Moviments Artístics i Cinematogràfics del Segle XX

Surrealisme

El 1924, a París, André Breton va escriure un manifest després de tallar relacions amb Tristan Tzara (líder del moviment dadaista) i així va néixer aquest nou moviment.

Objectiu Principal

Obres literàries amb lògica i control radical.

Context Històric

El principi del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial, conflicte que va provocar grans canvis a nivell social i polític. Aquest conflicte bèl·lic va obligar a fer un replantejament de la societat europea. Una vegada va acabar la guerra, als Estats Units van començar els “feliços anys vint”, culminat de manera sobtada amb el crac del 29, que va comportar problemes socioeconòmics amb grans conseqüències com la Gran Depressió o l’arribada del nazisme. El nazisme va comportar el rearmament alemany, que després va provocar l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Característiques

• Representacions de l’inconscient, de fantasies, somnis i de la irracionalitat.
• Tècniques que volien la llibertat de creació, oblidant la raó.
• La inspiració es basava en els pensaments prohibits i ocults.

Surrealisme Figuratiu

És una tendència pictòrica i escultòrica dins del surrealisme, es caracteritza per l'ús de formes recognoscibles per crear escenes oníriques i absurdes.

Surrealisme Abstracte

Tendència pictòrica dins del surrealisme, caracteritzada per aplicar l’automatisme pur; d’aquesta manera, es perd tota la representació figurativa i els artistes inventen universos figuratius propis.

Automatisme

Procés en què es realitzen obres a partir de l’expressió lliure, ràpida i sense control per part de la raó.

Escultura

• Distorsió de les formes i proporcions.
• Ús de diversos materials.
• Narrativa simbòlica.

Artistes i Obres

• Max Ernst: *La Verge beneïda castigant el Nen Jesús davant de tres testimonis*.
• Salvador Dalí: És el més famós dels surrealistes. Les seves obres estan influenciades per la imaginació onírica, és a dir, el món dels somnis. *Girafa en flames*, 1937.
• Joan Miró: *El carnaval de l'arquelí*, 1925.

Art Déco

És un estil de disseny arquitectònic, industrial i gràfic que va sorgir cap a la dècada de 1910 i va assolir la seva màxima esplendor en el període d’entreguerres. Aquest estil s’identifica amb la “Belle Époque”. Es va caracteritzar per una estètica clàssica, simètrica i rectilínia.

Història i Context de l'Art Déco

D’altra banda, va ser una època moguda pel consum; per tant, es requeria una important inversió dels comerciants en publicitat i decorats. L’art del cartell publicitari i la decoració d’interiors aconsegueixen gran importància, el disseny es va convertir en una feina molt valorada.

L’exposició: “Exposition Internationales des Arts Décoratifs et Industriels Modernes” que va tenir lloc a París, tenia com a finalitat donar a conèixer l’Art Déco al món.

Característiques

• Llenguatge Eclecticista i Historicista: Influït pel geometrisme de les avantguardes o pel modernisme.
• Predominança dels Elements Geomètrics: És la característica més important i destaquen:
  • Ús de la línia recta com a element primordial.
  • Combinació de la línia i ús del zig-zag.
  • Ús de corbes, espirals, cercles, seguint el sentit geomètric i la simetria.
  • Gust per les figures geomètriques de l’hexàgon i l’octàgon.
• Gust per la Simetria: La geometrització s’expressa en un profund interès per la simetria.
• Coloració Audaç: El colorit participa en tèxtils, ceràmica i materials, també en la decoració d’interiors i exteriors. Colors cridaners com el taronja i el groc.
• Gust per Materials Cars: La pretensió de refinament es va fer sensible al gust pels materials cars.
  • Materials naturals: Pell de sargantana i tauró, fustes portades de llunyanes terres...
  • Materials industrials: Crom, baquelita, plàstic.

Temes

• Figura Masculina: Representada mitjançant recursos com titans, atletes, obrers... expressen força i vitalitat.
• Figura Femenina: Mitjançant línies estilitzades, suposa un canvi en el mode de representar la dona. Aquest art li dona un caràcter d’emancipació.
• Motius Naturalistes Estilitzats i/o Geometritzats: Flors, arbres, fonts, palmeres, ocells...
• Màquines: Simbolitzen la nova era de la mecanització. És freqüent l’ús d’automòbils, vaixells, avions... en les obres.

Neoplasticisme

El neoplasticisme és un moviment artístic sorgit a l’inici del segle XX a Holanda, vinculat a avantguardes com el cubisme, futurisme, art abstracte... El seu propòsit era representar la realitat de manera abstracta, simplificant-la en els seus colors primaris i les seves formes més elementals per desfer tot allò que es considera superficial. Es va iniciar el 1917 amb el pintor, arquitecte... Theo van Doesburg, considerat el fundador del moviment. Aquesta corrent va tenir un gran impacte en les arts del moment i va sorgir paral·lelament al constructivisme.

Característiques del Neoplasticisme

• Preferència per l’ús de la línia recta, els plans, cubs i l’angle recte, sent el rectangle una forma bàsica.
• Presenta un plantejament racionalista, preval l’element i s’elimina l’accessori.
• Ús de colors primaris o neutres que redueixen la complexitat dels objectes, representant un nombre limitat de tonalitats.
• La pintura d’aquest moviment té una petita gamma de contrastos i tonalitats que expressen formes equilibrades, separades dels objectes reals.
• Busca la perfecció i l’harmonia plàstica.
• Els pintors es van allunyar de l’art clàssic, on es buscava representar la realitat, per dibuixar qualsevol cosa sense el luxe dels detalls: únicament formes i colors bàsics.
• Absència de traços diagonals, on la bellesa es trobava reduint les formes a una geometria simple.

Neoplasticisme en l'Arquitectura

Va tenir una important influència en arquitectes com Walter Gropius, fundador de la Bauhaus, Ludwig Mies van der Rohe o Le Corbusier. Les construccions contenien els elements bàsics de l’arquitectura: la llum, el volum, les funcions, l’espai i el color, de la manera més econòmica i funcional.

Artistes Neoplasticistes

• Theo van Doesburg: Pintor i arquitecte holandès que va ser el fundador del moviment. *Composició aritmètica*, (1929).
• Piet Mondrian: Pintor neerlandès que va ser un dels grans exponents d’aquesta tendència. *Composició A*, (1923).

Bauhaus

Va ser una escola d’art, arquitectura, disseny... fundada el 1919 a Weimar. L'arquitecte Walter Gropius va ser qui va obrir l'escola, que tenia com a finalitat cercar en totes les disciplines els vincles entre el disseny funcional i les necessitats de l’home modern.

Els professors i alumnes d’aquesta escola van apostar per trencar amb la tradició decimonònica dels estils, donant importància a la funció. Qualsevol ornament fou suprimit dels nous repertoris.

Etapes de la Bauhaus

L’escola va tenir tres etapes diferents:

1. Primera etapa: La seu estava a Weimar, s’estableixen les bases dels ensenyaments amb Gropius com a principal dirigent.
2. Segona etapa: A la ciutat de Dessau, edifici de nova planta dissenyat per Walter Gropius.
3. Tercera i darrera etapa: A Berlín. En aquesta etapa, l'equip docent va comptar amb alguns dels artistes més reconeguts de la creació artística moderna com Kandinsky.

Disseny Mobiliari

Pel que fa al disseny mobiliari, cal destacar els primers anys de la dècada dels anys vint. L’escola va potenciar el nou disseny a partir del neoplasticisme. Les primeres produccions buscaven la sobrietat, línies i formes bàsiques amb una estètica funcional. La *Cadira Vermella i Blava*, de Gerrit Thomas Rietveld (primera butaca moderna).

Es van realitzar obres de diferents artistes com: *Cadira de llistons*, *Cadira Wassily* o *Model B3*, *Cadira Barcelona*, *Joc de construcció*, *Bressol*, *MT50-55a*.

Pictorialisme

Moviment fotogràfic que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. És un corrent fotogràfic de pretensions artístiques amb l'objectiu d'oferir una visió de les imatges com a objectes artístics únics (en contraposició a la fotografia comercial i a l'academicista).

Tècniques

• Ús de filtres i manipulació del negatiu.
• Les tècniques varien en funció dels fotògrafs: revelats a l'oli, goma bicromatada...
• Ús de jocs de llum i ombres; Imatges nítides.
• Desenfocament, amb l'efecte flou.

Temes Habituals

• Paisatges de dies ennuvolats, de pluja...
• Retrats.
• Figures femenines.

La Fotografia Directa

Moviment en què es buscava reivindicar la fotografia com a mitjà artístic, sense preparar o intervenir el tema a representar en les imatges. A l’inici del segle XX, els artistes van començar a buscar una nova estètica basada en les propietats característiques singulars del seu mitjà d'expressió. L'objectiu era obtenir resultats a través de mitjans estrictament fotogràfics. Els fotògrafs d’aquesta tendència capturaven imatges en exteriors amb breus temps d'exposició.

Característiques

• Reivindicació de la fotografia amb naturalitat.
• Retrats i exteriors amb breus temps d'exposició.
• Models sense maquillatge, gent del carrer.
• Absència d'artificis.

El Grup f/64

Va ser una associació fotogràfica fundada a San Francisco el 1932. Edward Weston va ser un dels seus membres. La proposta de f/64 està escrita en el propi nom del grup: diafragma més tancat de l'objectiu fotogràfic, que dona com a resultat una imatge molt nítida. Són partidaris de la fotografia directa, no manipulada. Les seves fotografies es caracteritzen per una gran profunditat de camp, realisme, composició...

Fotografia d'Avantguarda

Aquests moviments van fer servir la fotografia com una disciplina artística més. Aquest tipus de fotografia es caracteritza per la manipulació de les imatges a través de diferents tècniques, sempre amb l'objectiu de l'originalitat.

• El collage: Tècnica amb la qual es crea una imatge a partir d'altres fotografies retallades i muntades.
• El fotomuntatge: Tècnica que consisteix a combinar imatges fotogràfiques. Va ser la tècnica que van utilitzar els fotògrafs que volien anar més enllà del retrat naturalista.

Moviments Relacionats

• La Nova Objectivitat: Sorgida a Alemanya als anys 20, va buscar una expressió precisa del món contemporani, destacant fotògrafs com Karl Blossfeldt i August Sander.
• La Nova Visió: Impulsada per László Moholy-Nagy i la Bauhaus, va promoure la fotografia com a pràctica autònoma, explorant noves perspectives i tècniques com els fotogrames.
• El Futurisme: Va aportar una visió dinàmica de la realitat, amb els germans Bragaglia experimentant amb imatges en moviment.
• El Pop Art: Dels anys 50, va incorporar imatges de la cultura popular, manipulant-les per crear noves formes d'expressió artística.

Fotografia de Reportatge

El fotoperiodisme és la representació gràfica d'un esdeveniment en qualsevol dels seus formats, vinculat amb l'actualitat i molt lligat a l'evolució de les noves tecnologies. Com a gènere periodístic, s'organitza en seccions i especialitats.

Característiques

• Actualitat: Les imatges han de reflectir un fet actual; es tracta de portar a l'audiència allò que està succeint en aquell moment.
• Objectivitat: Ha de fugir per definició de qualsevol manipulació de la imatge prèvia o posterior a la seva realització.
• Qualitats Estètiques: Reflectir la realitat amb la capacitat artística i plàstica de transmetre sensacions i sentiments a través de les imatges.
• Espontaneïtat: El fotoperiodista ha de triar entre la perfecció tècnica de la fotografia i la necessitat de captar el moment just en què es produeix l'acció.

Tipus de Fotografia de Reportatge

• Fotografia documental: Aquells treballs fotogràfics que tracten temes estructurals i es realitzen amb amplis marges de temps.
• L'assaig fotogràfic: Tipus de fotografia que procura ser equivalent a un assaig literari, combinant text i imatges.
• La fotografia de carrer: És la protagonitzada per la condició humana en llocs públics.

El Cinema Soviètic

Pel decret de 1919, el nou règim nacionalitza la producció cinematogràfica. Els anys següents fan emergir un cinema d'estat, molt ben finançat i un dels cinemes més innovadors de l'època. Creien que el cinema permetia educar, però també era un instrument de propaganda.

El 1919 es crea a Moscou la primera escola de cinema del món: el VGIK. Kuleixov va ser el director de l'Institut de Cinema Rus. El 1922 crea el Laboratori Experimental de Cinema. En ella duu a terme “films sense pel·lícula”, amb fotos fixes, demostrant el poder del muntatge.

Característiques

• Exaltació del muntatge com a principal recurs estètic.
• Realisme de les imatges amb un to documental i allunyat de l'artifici propi de Hollywood.
• Feia ús de temes revolucionaris i exaltació de l'obrerisme i el patriotisme com a temes principals de l'argument.
• Estava en contra de l'ús creatiu del cinema sonor.

Sergei Eisenstein (1898-1948)

El seu primer llargmetratge, *La Vaga* (1925), recrea una vaga de treballadors d'una fàbrica a la Rússia prerevolucionària.

*El cuirassat Potemkin* (1926), encarregada per commemorar el 20è aniversari de la revolta del Potemkin.

Vsevolod Pudovkin (1893-1953)

La seva primera gran obra, *La mare* (1926).

Cinema Surrealista

Explora el potencial de l'inconscient i dels somnis en detriment de la raó. Les obres presenten fets que no obeeixen a la causalitat i posen en escena guions fruit de l'automatisme psíquic.

Donen total llibertat al subconscient i generen propostes properes al món oníric. Dos títols importants: *Un gos andalús* i *L'edat d'or*, dirigides per Luis Buñuel i amb guions de Salvador Dalí.

Característiques

• Els cineastes d'avantguarda van considerar el cinema una extensió de la pintura. La imatge passa a ser l'aspecte principal de la narració.
• Intent de descartar la visió tradicional i ensenyar noves maneres de mirar des d'un principi estètic i moral.
• Ús de fantasies oníriques amb confusió d'espai i temps, buscant destacar el món dels somnis i l'inconscient.
• Els creadors ho utilitzen per escandalitzar la societat burgesa mesquina.
• Atorguen a les imatges un valor en si mateix, fent ús d'accelerats, càmera lenta...
• Ús d'angulacions inusuals, efectes òptics i diferents velocitats.

El Cinema Expressionista Alemany

Sèrie de films molt propers a les característiques de la pintura de l'expressionisme alemany. A diferència del cinema surrealista, són històries on la narració lògica dels fets és molt important, amb arguments complexos i on predomina la versemblança.

Feia ús de decorats deformats i estilitzats amb un ús de la llum contrastat.

Característiques

• Va imposar a la pantalla un estil subjectivista que oferia la deformació de les imatges.
• L'estètica d'aquest tipus de cinema va inspirar els seus temes en la fantasia i el terror, reflex del desequilibri social i polític.
• Forta influència del romanticisme. Mostrava la naturalesa dual de l'home, la seva fascinació pel mal, la fatalitat de la vida subjecta a la força del destí.
• Desig d'expressar l'ambient deprimit i pessimista de l'Alemanya d'entreguerres.
• Il·luminació i fotografia a base de clarobscur. Contrastos marcats, gairebé violents; rodatges foscos, il·luminació artificial amb intenció de crear ambients inquietants.
• Posada en escena antirealista.
• Ús de la diagonal per mostrar inestabilitat.
• Maquillatges exagerats i vestuari obscur.
• Temàtiques: Solitud, misèria, sexualitat, perversions, crim, fantasia, ciència-ficció...

Principals Directors

Els principals directors són: Robert Wiene, Murnau (*Nosferatu*) i Lang (*Metròpolis*).

El Feixisme: Alemanya i Leni Riefenstahl

L'arribada de Hitler al poder el 1933 va provocar la desaparició del cinema d'avantguarda a Alemanya.

El règim nazi va establir una censura estricta i va promoure un cinema realista enfocat en l'exaltació dels líders nazis i la propaganda dels valors feixistes, com el patriotisme, l'obediència al líder, el racisme, la puresa racial, la força física, la bellesa i l'odi cap a les races considerades inferiors.