El Moviment Obrer: Orígens, Ideologies i la Primera Internacional

El Moviment Obrer: Orígens i Primeres Respostes

Condicions de treball

Les condicions de treball durant la primera industrialització eren extremadament dures:

• Jornades laborals molt llargues.
• Condicions sanitàries deficients.
• Explotació del treball infantil.
• Absència total de regulació laboral.

El ludisme

El ludisme, liderat per la figura mítica de Ned Ludd, va ser un moviment de protesta que consistia a destruir les màquines, considerades les responsables de la pèrdua de llocs de treball i de la precarització de les condicions laborals.

Naixement del Sindicalisme

Aparició dels sindicats

Davant d'aquesta situació, van aparèixer els primers sindicats: associacions d'obrers creades per defensar els seus interessos i ajudar-se mútuament. Les seves principals eines eren:

• La promoció de la vaga com a mesura de pressió.
• Les societats d'ajut mutu, que servien per crear una caixa de resistència econòmica que permetia als obrers subsistir durant les vagues.

La Great Trade Union a Anglaterra

A Anglaterra va sorgir la Great Trade Union, un dels primers sindicats a gran escala, que va arribar a tenir uns 500.000 afiliats.

El cartisme

El cartisme va ser un moviment de caràcter polític i econòmic que va sorgir a partir de la "Carta del Poble" de 1838. Els seus objectius eren:

• Transformar la societat mitjançant la lluita política.
• Demanar mesures per democratitzar el sistema, com el sufragi universal masculí.
• Organitzar i mobilitzar els treballadors per aconseguir millores laborals, com la reducció de la jornada laboral.

El cartisme va ser clau perquè molta gent prengués consciència de la seva situació d'explotació.

Les Grans Ideologies Obreres

El socialisme utòpic

El socialisme utòpic proposava suprimir les desigualtats socials sense recórrer a la violència ni a la revolució. El terme "utòpic" va ser encunyat posteriorment per Friedrich Engels de manera crítica. Els pensadors més importants van ser Saint-Simon, Fourier, Cabet i Owen. Aquest últim va intentar posar en pràctica les seves idees creant una comunitat industrial modèlica anomenada falansteri, però el projecte va fracassar.

El marxisme o socialisme científic

Els seus principals pensadors van ser Karl Marx, autor d'El Capital (1867), i Friedrich Engels. Junts van escriure El Manifest Comunista (1848). Ells inauguren el que anomenen socialisme científic, que consisteix en l'elaboració d'una teoria al servei d'una pràctica revolucionària. Es basa en tres eixos:

Anàlisi del passat: La lluita de classes

Estudien les diferents formes d'organització social al llarg de la història, concloent que sempre hi ha hagut una lluita entre classes opressores i oprimides:

• Societat esclavista: amos i esclaus (Grècia, Roma).
• Societat feudal: senyors i serfs.
• Societat capitalista: burgesia i proletariat.

Crítica del present: La plusvàlua

Sostenen que el capitalisme es basa en l'explotació de l'obrer. Aquesta explotació es materialitza en la plusvàlua: la diferència entre la riquesa que genera l'obrer amb el seu treball i el salari que rep a canvi, del qual s'apropia el burgès.

Projecte de futur: La dictadura del proletariat

Proposen que els obrers han de conquerir el poder polític a través d'una revolució. Aquesta fase s'anomena la dictadura del proletariat, un estat transitori on els treballadors controlarien el poder per desmantellar les estructures capitalistes i avançar cap a una societat comunista, és a dir, una societat sense classes socials ni propietat privada.

L'anarquisme

L'anarquisme (del grec, "sense comandament") va tenir en Mikhail Bakunin el seu principal teòric. Les seves característiques fonamentals són:

• Oposició a la participació política i a la creació de partits polítics.
• Rebuig a l'existència de qualsevol forma d'Estat.
• Crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva.
• Defensa de l'espontaneïtat revolucionària de les masses, l'individualisme i l'acció directa.

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Creació i objectius de la Primera Internacional

La Primera Internacional (AIT) es va fundar a Londres el 1864 amb la idea que la lluita de classes s'havia d'organitzar a escala internacional, ja que tots els obrers del món compartien el mateix enemic: la burgesia. Els estatuts van ser redactats per Marx i la seva idea principal era que "l'emancipació de la classe treballadora havia de ser obra dels mateixos obrers", promovent la consciència de classe i la conquesta del poder per part del proletariat.

Problemes i dissolució

La Internacional va enfrontar-se a diversos problemes que van portar a la seva decadència:

• El poc compromís de les Trade Unions angleses, més centrades en qüestions nacionals.
• La dura repressió contra el moviment obrer després del fracàs de la Comuna de París (1871).
• Les profundes dificultats d'enteniment entre marxistes i anarquistes, personificades en l'enfrontament entre Marx i Bakunin.

Finalment, els anarquistes van ser expulsats el 1872, fet que va marcar l'inici de la seva decadència fins a la seva dissolució oficial el 1876.