Moviments Artístics Clau: De l'Impressionisme al Cubisme

Impressionisme

Va començar el 1874 amb l'exposició on es presentava el quadre de Claude Monet Sol naixent: Impressió. Tot va començar quan un grup de pintors van ser rebutjats del Saló oficial de París d'aquell any i van decidir crear una Societat Anònima Cooperativa d'Artistes Pintors, Escultors i Gravadors per exposar junts les seves creacions a la galeria-saló del fotògraf Nadar. El terme "impressionista" va ser encunyat, inicialment de forma pejorativa, pel crític Louis Leroy.

Característiques principals:

• Descomposició de la llum i ús preferent dels colors primaris i secundaris.
• Intent de captar la llum i l'instant fugaç, més que la forma exacta de l'objecte.
• Les ombres deixen de ser negres o fosques; es pinten amb colors complementaris per guanyar lluminositat.
• Pintura a l'aire lliure (plein air) per observar directament els efectes de la llum sobre la natura.
• Pinzellada solta i ràpida.

Neoimpressionisme

Sorgeix a França a finals del segle XIX, impulsat principalment per Georges Seurat i Paul Signac. Aquests artistes es qüestionen el caràcter purament intuïtiu i sensorial de l'Impressionisme i intenten dotar-lo d'un fonament científic, basat en les teories òptiques del color.

Característiques principals:

• No barregen els colors a la paleta, sinó que apliquen colors purs directament sobre la tela en petites pinzellades (punts).
• La barreja dels colors es produeix a la retina de l'espectador (barreja òptica), la qual cosa aporta una gran lluminositat a l'obra.
• Tècnica del puntillisme o divisionisme.

Diferències amb l'Impressionisme:

• Pinzellada puntillista en lloc de la pinzellada més solta i gestual impressionista.
• L'obra sovint es comença a l'exterior però s'acaba metòdicament al taller.
• Recuperació d'una certa divisió entre l'esbós preparatori i l'obra definitiva.
• Menys espontaneïtat, més estudi científic i planificació compositiva.

Postimpressionisme

És el terme que engloba diverses tendències artístiques sorgides després de l'Impressionisme (aproximadament entre 1886 i 1905). Els artistes postimpressionistes parteixen de l'Impressionisme però el desenvolupen en direccions molt personals, dotant les seves pintures de nous matisos expressius, simbòlics o estructurals que els converteixen en precursors imminents de les primeres avantguardes del segle XX.

Artistes destacats: Paul Cézanne, Paul Gauguin, Vincent van Gogh, Henri de Toulouse-Lautrec.

Cadascun explora camins diferents: Cézanne busca l'estructura subjacent i la geometrització (importància de cons, cilindres, esferes); Gauguin explora el color simbòlic i el primitivisme; Van Gogh utilitza el color i la pinzellada de forma expressiva; Toulouse-Lautrec se centra en la vida moderna parisenca amb un dibuix incisiu.

Fauvisme

El color agafa autonomia dins l'obra, esdevé més important que la representació fidel de la realitat objectiva. El nom prové del terme francès fauve (fera), utilitzat per un crític per descriure l'ús explosiu del color en les obres exposades al Saló de Tardor de París de 1905.

És un moviment artístic relativament breu (1905-1908 aprox.). Els artistes tenien en comú l'ús de colors purs, violents i arbitraris (no naturalistes).

Característiques principals:

• El color és l'element més transcendent de l'obra, usat de forma expressiva i subjectiva.
• Ús de colors purs, sovint primaris i complementaris, aplicats directament del tub, amb contrastos forts.
• Temes freqüents: paisatges, retrats, interiors.
• Dibuix simple, esquemàtic, amb contorns marcats.
• Pinzellades gruixudes, visibles, empastades.
• No busquen imitar la realitat, sinó crear una realitat pictòrica pròpia. La perspectiva i el modelat tradicionals es redueixen o s'eliminen.
• Influències clares de Van Gogh i Gauguin.
• Màxim representant: Henri Matisse. Altres: André Derain, Maurice de Vlaminck.

Cubisme

Desenvolupat principalment per Pablo Picasso i Georges Braque cap al 1907 a París. És un moviment revolucionari que trenca definitivament amb les formes de representació tradicionals vigents a l'art occidental des del Renaixement (perspectiva única, punt de vista fix).

Cerquen representar l'essència conceptual de les coses, no la seva aparença visual momentània. Donen gran importància a les formes geomètriques.

• Representació simultània de múltiples punts de vista d'un mateix objecte en un sol pla.
• Intenten introduir la quarta dimensió: el temps (el moviment de l'observador al voltant de l'objecte).
• Descomposició de les figures i objectes en plans geomètrics interrelacionats.
• Influències importants: Paul Cézanne (geometrització) i l'art primitiu (simplificació formal).

Fases del Cubisme:

Cubisme Analític (aprox. 1907-1911)

• L'objecte s'analitza minuciosament i es descompon en múltiples facetes geomètriques.
• Gairebé es perd la identificació de l'objecte representat.
• Reducció cromàtica: predomini d'ocres, grisos, verds i blaus apagats.

Cubisme Sintètic (aprox. 1911-1914)

• L'objecte ja no es descompon tant; es reconstrueix a partir dels seus elements més significatius i essencials.
• Les formes són més planes, grans i definides.
• Gamma de colors més rica i variada.
• Disminució de la multiplicitat extrema de punts de vista.
• Aportació clau: el collage (incorporació de materials diversos com paper de diari, fusta, teixits, etc., a la pintura).

Simbolisme

És un moviment que sorgeix inicialment en la literatura (finals s. XIX) i que vol recuperar aspectes més irracionals, subjectius i espirituals de l'ésser humà, sovint considerats foscos o misteriosos, en reacció contra l'enfocament racionalista, materialista i realista de moviments com l'Impressionisme o el Naturalisme.

Característiques principals (en arts plàstiques):

• Gran càrrega subjectiva i personal.
• Temes relacionats amb la fantasia, els somnis, l'ocultisme, el misticisme, la religió, la mort, el pecat, allò suggerit més que allò explícit.
• Ús del símbol com a eina per expressar idees o estats d'ànim.
• Influenciat per escriptors com Charles Baudelaire, s'estén a les arts plàstiques cap a la dècada de 1890.
• Artistes relacionats: Gustave Moreau, Odilon Redon, Arnold Böcklin, Edvard Munch (en part).

Els Nabis

El terme significa 'profetes' en hebreu. Són un grup d'artistes actius a París entre 1888 i 1900, considerats sovint una segona generació de simbolistes o una derivació del Postimpressionisme. Tenien noves inquietuds estètiques i idees sobre la funció de l'art, amb la intenció d'aplicar-les a diversos camps.

Neixen sota la influència directa de Paul Gauguin (pel seu ús del color pla i simbòlic) i de l'art japonès (japonisme). Seran precursors del Fauvisme i de l'art abstracte.

• Conceben l'art com una forma d'expressió de metàfores personals, estètiques i símbols.
• Artistes destacats: Maurice Denis (el teòric del grup), Pierre Bonnard, Édouard Vuillard, Paul Sérusier.

Característiques principals:

• Ús de materials i suports molt diversos (pintura, gravat, cartellisme, il·lustració, disseny tèxtil, decoració d'interiors).
• Estreta vinculació amb l'arquitectura i les arts decoratives del Modernisme (Art Nouveau).
• Intent de "democratitzar" l'art, apropant-lo a la vida quotidiana a través de les arts aplicades.

Dues tendències principals:

• Espiritual i simbòlica: Més centrada en temes religiosos o místics, amb ús de colors plans, formes simplificades i contorns marcats (influència de Gauguin). Principal representant: Maurice Denis.
• Decorativista (Intimisme): Més enfocada en escenes d'interior, la vida burgesa i efectes decoratius, amb influència de l'art oriental (estampa japonesa). Principals representants: Pierre Bonnard, Édouard Vuillard.

Art Naïf

Terme que descriu l'art desenvolupat per artistes autodidactes, sense formació acadèmica reglada. Es caracteritza per una estètica ingènua, d'aparença sovint infantil.

Característiques principals:

• Aparents mancances tècniques des del punt de vista acadèmic.
• Dibuix sovint imprecís o esquemàtic.
• Absència de perspectiva científica tradicional; les proporcions poden ser arbitràries.
• Tendència a omplir tot l'espai (horror vacui), amb molts detalls minuciosos.
• Ús de colors vius, brillants i contrastats.
• Tot i la seva simplicitat tècnica, sovint resulta un art molt expressiu, pur i autèntic.
• Henri Rousseau ("El Duaner" Rousseau) n'és el màxim i més cèlebre representant.