El moviment obrer: Sexenni Democràtic i Restauració

El moviment obrer (Sexenni Democràtic i Restauració)

En la nova societat de classes que es va configurar paral·lelament a la industrialització i al desenvolupament capitalista, va existir una important conflictivitat social que va donar origen al naixement d'organitzacions que van lluitar per aconseguir millores salarials i laborals per a la classe treballadora.

Els obrers de les noves fàbriques van formar associacions per a la defensa dels seus interessos. Van néixer així les societats de resistència o de socors mutu i els sindicats per ofici. Inicialment van ser prohibides.

Les primeres protestes obreres a Espanya van ser en paral·lel amb els inicis de la industrialització i la introducció de màquines. Els obrers van reaccionar davant la pèrdua del seu treball o l'empitjorament de les seves condicions laborals amb la destrucció de les fàbriques i de les màquines, tal com apareix al document 1.

Aquestes accions van rebre el nom de ludisme. En aquest document es recull una notícia del diari El País, que explica com les dones treballadores de la Fàbrica de Tabacos de A Coruña van decidir destruir les màquines d'aquesta, perquè pensaven que estaven perdent el seu treball.

Al document 2 es mostra una petició al govern per associar-se, ja que inicialment la legislació liberal, en suport de la llibertat de mercat i de l'empresa, prohibia la formació d'associacions. Però una llei de 1839 autoritzava la fundació de societats de socors mutu d'obrers que tenien com a objectiu lluitar per les millores salarials i la reducció de la jornada laboral. El 1844, el govern moderat va suprimir aquesta llei. En aquest document es veu com intenten reimplantar-la.

En la Restauració, el president Sagasta va legalitzar definitivament els sindicats el 1887. Amb la caiguda d'Isabel II el 1868 i l'inici del Sexenni Democràtic, les anomenades ideologies o filosofies obreres van tenir més facilitats per penetrar al nostre país. El 1864 es va fundar a Londres la I Associació Internacional de Treballadors (AIT) amb l'objectiu de potenciar la unió i la lluita dels treballadors per la seva emancipació a tot el món. En aquesta associació hi eren presents les dues grans ideologies obreres: l'anarquisme i el socialisme científic o marxisme. (Document 2).

Després de la Revolució de 1868, el dirigent anarquista Bakunin va enviar a Espanya el també anarquista Giuseppe Fanelli, perquè organitzés la Federació Regional Espanyola (FRE), adscrita a l'AIT, que va arribar a tenir al voltant de 30.000 afiliats cap al 1873, sobretot a Catalunya, al Llevant i a Andalusia.

En conclusió, el moviment obrer va anar creixent, ja que hem passat d'una reacció espontània i il·legal (Document 1), a demanar que es legalitzin aquestes associacions (Document 2) i fins a un article que parla de la Associació Internacional de Treballadors (AIT) (Document 3).