Moviments artístics del segle XX

Les segones avantguardes: és un moviment artístic que va aparèixer en el període comprès entre la segona guerra mundial i el final de la dècada dels 60, s'inicia a Europa i als EEUU paral·lelament. Va començar a Europa amb l'aparició de l'informalisme i amb l'arribada de l'expressionisme abstracte. Tendencies Postmodernes s'inicia amb el neoexpressionisme alemany i la transvanguardia italiana a mitjans dels 70 i continuen als 80.

Nous materials, noves tècniques i noves formes per trobar solucions artístiques originals. L'heterogeneïtat de diverses tècniques i propostes molt diferents com ara el pop art i l'art conceptual. La conceptualització de l'art: es valora el resultat final. Els efectes traumàtics de la guerra es veuen reflectits en les obres dels moviments artístics com l'informalisme o l'expressionisme abstracte, també amb el desenvolupament del capitalisme es desenvolupa el pop art. Funcionalista Le Corbusier. El brutalisme és un estil arquitectònic que tingue un relleu especial a Anglaterra.

High-tech és un estil que es va desenvolupar durant els anys 70 intentant superar l'arquitectura posant en evidència els elements constructivistes així com l'estructura i les instal·lacions i els demés sistemes passen a ser protagonistes. Descontructivisme: moviment arquitectònic modern que sorgeix a la dècada dels anys 80 i té una similitud amb el constructivisme rus. Característiques: falta d'harmonia, de continuïtat i de simetria.

Informalisme: Michel Tapi es caracteritza per pintura abstracta - barreja de pigments amb materials diversos com vidre, sorra, carbó, té una llibertat creadora per a cada artista.

Expressionisme Abstracte comença el 1947 quan Jackson Pollock, és una pintura dinàmica i gestual allunyada del llenguatge figuratiu el resultat és la fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció. És la expressió espontània de l'artista a través de pintar. El corrent signic és l'ús de grans pinzellades i gran sobrietat cromàtica (Franz KLINE). Corrent gestual pintura degoteig.

Pop art: inici al 1956, té un element un fort component figuratiu. Art urbà de la ciutat, allunyat de la natura, utilitza imatges conegudes, llenguatge pla sense complicacions, rebutja l'intel·lectualisme de l'expressionisme abstracte, es veu en revistes, anuncis, diaris (Andy Warhol).

Nou realisme francès: apareix a la dècada dels 60 i coincideix amb els aspectes conceptuals del moviment del pop, encara així hi ha diferències. El nou realisme vol remarcar amb un to crític els aspectes desagradables del consumisme (Yves Klein).

Abstracció post pictòrica: es caracteritza per l'ús de formes geomètriques simples i franges de colors plans, no tenen relleu i no és perceptible el gest de la pinzellada (Frank Stella).

Minimal Art: l'extrema senzillesa i l'autoritat formal redueixen l'obra essencialment a la geometria, amb una despersonalització extrema fins al punt que l'artista no executa l'obra pròpiament dita.

Art conceptual: fluxos (obres efímeres en el temps només en queda la constància a través dels vídeos o fotografies durant l'acte. Valorar la idea per sobre de l'objecte artístic, s'utilitzen diversos mètodes i tècniques mai abans usades, són obres de difícil comercialització i solen tenir un caràcter efímer.

Body art: es fa servir el propi cos com a obra artística.

Land art: la natura i els elements es converteixen en art.

Art cinètic: als anys 1955 es defineix aquest art com un element en moviment, no com un element il·lustratiu sinó real, es classifiquen en 3 parts: la característica bidimensional o tridimensional amb el moviment real, en segon lloc obres bidimensionals estàtiques tot i que produeixen efectes òptics. Finalment les obres transformables que també poden ser bidimensionals però que necessiten que l'espectador es desplaci per apreciar el moviment.

Art povera: 1967 es caracteritza per haver estat fetes amb materials pobres com la sorra o la palla, etc. La seva concepció és la introducció de materials en la creació artística, era un rebuig de la fredor i l'artificial de les escultures minimalistes. Utilitzen materials que no tenen cap valor artístic.

Hiperrealisme: 1968 van reprendre la via del realisme, partint de la còpia d'un model fotogràfic procurant que l'original i la còpia s'assemblessin tant com fos possible. Fotorealisme: no càmera sinó de caràcter metafísic amb clares influències del cine.

Tendències postmodernes: a mitjans dels 70 el neoexpressionisme alemany i la transvanguardia italiana.

Neoexpressime: retorn a les imatges expressionistes, gust per la fusió i la combinació d'elements de les anteriors tendències, juxtaposició dels elements abstractes i figuratius, no cuida la perspectiva, traç ampli, temàtica en la mitologia, figures bèl·liques o heroiques predomini de la figura humana.

Transvanguardia: 1980, influència del manierisme així com el renaixement i el barroc, contraposició de l'art povera, teoritzava el retorn a la alegria i als colors de la pintura després de uns anys de l'art conceptual, extentricisme subjectiu els artistes tornen al llenguatge clàssic, es realitzaven generalment obres figuratives com referències iconogràfiques amb el gust per fragmentar-ho, temes mitològics i heroics.

Patters & decoration: modalitat pictòrica que sorgeix als anys 80 i es caracteritza pel fet que els seus artistes fan servir plantilles per a les seves composicions, mostra la influència exòtica i clar interès per atraure visualment a l'espectador per mitjà de l'horror vacui sentit ornamental.

Neominimalisme: abstracció geomètrica com a base del llenguatge. Neo-pop: desenvolupen un tipus d'obres que incorporen elements tant del còmic com del cinema.

Escultura: Henry Moore, escultura primitiva com pel surrealisme i l'abstracció i té la figura humana especialment la femenina.

Art digital: és un dels que ha tingut més èxit a finals del segle XX i principis del segle XXI i és el video art com a mitjà televisiu i el paper de l'espectador, l'artista fa servir un suport magnètic i la pantalla de la tele, les imatges editades poden ser reeditades.