proporcionar la il·luminació, la ventilació i l'orientació adequades als habitatges.

L'Arribada del Funcionalisme a Europa

Aquesta nova proposta va arribar ràpidament a Europa, on es va presentar en contra de les propostes massa ornamentals del Modernisme. En són exemples:

• Els edificis del vienès Adolf Loos, autor del llibre Ornament i delicte (1908).
• Els del francès August Perret, que va iniciar l'ús del formigó armat com a material constructiu.
• Principalment, les propostes dels arquitectes vinculats a l'Escola de la Bauhaus, Walter Gropius i Mies van der Rohe, els quals van construir edificis sense ornamentació i pensats clarament per ser útils.

Le Corbusier: Màquines per Viure-hi

Però per damunt de tots aquests hi ha la figura de Le Corbusier, el defensor més important del Funcionalisme, que plantejava els seus habitatges com a "màquines per viure-hi". Els seus treballs es van caracteritzar per reduir les formes arquitectòniques a les més pures i essencials: el quadrat en superfície i el cub i el cilindre des del punt de vista volumètric.

Els Cinc Punts de la Nova Arquitectura (1926)

L'any 1926, Le Corbusier va publicar Els cinc punts de la nova arquitectura, llibre en el qual va sistematitzar els principis bàsics de l'arquitectura funcionalista:

1. L'ús d'estaques o pilons.
2. La planta lliure.
3. La façana lliure.
4. La finestra al llarg de tota la façana (finestra cinta).
5. La terrassa jardí plana.

A més, Le Corbusier va ser capaç d'aplicar els conceptes funcionalistes a l'urbanisme, a les esglésies i als habitatges de pisos de les grans ciutats (tan utilitzats actualment), fent servir com a material principal el formigó vist.

El Funcionalisme a Espanya: GATEPAC i GATCPAC

A la dècada de 1930, les innovacions funcionalistes a Espanya van ser assimilades a través de les propostes del GATEPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). La secció catalana d'aquest grup (GATCPAC) fou sens dubte la que va liderar la modernitat arquitectònica, sobretot a partir de l'obra del català Josep Lluís Sert.

Expressionisme Abstracte: L'Art del Geste i l'Emoció

L'Expressionisme Abstracte començà el 1947, quan Jackson Pollock va fer el seu primer dripping, una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu i resultat de la fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció.

No obstant això, el terme Expressionisme Abstracte no és prou exacte, ja que s'hi poden distingir diverses subtendències:

• El corrent gestual.
• El corrent sígnic o cal·ligràfic.
• El corrent especialista.

A més, les obres d'alguns dels integrants no són realment abstractes, tal com ho demostren els grotescos personatges femenins pintats per Willem De Kooning.

Principals Figures i Corrents

• En el corrent sígnic o cal·ligràfic destaca Franz Kline, l'obra del qual, caracteritzada per les enormes pinzellades i per la marcada restricció cromàtica (blanc i negre), recorda la cal·ligrafia oriental.
• Mark Rothko, identificat amb la tendència especialista, es va preocupar per les possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica.

Pop Art: L'Art de la Cultura Popular i el Consum

El nom de Popular Art (art popular) va ser encunyat pel crític anglès Lawrence Alloway, que el va fer servir per designar un moviment que, des de mitjan dècada del 1950 fins al començament de la del 1970, es va desenvolupar de manera gairebé simultània a Londres i a Nova York.

Les obres Pop Art tenen un fort caràcter figuratiu, recolzat en la imatgeria del món del consum i de la cultura popular: anuncis, revistes, diaris, còmics, personatges famosos, o bé objectes quotidians de consum. És un art fàcil de comprendre que es contraposa frontalment amb l'excessiva intel·lectualització que comportava l'Expressionisme Abstracte.

Figures Clau del Pop Art

Entre els màxims representants del Pop Art destaca, per damunt de tots, la personalitat d'Andy Warhol, principal representant del Pop Art als EUA. Són famoses, per exemple, les seves sèries de llaunes de sopa Campbell, o d'ampolles de Coca-Cola, i els retrats serigrafiats de personatges famosos com Liz Taylor, Marilyn Monroe o Elvis Presley, amb un estil molt semblant als anuncis publicitaris.

Juntament amb Warhol, també s'han d'esmentar:

• Als EUA: Roy Lichtenstein, Tom Wesselmann i l'escultor Claes Oldenburg.
• A Anglaterra: Eduardo Paolozzi, David Hockney i Richard Hamilton.
• A Espanya: Joan Rabascall, Eduardo Arroyo, Luis Gordillo i l'Equipo Crónica.