Moviment català: cat polític, cultural i regionalisme

INTRODUCCIÓ:

El cat s'inicia al s19 com a moviment cultural de recuperació de llengua i cultura catalanes. Desenvolupament econòmic i social d'Esp del s19, amb Cat com a pionera, accentuen aquest sentit diferencial. A final del segle, el cat va esdevenir 1 moviment polític. Volia 1 reforma en profunditat d'Estat i autonomia de Cat i a nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, d'irrupció dels nacionalismes i reforçament del principi de nacionalitats, que defensava dret dels pobles a decidir propi govern.

CONCEPTES: cat polític:

Moviment que propugna reconeixement de personalitat política de Cat. El cat començarà a manifestar-se a 1a part del s19: Cat conservador: Nacionalisme de base burgesa i catòlica, partidari d'una solució política moderada. Cat progressista: Nacionalisme de base popular i progressista, partidari d'una solució política més radical.

Cat cultural:

Conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts durant S19 i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen llengua i cultura cat.

Regionalisme:

Moviment de recuperació de pròpia identitat cultural i política, a Cat, sorgit al 1874. El regi suposava manteniment de tesis del provincialisme i 1 actitud més conservadora. Contraris al centralisme uniformista: Unió Regionalista (1899) a La Lliga Regionalista (1901).

Federalisme:

Corrent de pensament polític que defensa 1 sistema de pactes entre pobles, nacions o Estats per formar 1 unitat política més àmplia, la qual ha d'integrar particularitats dels grups humans que pacten la seva federació. Partit Republicà Democràtic Federal (1868) a Pi i Margall i (UFNR) 1910.

Confederació:

Associació d'estats sobirans creada per 1 tractat per l'assoliment d'alguns propòsits comuns predeterminats. Confederacions sovint s'han creat per resoldre afers crítics, com defensa territorial i/o representació estrangera.

Autonomisme:

Doctrina que defensa principis autonòmics.

Autonomia:

Condició jurídico-política d'aquells organismes que dins 1 estat tenen facultats per donar-se lleis pròpies.

Nacionalisme:

Ideologia política que sosté dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar i exercir la seva sobirania. Nació: conjunt d'individus que, a partir dels lligams col·lectius, tenen voluntat de reagrupar-se a l'interior de mateixes fronteres per constituir-se en 1 estat propi. Nacionalisme es va expandir al llarg del s19.

Estat:

Subjecte jurídic que té 4 qualificacions: població permanent, territori definit, govern i capacitat de mantenir relacions amb altres estats del món. No sempre és equivalent 1 Estat a 1 nació, de fet la majoria d'estats són plurinacionals (ho reconeguin o no). Cal diferenciar 1 estat d'1 nació.

Estat d'autonomia:

Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part de 1 estat.

Dret civil cat:

Conjunt de normes que regulen relacions jurídiques privades de la vida des del naixement fins a les conseqüències de la mort.

1 NOVA CULTURA CATALANISTA:

persistència d'identitat catalana:Al principi del s19 persistia a Cat el procés de centralització administrativa i de temptativa d'identificació amb lleis i la llengua de Cast (Decret de Nova Planta):

• Cat havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura pròpia, però continuava com a llengua en la parla quotidiana.
• També com a llengua escrita per cançons i romanços tradicionals.

• Malgrat la tendència uniformitzadora de l'Estat, la societat cat va mantenir la llengua pròpia, costums, tradicions i especialment la seva manera de viure.

• El 1859 es celebren per primer cop Jocs Florals. Van ser una plataforma per restaurar i conservar la més pura llengua i literatura cat. L'objectiu era premiar textos poètics escrits en cat antic (llemosí) o literari modern. Autèntica festa cívica, van contribuir a l'acceptació social del cat i van ser una plataforma per donar a conèixer escriptors.

• La Renaixença comportà també una recerca d'arrels d'identitat cat.Renaixença popular:Al marge de la Renaixença literària, es va desenvolupar un moviment cultural de caràcter popular que defensava l'ús del cat “que es parla” i celebraven Focs Artificials, una parodia dels Jocs Florals.

• Frederic Soler (Serafí Pitarra) va començar escrivint un teatre sarcàstic, però es va integrar en el moviment de la Renaixença: va participar en els Jocs Florals.

• Josep Anselm Clavé va promoure l'arrelament del cat entre les classes populars amb cançons que es cantaven a societats corals.

• Abdó Terradas va escriure obres teatrals satíriques de contingut antimonàrquic.

• Valentí Almirall, polític i periodista, va ser el primer a formular una doctrina del fet diferencial cat a Lo catalanisme. Els Jocs Florals es van popularitzar i van esdevenir una festa cívica i una plataforma de difusió del cat.

• Jacint Verdaguer, gran poeta i prosista, va ser recreador del cat literari a partir de la llengua viva.

• Ángel Guimerà va plantejar en les seves millors obres diversos problemes socials. Al final del segle va renéixer el gènere novel·lístic de la ploma de Narcís Oller.