El Moviment Il·lustrat i el Contracte Social

El Moviment Il·lustrat

Mill, il·lustrat del segle XIX.

El Moviment Il·lustrat combina elements empiristes de Locke i l'exaltació del poder de la raó. Això pot semblar contradictori, ja que, d'una banda, es diu que el nostre coneixement és limitat i, de l'altra, s'exalta la raó com a principi suprem.

Origen del Moviment Il·lustrat: l'Església. S'ataca aquesta concepció antiga i s'exalta la raó com a principi autònom, independent de qualsevol autoritat. Es nega la paternitat de Déu.

La Il·lustració és progrés, és una crítica a la monarquia absoluta i a l'autoritat eclesiàstica.

La felicitat és molt important. La recerca de la felicitat és bàsica; el major desig dels humans és el benestar, la il·lusió.

La Raó i els seus Límits

L'instrument per arribar a la felicitat és la raó, sempre lligada a l'experiència.

Política: S'ha de buscar una justícia social, que el cel baixi a la terra, que tots els homes siguin iguals. Que la moral de l'evangeli, que diu que la vida eterna és la mort, canviï. Déu ja no pertany a cap Església, ja que Déu s'ha fet home. L'única religió és la natural.

La felicitat pot arribar a ser un problema científic, ja que és un tema molt delicat en la humanitat.

El Contracte Social segons Rousseau

Estat de Naturalesa

• Hobbes: Guerra de tots contra tots (fonament històric en la Guerra de Religions).
• Locke: Manca d'autoritat, de llei i de jutge (fonament històric en la Revolució Gloriosa).
• Rousseau: Ficció metodològica: l'home és bo per naturalesa (hipòtesi, sense fonament històric).

Estat Social

Es creen desigualtats en el tema de la propietat. Les desigualtats apareixen quan algú identifica un objecte com a "seu". S'ha de buscar una manera de fer progressar l'home en l'estat social.

Educació: Molt important, ja que ajudarà a aprendre a utilitzar la raó per arribar a ser un ciutadà lliure en una pàtria de gent raonable.

El Contracte Social

• Hobbes: Entre individus a favor del governant, que suposa una renúncia a tots els drets per tal d'aconseguir la pau.
• Locke: Entre individus i governants, que suposa una petita renúncia per part dels individus per tal de protegir la propietat i els béns materials.
• Rousseau: L'individu, en entrar en societat, ha patit una sèrie de transformacions: ha perfeccionat el seu esperit, però a la vegada ha introduït la injustícia i la depravació dels costums. Cal trobar una via que permeti transformar l'home sense corrompre'l. Rousseau defensa un ordre social legítim que contingui els principis d'organització social vàlids per a tots els humans, és a dir, que els individus puguin conviure sense perdre els avantatges que tenien en l'estat natural, en especial la llibertat. Planteja l'existència d'un pacte que suposa una entrega de tots els drets a la comunitat per tal d'aconseguir la llibertat i la subsistència. Això implica que l'individu obeeix la voluntat general, però que en aquesta obediència hi ha la llibertat, doncs ser lliure és una obligació.

És una barreja entre els defensors del poder absolut de l'estat i els defensors dels drets dels individus; no està ni en un extrem ni en l'altre. Concilia llibertat i autoritat.

Bé Col·lectiu

La felicitat de la majoria és l'objectiu màxim. La voluntat general s'ha d'orientar cap al bé comú.

El Legislador

Conseller polític i educador, ha de legislar una llei que no sigui ni arbitrària ni despòtica. Només redactarà lleis i donarà consells, no tindrà poder legislatiu ni executiu. Amb la unió de llibertat i autoritat, el fet que cadascú sigui legislador i súbdit és possible. El poble pot substituir els legisladors quan vulgui. És necessària l'educació pública.

La Religió

Cada ciutadà té una religió que el faci complir els seus deures.