Moviments Artístics del Segle XX: Fauvisme, Expressionisme i Cubisme

Fauvisme

El Fauvisme, moviment pictòric de principis del segle XX (1904-1907), va sorgir a París. El nom va ser imposat per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer sobre el Saló de Tardor de 1905. Apareix cronològicament amb l'expressionisme alemany, amb una base de protesta oposada al naturalisme, a l'impressionisme i a les rígides maneres del Post-impressionisme de Seurat i Signac.

Característiques principals:

• Predomini de la visió subjectiva i estètica de l'artista.
• Ús de colors primaris.
• No es segueix l'harmonia en l'ús del color.
• Violència cromàtica extrema (d'aquí el nom del moviment).
• Enormes taques de color. Colors plans i juxtaposats.
• Línies gruixudes multicolors.
• Ús simbòlic del color.
• Temàtica: paisatges i natura morta.
• Desaparició de les ombres i el clarobscur.
• No copia la realitat.

Expressionisme Alemany

L'Expressionisme Alemany (Die Brücke, Der Blauer Reiter i Nova Objectivitat) va ser un moviment artístic desenvolupat principalment a Alemanya i en l'àmbit centreeuropeu entre els anys 1905 i 1930. Va néixer sobre una base de protesta i crítica de la societat burgesa.

Representa la consciència més evident d'un estat col·lectiu d'inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s'anaven succeint. Els artistes pretenien evidenciar les emocions interiors mitjançant la deformació violenta, l'exageració i la utilització de colors intensos.

Die Brücke

• Segueix la filosofia nihilista de Nietzsche.
• S'inspira en Van Gogh i Edvard Munch.
• Transmet l'angoixa de l'ésser humà. Imatges agressives i angoixants.
• Expressió per sobre de tot i transmissió d'emocions.
• Anti-positivistes (no busquen la felicitat a través de la pintura).
• Angulació esquemàtica. Línies trencades i formes corbades i anguloses.
• Deformació de la realitat. Pinzellades gruixudes. Ni llums, ni ombres.
• No decorativista. Inspirada en l'escultura negroafricana.
• Inspirada en els dibuixos infantils.

Der Blauer Reiter

• Es tornen més espirituals.
• També pensament, no només expressió.
• La forma pren més importància.

Nova Objectivitat

• Incorpora el detall meticulós.
• Presenten una realitat àcida i estripada.
• Denuncien la solitud, l'horror i l'angoixa de l'home de la postguerra.

Cubisme (Analític i Sintètic)

El Cubisme, moviment artístic desenvolupat entre 1907 i 1914, té com a principals fundadors Pablo Picasso i Georges Braque. Consisteix en una nova interpretació de l'espai, en la renovació de les tècniques i en l'ús d'un llenguatge formal geometritzant.

Tracta les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla.

Generalment, aquest corrent es divideix en dos grans períodes: l'analític (1907-1911) i el sintètic (1911-1914).

• Fragmentació geomètrica de l'espai.
• Descomposició de les figures.
• Configuració de la figura en plans interrelacionats.
• Diferents visions simultànies. No hi ha un únic punt de vista.
• No perspectiva renaixentista. Ombrejat arbitrari, anti-clarobscur.
• Temes: retrats, natures mortes i paisatges.

Analític

• Els objectes es veuen des de tots els punts de vista de forma simultània.
• Realitat vista com a través d'un vidre trencat.
• El color no és important, només diferencia els plans.
• Colors càlids com castanys, beixos i ocres. Freds com blaus i grisos.

Sintètic

• Apareix el papier collé i el collage.
• No imita la realitat, es crea mitjançant el quadre objecte.
• La realitat simplement es trasllada al quadre mitjançant fragments del món real.
• Els objectes es representen per analogia.
• Apareixen com a simples plans de color.
• El color pren més importància.
• No s'analitza l'objecte en si, sinó els materials amb els quals es treballa.

Futurisme

El Futurisme va ser un moviment literari i artístic pertanyent a les primeres avantguardes. Va sorgir a Itàlia la primera dècada del segle XX gràcies a Filippo Tommaso Marinetti, el qual va publicar el Manifest Futurista a un periòdic de París. En aquest, ell proclamava el rebuig al passat i a la tradició, defensant un art anticlassista orientat al futur, a les tècniques i societats modernes.

Té aquest nom per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Però les seves idees no es limitaven a l'art, sinó que també volien transformar la vida de l'home.

Les seves idees giraven al voltant del masclisme i la provocació, de l'esport i la guerra.

• Moviment. Dinàmica. Energia. El «Superhome» de Nietzsche.
• Influència de la fotografia. Seqüències que semblen fílmiques.
• Superposició de volums. Simultaneïtat espacial.
• Formes geomètriques de perfils angulosos.