Moviments Artístics: Del Rococó al Postimpressionisme

Impressionisme

L'Impressionisme: Goya i Velázquez ja n'havien fet. Estil de vida bohemi. Més fama de morts que de vius. Quadres de la vida quotidiana, però amb una altra intenció: espantar la burgesia. Art lliure amb pinzellades soltes. No hi ha clarobscur, però en canvi hi ha molts colors complementaris.

"Impressió de sol ixent" (Monet, 1872)

Tema: Una marina al port de París, un paisatge de mar quan surt el sol amb boira. Hi ha barques i grues. El sol es reflecteix al mar.
Tècnica: Impressionista, taques i pinzellades de colors. Colors marrons, taronges, blaus...
Composició: Pinta des d'un lloc elevat, en picat. La gent encara estava amb la pintura antiga i no acceptava aquest tipus de quadre. Trencament amb la tradició acadèmica. El centre del quadre és el riu.

"El pensador" (Rodin)

Significat: La porta havia de ser la porta de l'infern de Dante. Va fer "La Divina Comèdia", on dos dels personatges visiten l'infern. Pensa sobre el sentit de la vida, els pecats dels homes... Feia una reflexió existencial, temes molt profunds. Reflexió també sobre Déu, la mort... Les figures d'aquesta porta són de "La Divina Comèdia", però "El pensador" no.
Forma: Impressionista perquè no està gaire definit. Textura inacabada. Les coses a mig fer expressament. Desproporció.
Composició: Està assegut, encorbat, amb el braç dret al cap.
Tècnica: Cera perduda/fosa.
Material: Bronze.

"El dinar sobre l'herba" (Manet, 1863)

Va ser un quadre rebutjat perquè van considerar que estava mal pintat. Eren personatges reals i això provocava un escàndol. La dona és una més. No hi ha volum ni perspectiva. Se'n riu de tot el que li han ensenyat. Defectes fets expressament. La llum és igual a tot arreu. Dibuixa algunes zones. Els tres personatges principals no estan al mig.
Tècnica: Impressionista. De fons està desequilibrat cap a la dreta (mala composició). Punt de vista desviat.

Postimpressionisme

Importància al color, s'allunyen de l'impressionisme, acceptant el dibuix.

"Els jugadors de cartes" (Cézanne)

(Serà molt admirat). Composició desequilibrada. Les tres dimensions fallen, tal com ja hem vist amb altres. Cossos desproporcionats. Pinzellades amb formes geomètriques (no ho havia fet ningú). Dos homes juguen a cartes en un bar, hi ha una ampolla damunt la taula. Els personatges són de diferent edat i mida. Volia trobar noves formes de pintar. Més llenguatge que contingut.

"Nit estelada" (Van Gogh, 1889)

Pinta el que veu des de la finestra del sanatori on l'han tancat. Poble de Saint-Rémy a la nit. Quan tenia crisis mentals més fortes: incorpora el cel amb punxa: analogia (associació simbòlica). Imagina el cel, les estrelles són boles entre núvols espirals, rodones, colors blaus i grocs.

"L'habitació del pintor a Arle" (Van Gogh)

Tema: Massacre amb tropes musulmanes.
Descripció: Reprimits i repressors. Noi amb gest heroic.
Forma: Pintura, tela, oli.
Composició: La llum separa la roba de l'home.
Estil: Romanticisme i neoclassicisme.

Rococó

Imatges amoroses de colors delicats, sovint en jardins. Escenes pastorals i mitològiques amb sensualitat i alegria.

"El gronxador"

Tres aristòcrates. Ella, al gronxador, perd la sabata. L'aristòcrata de l'esquerra li veu les robes interiors. Hi ha escultures de Cupido al darrere.

Neoclassicisme

Creuen que el Barroc i el Rococó són un excés i cal tornar a l'estil acadèmic dels clàssics. Línies rectes. Temes...

"El jurament dels Horacis" (J.L. David)

Context: 1784. Regnat de Lluís XVI. Període convuls i d'agitació social, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789).
Estil: Neoclassicisme.
Característiques formals: Equilibri compositiu. Perfecta integració de les figures dins de l'espai arquitectònic. Claredat expositiva. Subordinació del color al dibuix. Perfecte modelat anatòmic, que recorda la puresa acadèmica de l'escultura clàssica. Predomini de la línia recta en els personatges masculins, i la línia ondulada en els femenins: actitud activa versus sentiment. Cromatisme: predomini de les tonalitats ocres, grises i vermelles. Tonalitats fosques per al fons, i clares per a les figures.
Significat: L'obra s'inspira en la tragèdia literària "Horaci" del dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada al seu torn en el llibre "Ab urbe condita" de Titus Livi. Situada la història al segle VII aC, David evoca el moment en el qual els tres germans Horacis –fills de Roma– juren davant el seu pare combatre fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d'Alba Longa, els germans Curiacis, per decidir quin bàndol vencia la guerra pel control de la Itàlia central. En un segon pla a la dreta apareixen tres dones que ploren els esdeveniments: de blanc, una de les germanes Horaci, casada amb un Curiaci; al seu costat, una germana Curiàcia, casada amb un Horaci; i en el fons, la mare dels germans Horaci, que cuida els dos fills de l'anterior.
Funció: David no va voler reproduir un fet històric, sinó reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l'autosacrifici estoic, l'honor i la lleialtat, personificades en l'actitud dels Horacis. Així mateix, en la seva època, alguns van veure reflectides en el quadre les simpaties revolucionàries de l'autor i el profund sentiment del deure a la pàtria que infon l'obra.