Moviments artístics del segle XVIII i XIX

Neoclassicisme

Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme i tot l’Antic Règim. Aquesta classe social vol que es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials (Revolució Industrial) i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució (Revolució Francesa). Aquesta nova sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme.

Nuclis bàsic d’aquest nou estil varen ser les ciutats de Roma i París.

Romanticisme

Apareix a Europa després de la caiguda de Napoleó, al segle XIX. Reacció contra la Restauració fa que aquest corrent aparegui lligat als moviments liberals i nacionalistes. Basat fonamentalment en la llibertat. L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits, i que dóna prioritat al sentiment, el jo interior, i per tant, l’individu. S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals. Són corrents paral·leles la llibertat en l’art, la llibertat individual que exalta el liberalisme i la llibertat dels pobles que defensa el nacionalisme. La petita i mitjana burgesia serà la protagonista de tots aquests canvis. L’Edat Mitjana es recupera com a tema, així com les llegendes i mites del nord d’Europa. També atrauen molt els temes exòtics i orientals.

Arquitectura s. XIX

XIX - Context → Es un segle de canvis ràpids i transcendentals. -Revolucions burgeses (s’oposen a l’absolutisme monàrquic). -Moviments Nacionalistes -Liberalisme → Capitalisme (doctrina política). -Expansió colonial → Creació de grans imperis.

Aquests canvis es culminen en la Revolució Industrial: -Augment de les mercaderies / comerç internacional. -Revolució en el transport. -Nous materials/fonts d’energia .

Aquesta Revolució Industrial tindrà conseqüències socials: -Enorme creixement de la població (millora de l’alimentació) (èxode rural). -Nova classe social anomenada proletariat. -Concentració demogràfica en les ciutats. -Ideologies socialistes que plantegen nous urbanismes, és a dir, que la gent pugui viure bé a les ciutats.

Dins l’arquitectura, trobem 3 tendències arquitectòniques

1. Historicista i Eclèctica: -Revivals (retorn) d’estils històrics (Neogòtic, neoromànic…) -Barrejarà influències exòtiques (eclecticisme)

2. Nous materials o arquitectura del ferro: * - Recerca de solucions tècniques per a nous problemes constructius / urbanístes. -Escola de Chicago.

3. El modernisme (entre el s. XIX - XX): -Nova valoració estètica.

Arquitectura del ferro → arquitectes i ingenyers. Noves necessitats constructives, com per exemple xarxes ferroviàries, ponts, edificis industrials, estacions… Aquestes noves necessitats constructives donen a noves solucions: -Materials proporcionats per la indústria (vidre i formigó). -Ús del ferro.

“Exposicions universals” (París 1889) → Millors exponents d’aquest tipus d’arquitectura (Torre Eiffel).

L’escola de Chicago -Una arquitectura utilitaria i racionalista que continuarà al segle XX. -Gratacels: Noves estructures (repetició sistemàtica): ferro colat, ciment, vidres, pilons… -Magatzems Carson de l’arquitecte Sullivan que faran la repetició del model en retricula. -Ús del pilar de formigó com a suport. -Eliminació dels murs de càrrega. -Ascensor electric.

Realisme

El romanticisme, amb la seva idealització de la natura, de la història... Deixà pas, cap a mitjans del segle XIX, a un nou corrent interessat en la realitat concreta. Els principals fets que hi varen contribuir van ser: - La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li. -El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola). -La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. - El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temes polítics i es centra en temes socials.

Impressionisme

L’Impressionisme és un corrent estètic iniciat a França a la segona meitat del S. XIX coincidint amb la segona revolució industrial. Neix en un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, sobretot a ciutats com París, que passa a ser l'escenari de grans canvis urbanístics: apareixen els grans bulevards i les exposicions universals creen monuments emblemàtics com la Torre Eiffel. Amb aquest creixement es consolida la burgesia dins la societat, que imposa nous costums, com per exemple, gaudir del camp com un lloc d’oci i no de treball com era fins aquell moment. Moment de grans canvis científics i culturals que van influir sobre els artistes donant lloc a nous corrents artístics.

Postimpressionisme

El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX posteriors a l'impressionisme. És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes que volen anar més enllà. Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el superen i amb els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX.

Impressionisme (XIX)

- Teoria dels colors: Llei contrastos simultanis, barreja a la retina. Taques d color x plasmar la imatge.

- PLASMACIÓ DE LA LLUM: Els objectes es veuen x la llum que incideix

- APARENCES SUCCESSIVES: Pintaran mateix tema canviant ilumicació.

-COLORAIÓ DE LES OMBRES: No clarobscur, nos les interprete

- PINZELLADA SOLTA: Gruixuda, sense retocar.

- SORTIDA A L'AIRE LLIE: Taller al camp, x veure la llum.

Neoclassicisme (XVIII-XIX)

- Art dels il·lustrats i al servei de idees revolucionaries.

- L'obra s'adapta a necessitats socials.

- Vehicle de propagadnda de l'imperi napoleonic.

Recerca art alteratiu als excesos del arroc.

Romanticisme (XVIII)

- Reivindica la llibertat

- Pèrdua de fe en la raó.

- Prioritat al sentiment.

- Temes exòtics i orientals.

Realisme (XIX)

- Objectivitat, sense fantasia i somnis.

- Acurada possible.

- Temes contemporanis, crítica social

- Ús descripció

- )Pinzellades, rep. directa i realista de la societat, nou heroi treball i treballador, diposició causal figures)

- POATIMPRESSIONISME:

- Expressivitat coses i personesés iluminades.

- Color element expressiu.

- Importancia en la forma.

- Colors vius i intensos, pinzellada visible.