Moviments Artístics i Cinema: Influències i Evolució

Fauv: Henri Matisse, André Derain, Maurice Vlaminck, Raoul Dufy

Exp: Kandinsky i Franz Marc, Kirchner i Erick Heckel

Cub: Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris, Pablo Gargallo.

Fut: Boccioni, Giacomo Balla, i Carlo Carrà.

Dada: Marcel Duchamp, Francis Picabia, Jean Arp, Max Ernst, Kurt Schwitters, Hannah Höch

Abstracció: Derivada de l’expressionisme (Kandinsky)

Suprematisme (1915) (Malevitx) De Stijl (Neoplasticisme) (1917) (Mondrian)

El 1927 s’inicia el cinema sonor: gèneres fantàstic, comèdia, musical o cinema negre, per tal d'exhibir productes escapistes.

Cinema en color arriba el 1935 amb la pel·lícula "La fira de les vanitats", de Rouben Mamoulian.

Cinema d'animació: s'implanta entre els gustos del públic, especialment els més menuts. Walt Disney, primer llargmetratge d’animació amb "Blancaneus".

Hitchcock: «l'amo del suspens» és considerat com un dels realitzadors més influents en l'aspecte estilístic, que instal·la les nocions de suspens.

1. Pictorialisme: Moviment que volia aconseguir amb la tècnica fotogràfica imatges de qualitat artística. Sovint feien servir mètodes per difuminar la imatge, crear efectes amb les atmosferes boiroses, llums efectistes... (Edward Steichen)

El moviment f/64: La fotografia directa, imatges el màxim de fidels del que tenien davant la càmera, amb la màxima nitidesa, màxim de profunditat de camp, claredat en ombres i llums, reproducció de les textures de les superfícies.

Russa: Punts de vista i enquadraments originals, extravagants, deformacions, utilització de la fotografia no representacional, imatge simbòlica i metafòrica, fotografia quasi abstracta.

Fotografia de moda i publicitat: Impressionar, convèncer i persuadir al públic de manera ràpida i directa. És per això que va ser utilitzada en la propaganda política.

Cinema: Realitat seguint els esquemes de la perspectiva renaixentista. La indústria del cinema del XX ha passat de ser un invent per a divertir a ser una màquina de fer diners. Tal com Edison als EUA, Charles Pathé marca a França l’inici de la industrialització del cinema. Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest. Alice Guy (primera directora d'efectes especials) i David Wark Griffith.

Cinema expressionista: D'expressió d'allò més íntim de l'ésser humà, il·luminació plena de contrastos entre el clar-obscur.

Impressionisme francès: Artistes intel·lectuals recreen un cinema psicològic amb la finalitat de lliurar la imatge de la matèria. Abel Gance o Jean Epstein extrauen els sentiments, els estats d’ànim pel joc de la càmera i pels enquadraments.

Cine danès: Fugen dels interiors angoixants i fan dels exteriors, del paisatge, l'escenari natural per als seus drames. Hi destacaren gent com Sjöström, Stiller o Dreyer; aquest darrer dirigí l'obra mestra "La passió de Joana d'Arc" (1928).

Cine soviètic: Per adoctrinar, element propagandístic dels ideals de la revolució (Kulechov), foto fixa, en l'associació d'imatges simbòliques per transmetre emocions i idees.

El cinema americà: Aposte més pel benefici material que per l'estètica o la poesia visual.