El Moviment de Països No Alineats i el Neocolonialisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
El Moviment de Països No Alineats
7.1. La Conferència de Bandung i el No-Alineament
El 1955 es va celebrar a Bandung (Indonèsia) la Conferència de Pobles Africans i Asiàtics, que va suposar l'accés dels nous estats al primer pla de la política internacional. Hi van assistir 29 estats (Sukarno per Indonèsia, Nasser per Egipte i Nehru per l'Índia). Els assistents a la conferència van proclamar-se neutrals davant dels EUA i l'URSS. La Declaració de Bandung va incloure el dret dels pobles a la independència, la igualtat entre totes les nacions, la condemna de la intervenció en els afers d'altres països i la seva oposició a l'armament nuclear.
7.2. Una Nova Forma de Dominació: el Neocolonialisme
El neocolonialisme constitueix una nova forma de dominació, menys visible i costosa per als països rics que l'ocupació colonial. Els efectes sobre els països nous solen ser: un creixement econòmic escàs, una situació de dependència i, en definitiva, el manteniment de la pobresa, un estat permanent en què els països que el pateixen veuen que augmenten les distàncies que els separen dels països més desenvolupats econòmicament.
7.3. Característiques del Neocolonialisme
Intercanvi Desigual
Els països subdesenvolupats exporten productes agrícoles i matèries primeres, però els preus són controlats pels països desenvolupats, i importen productes, sovint produïts a partir de les matèries primeres que ells mateixos han aportat, però a preus molt més alts. Això dóna lloc a un deute extern permanent i en creixement constant.
Dependència Tecnològica
La manca de tecnologia pròpia obliga a importar-ne, però a preus molt alts o pagant molts cànons (royalties). Aquesta dependència tecnològica incrementa el deute extern i impedeix el desenvolupament social i econòmic.
Manca de Capitals i Deute Extern
El predomini d'una activitat econòmica de subsistència, la dependència tecnològica i un deute exterior molt alt fan que els països subdesenvolupats no disposin de capitals propis per a impulsar el creixement econòmic. Això obliga a sol·licitar préstecs a altres països, que no sempre s'inverteixen de manera eficaç o en benefici del conjunt del país.