Moviment Obrer i Capitalisme: Conceptes, Teories i Pensadors Clau

• Enclosures: Procés a Anglaterra on les terres comunals van ser privatitzades, deixant molts camperols sense mitjans per sobreviure.

• Propaganda del fet: Estratègia anarquista que buscava la revolució mitjançant la violència, utilitzant atemptats i assassinats contra burgesos, funcionaris de l'Estat, etc.

• Trade Union: Sindicats obrers nascuts a Anglaterra que defensaven els drets laborals i lluitaven per millores en els salaris i condicions de treball per al proletariat.

• Segona Internacional: Organització de partits socialistes creada el 1889 per coordinar la lluita obrera a nivell mundial. Van crear els símbols del moviment obrer, com el Primer de Maig i La Internacional.

• Natures devaluades: Explotació d'un recurs productiu (treballadors, fàbriques, etc.) sense pagar-ne el preu total per obtenir-ne més benefici.

• Plusvàlua: Benefici que obté el patró quan ven un producte per un preu superior al que ha costat produir-lo, especialment gràcies al treball dels obrers.

• Socialdemocràcia: Moviment polític que busca canvis i millores per al proletariat, però que s'adapta al capitalisme com a sistema econòmic.

• Proletariat: Nom que es dona a la classe obrera, és a dir, a les persones que només tenen la seva força de treball per guanyar-se la vida.

• Socialisme utòpic: Primeres idees socialistes que proposaven societats ideals basades en la justícia i la cooperació, però sense explicar clarament com assolir-les.

• Cartisme: Moviment polític obrer del segle XIX a Anglaterra que exigia drets polítics i socials, com el sufragi universal masculí.

• Anarcosindicalisme: Corrent anarquista que defensa la lluita obrera a través dels sindicats per aconseguir una societat sense Estat ni capitalisme.

• Lluita de classes: Conflicte entre grups socials amb interessos oposats, sobretot entre burgesia (els rics) i proletariat (els obrers), segons el marxisme.

• Dictadura del proletariat: Fase del socialisme marxista en què els treballadors prenen el poder per eliminar les desigualtats abans d'arribar al comunisme.

Capitalisme: Origen i Teories Econòmiques

El capitalisme és el sistema econòmic que es va consolidar gràcies a la Revolució Industrial. El treball a les fàbriques (on era explotada la major part de la població), juntament amb altres canvis, va beneficiar aquest sistema.

Teories del Capitalisme: Liberalisme i Marxisme

La teoria liberal, o liberalisme econòmic, defensava que l'interès personal i la recerca del màxim benefici eren els motors econòmics. A més, sostenia que l'Estat només havia d'intervenir per regular aspectes com la seguretat, però que les empreses havien de ser lliures i el mercat s'havia de regular per la llei de l'oferta i la demanda. Els liberals eren defensors de la propietat privada i del treball assalariat. Segons aquesta teoria, els empresaris s'enriqueixen gràcies a la plusvàlua (no pagaven el valor total del que produïa cada factor productiu) i hi havia crisis periòdiques.

L'altra teoria, la marxista, sostenia que el capitalisme no era només un cicle econòmic, sinó també històric i geogràfic. Segons aquesta perspectiva, hi havia hagut quatre grans cicles del capitalisme al llarg de la història, i cadascun d'ells tenia sis fases:

1. Acumulació primitiva: Gran robatori de recursos que creava nous mercats i riqueses.
2. Expansió material: Màxim creixement productiu.
3. Crisi econòmica: Quan els recursos començaven a esgotar-se.
4. Expansió financera: Especulació amb els últims recursos.
5. Caos sistemàtic.
6. Crisi geopolítica: Canvi de les elits capitalistes i territorials, que marcava la fi del cicle.

Pensadors Clau del Moviment Obrer

Karl Marx: Comunisme i Dictadura del Proletariat

Karl Marx volia crear una societat comunista, sense classes. Per això, defensava la necessitat de conscienciar la gent mitjançant escoles, diaris, etc., i organitzar les classes amb sindicats i partits polítics. Proposava la Dictadura del proletariat, una fase en què s'havia d'eliminar la propietat privada i els rics. Un cop assolida aquesta societat comunista, l'Estat ja no seria necessari.

Mikhaïl Bakunin: Anarquisme i Llibertat Individual

Mikhaïl Bakunin rebutjava l'Estat, a diferència de Marx, que el defensava com a eina per arribar a la societat comunista; Bakunin només volia la seva abolició. També defensava la llibertat de les persones, sense autoritats, i la col·lectivització dels mitjans de producció, on la cooperació i la solidaritat fossin les bases d'una societat lliure.

Eduard Bernstein: Socialdemocràcia i Reformisme

Eduard Bernstein era socialdemòcrata. No volia una revolució violenta per acabar amb el capitalisme, sinó que defensava les reformes pacífiques. El seu objectiu no era eliminar el capitalisme, sinó aconseguir una millora de les condicions de vida per al proletariat dins del sistema existent.