Moviment Obrer: Termes Clau i Doctrines Socialistes

Classe obrera (proletariat): Conjunt de treballadors que, des de la Revolució Industrial, aporten la seva força de treball a canvi d'un salari, sense ser propietaris dels mitjans de producció.

Ludisme: Forma de protesta obrera contra les indústries a principis del segle XIX. Es va manifestar per acomiadaments i baixos salaris ocasionats per la introducció de màquines. Els obrers destruïen les màquines.

Associació obrera (associacions d’ajuda mútua): Entitat obrera que apareix durant la primera industrialització. Estava destinada a pal·liar la situació de precarietat dels treballadors en casos d'acomiadament, malaltia o atur. Van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes, que permetien crear caixes de resistència. Van aparèixer a Barcelona, Alcoi i Màlaga.

Socialisme utòpic: Terme amb què es coneix l'obra de pensadors socials anteriors al socialisme marxista. Defensaven la possessió col·lectiva dels mitjans de producció sense establir les vies per a la seva consecució.

Associació Internacional de Treballadors (AIT): Organització de treballadors fundada a Londres el 1864, coneguda generalment com la Primera Internacional. El seu objectiu era lluitar per la millora de la classe obrera a nivell mundial. Les disputes ideològiques (els marxistes imposaren llurs tesis, aconseguint l'expulsió dels anarquistes) i el ressò de la Comuna de París (1871) foren les causes del seu fracàs.

Sindicat: Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. S'aplica al sindicat obrer, format pel proletariat industrial.

Tres Classes de Vapor: Sindicat obrer català creat el 1868 que agrupava els tres rams de la indústria tèxtil: filadors, teixidors i jornalers.

Moviment obrer: Conjunt d'accions de la classe obrera per reclamar l'atenció social sobre els seus problemes i fer pressió per resoldre'ls mitjançant diverses formes d'organització.

Socialisme: Conjunt de doctrines que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat mitjançant la supressió de les classes socials i la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.

Marxisme: Teoria científic-filosòfica de Marx i Engels i dels seus seguidors, que es fonamenta en el materialisme dialèctic i històric.

Anarquisme: Teoria politicosocial que preconitza la llibertat total de l'ésser humà, la desaparició de l'Estat i de la propietat privada, i la creació d'una societat sense classes. Rebutja tota idea d'autoritat i afirma que la societat ha de basar-se en relacions jurídiques voluntàries, convingudes lliurement entre les persones. Els partits polítics i els governs revolucionaris socialistes tampoc no són acceptats en el seu ideari.

Comunisme: Sistema d'organització social que proposa l'abolició de la propietat privada i la comunitat de béns (mitjans de producció i béns de consum). El comunisme va lligat als corrents del socialisme marxista i de l'anarquisme.

Sindicalisme: Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d'una millora de les seves condicions de vida i de treball. Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista.