Moviments artístics del segle XX

Cubisme

Futurisme

Dadaisme

Surrealisme

• La realitat és múltiple i simultània: la forma una confluència de perspectives, estímuls i moviments que es produeixen alhora i no en ordre successiu, primer l'un, i, a continuació, l'altre.

• Descomposició de la imatge unitària de la realitat en la pintura i la literatura, per tal de representar la percepció plural, canviant i simultània de la realitat.

Maquinisme. La civilització moderna, definida per la màquina, desplaçarà el món antic. La màquina ens conduirà a un nou món feliç, un paradís mecànic. Exaltació de tots els valors vinculats a la màquina: la velocitat, el risc, el moviment, l'energia, l'esport, l'agitació de la gran ciutat, l'heroisme i, com a compendi de tot plegat, la guerra.

Vitalisme. Corrent que té com a idea central el dinamisme renovador. Recull, per tant, influències del filòsof alemany Friedrich Nietzsche i del seu concepte de «superhome» (l'individu fort, amb personalitat i criteri per diferenciar-se de la massa submisa).

Agressivitat, actitud compartida amb el futurisme.

La violència dadaista desemboca en el nihilisme (la negació absoluta).

De la màquina, que fascina els futuristes, només se'n deriva destrucció massiva.

Els éssers humans són tan sols uns pobres idiotes.

L'art està massa sacralitzat: se li concedeix importància excessiva.

Desmitificar l'art. Cal crear-ne un de nou: un art «elemental» i «espontani»: bàsic, simple, sense cap norma, completament lliure.

L'espontaneïtat es troba en l'atzar i la infantesa.

La realitat visible no és l'autèntica. Sota l'aparença existeix un altre àmbit més autèntic perquè s'hi manifesten impulsos més profunds.

Les normes socials, l'educació, la raó, la lògica i l'Església actuen com a fre que reprimeix la veritable personalitat de l'ésser humà, que resta latent al fons del seu món interior: a l'inconscient.

Els somnis són la via d'accés a l'inconscient. Comparteix amb Sigmund Freud les idees sobre el caràcter simbòlic dels somnis i sobre el seu contingut sobretot sexual.

Reivindicació de l'irracional, de tot allò no lògic: la màgia, el meravellós, la fantasia, a l'atzar.

En pintura, descomposició de la figura en estructures geomètriques que es desencaixen i es superposen. El caligrama. Un «poema que es veu», base de la posterior poesia visual. El text forma un dibuix relacionat amb el títol o amb el contingut de la peça, que adquireix una dimensió plàstica. Prescindeix de les convencions poètiques (mètrica, rima, estrofa) i desmunta la linealitat dels versos tradicionals que es llegien consecutius, un després de l'altre.

El collage. La combinació de textos de procedència diversa.

Les «paraules en llibertat»: mots que es disposen lliurement per la pàgina, un cop suprimida la cohesió textual (els signes de puntuació, els nexes i la sintaxi, que els integraven en unitats lingüístiques superiors).

Jocs amb la tipografia (subratllats, diferents tipus i mides de lletra, ús distintiu del color).

Inclusió de signes aritmètics al text.

Trencament del vers (intercalant-hi espais en blanc o esglaonant-lo, és a dir, baixant-ne una part a la línia inferior).

Tendència a utilitzar l'infinitiu i el substantiu no adjectivat.

Metàfores «violentes», o sigui, sorprenents perquè estableixen una analogia entre dos elements molt dissemblants.

Ready-mades («obres ja fetes», «art trobat»): objectes corrents, amb una funció pràctica, trets del seu context quotidià i col·locats en un altre espai perquè adquireixin significat «poètic». Han esdevingut peces «artístiques» sense cap intervenció per part d'un creador; «art» i «artista» no són nocions tan transcendentals com s'ha dit sempre.

Obres basades en el joc i la causalitat.

Tècniques que intenten anul·lar el control racional sobre el text:

L'escriptura automàtica (redactar mecànicament, sense que la raó filtri els pensaments).

L'associació lliure d'idees.

Els «cadàvers exquisits» (un text col·lectiu, on cada autor escriu sense conèixer l'aportació dels anteriors participants).

Les transformacions sorprenents d'uns elements en uns altres.

Imatges oníriques, procedents del somni.

PRIMERA AVANTGUARDA

Josep Maria Junoy, Joaquim Folguera, Joan Salvat Papasseit

SEGONA AVANTGUARDA

J. V. Foix, Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà (autors del Manifest groc)

Grup de Sabadell

(Francesc Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols)