El Moviment Obrer a Catalunya: Condicions Laborals i Orígens
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,02 KB
El Moviment Obrer: Orígens i Reivindicacions
Les condicions laborals i econòmiques precàries, juntament amb la manca de protecció social en el nou marc industrial, van propiciar l'aparició del moviment obrer. Inicialment, les reivindicacions eren bàsiques, sense intencions polítiques, demanant el dret d'associació i el manteniment del sou. Cap a 1870, el moviment va començar a polititzar-se.
Condicions de Vida dels Obrers al Segle XIX
Les condicions de vida dels obrers van evolucionar al llarg del segle XIX, però sempre van ser extremadament dures. Els salaris eren baixíssims, insuficients per a un nivell de vida digne, i els problemes de subsistència eren greus. Les condicions laborals eren precàries: jornades de fins a 15 hores diàries per a homes, dones i nens, soroll, temperatures extremes, ambients tancats i sense ventilació, mala alimentació, accidents laborals freqüents, falta de descans, acomiadaments lliures, rebaixes salarials en èpoques de crisi i analfabetisme generalitzat. La salut era tan pèssima que l'esperança de vida d'un obrer a mitjan segle XIX era de 30 anys, gairebé la meitat que la d'un burgès.
Els Inicis de la Industrialització a Catalunya
El segle XIX va marcar per a Catalunya la fi d'una època i l'inici de la Revolució Industrial. Els industrials catalans van començar a instal·lar fàbriques modernes cap al 1830, però el creixement industrial va ser lent a causa de la dependència del mercat espanyol, amb comunicacions deficients i una població pagesa molt pobra.
El desenvolupament de la industrialització a Catalunya, a partir de 1830, va comportar transformacions i avenços no només en tecnologia i producció, sinó també en les formes de vida, de treball i de relacions socials.
Molts artesans van haver d'abandonar els seus tallers per treballar a les fàbriques. Les noves màquines requerien vapor com a força motriu. Moltes famílies van emigrar del camp a la ciutat buscant feina, fugint de la incertesa del treball agrícola. La majoria dels treballadors provenien del món rural.
La Divisió del Moviment Obrer durant el Sexenni Revolucionari
El 1864 es va crear a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), impulsada per obrers francesos i anglesos, amb l'objectiu d'aconseguir l'emancipació econòmica i social de la classe obrera i superar la societat classista a través de la propietat col·lectiva, és a dir, arribar a una societat igualitària mitjançant el repartiment i la desaparició de les classes socials.
El moviment obrer espanyol va dirigir ràpidament la seva atenció cap a l'AIT i es va influenciar pels seus sectors. El 1868, Fanelli va fundar els primers nuclis de l'AIT a Espanya. El 1870, al I Congrés Obrer Espanyol a Barcelona, es van imposar les tesis anarquistes i es va crear la Federació Regional Espanyola.
El cop d'estat del general Pavía el 1874 va suposar la il·legalització de totes les organitzacions obreres, que van haver de tornar a la clandestinitat.