Moviment de capital i impacte econòmic

Moviment de capital 2gra

En aquestes gràfiques, podem veure ...

Això va ser a causa de les següents vies:

• Contracció del comerç internacional: Davant la crisi, els països van optar per posar una barrera aranzelària de tipus proteccionista, ja que el consum havia baixat i era lògic que hi hagués menys demanda de productes.
• La deflació: És molt greu pels països productors de matèries primeres, ja que entrarien en un cercle viciós: per poder vendre més, baixaran els preus i això acabarà arruinant la seva economia.
• Desarticulació del mercat internacional de capitals: Aquests països depenien de les inversions estrangeres i amb la crisi aquestes inversions van desaparèixer.

SECUNDARI

MARCS PAPER OR

En el gràfic podem observar com de gener de 1920 fins a gener de 1922 les quantitats són bastant similars. Però, des de juliol de 1922 fins a novembre de 1923 augmenta molt ràpidament el valor dels marcs paper per marc or, això ho causa la hiperinflació.

La hiperinflació passa quan els bitllets deixen de tenir valor. Alemanya arriba a aquesta situació ja que tenia un dèficit pressupostari, provocat per les condicions pactades al Tractat de Versalles. Això fa que tingui un dèficit en la Balança de Pagaments.

Rendiments cereals

Els salaris a GB van començar a augmentar a partir del 1600 aproximadament, aquest augment es deu a les millores de la producció agrària i industrial a través de la Revolució Industrial. Això va ser possible amb nous invents que es van produir i aplicar quan les condicions econòmiques eren favorables. El nucli d'aquesta RI va ser la innovació tecnològica, és a dir, un fet de canvi tècnic accelerat i sense precedents va provocar aquest augment a GB i Holanda en comparació amb la resta d'Europa. Aquest progrés es va produir en els sectors més actius de la producció i sol ser a la vegada discontinu i arrelat, ja que les innovacions no acostumen a aparèixer en qualsevol sector, sinó en el més actiu.

TABLA PLA MARSHALL

Pla Marshall comença al 47 i en 2 anys recuperen els nivells de la guerra a GB, França i Itàlia, PERÒ ALEMANIA ÉS LA MÉS espectacular. Tot i que l'impacte real del Pla Marshall continua sent discutit, el fet incontrovertible és que l'economia dels països de l'Europa occidental va superar les dificultats de 1947 i va iniciar una etapa caracteritzada per un creixement molt intens, que va durar 3 dècades, fins a la crisi de mitjans anys 1970 com es pot veure a la gràfica. Un darrer element cal destacar del procés de reconstrucció posterior a la SGM: la institucionalització de la cooperació econòmica entre els països de l'Europa occidental. L'esforç de coordinació exigit pels Estats Units als països beneficiaris del Pla Marshall i la creació de la Unió Europea de Pagaments.

Causes:
Finalitat econòmica: Durant la guerra, la producció industrial dels EUA va incrementar molt, però tenien por que es produís una deflació ja que normalment la sobreproducció comporta una disminució dels preus. Necessitaven vendre fora, així doncs, decideixen donar capitals a Europa perquè comprin els seus productes.

Finalitat política: Si a Europa hi havia misèria, creixerien els partits comunistes, per tant, Estats Units volia facilitar la recuperació i limitar el creixement dels partits comunistes.

Característiques generals:

1) És un acord bilateral (entre EUA i altres països.)

2) Per poder participar, els països s'havien de comprometre a unes condicions: lliure comerç i estabilitzar la seva moneda.

Conseqüències: Gràcies al Pla Marshall es va permetre recuperar l'economia de l'Europa Occidental incrementant l'ocupació i producció.

Cambio estructural economia britànica

La pèrdua del sector primari del 61% al 22,3% en el 1841 és a causa de la Revolució Industrial, aquesta aparició dóna més força al sector secundari i terciari. En el sector secundari es pot veure un creixement on en el 1700 hi havia un 18,5% i en 1841 incrementa a un 44,3%, i en el terciari un augment del 20,5% a un 33,4% respectivament, això és a causa de la Revolució Industrial a GB amb la introducció de noves tecnologies. Aquesta baixada en el sector primari es deu a una disminució de treballadors ja que aquests han sigut substituïts per màquines i els sous eren molt baixos i els pagesos van emigrar per anar a treballar a la indústria. Per tant, el sector secundari ha sigut el més beneficiós ja que l'aparició de les màquines ha donat un augment de la productivitat, va provocar un augment dels salaris en la indústria i el tèxtil. Finalment, això provoca també un augment del sector terciari ja que amb l'aparició dels transports es podia comercialitzar de manera més fàcil i les empreses podien oferir uns millors serveis a causa de les millores tecnològiques amb nous invents i innovacions.

Comentar el nº del 61 al 22% ............................... PERQUÈ

Pèrdua de pes en l'agricultura que passa del 61 al 22% en la població activa, aquesta pèrdua en l'agricultura passa una gran part a la indústria i al sector terciari (comerç, finances, transport...). Els canvis estructurals van fer que el parlament britànic marxés en busca de treball a les fàbriques, que va ser una causa de pèrdua del sector primari perquè els salaris són més elevats a les ciutats. Amb l'aparició de les fàbriques, la demanda dels treballadors va ser el que va provocar la gran emigració dels treballadors del camp cap a la ciutat, on s'implicarien en les finances, inversions, però sobretot en el comerç exterior.

Salari en relació al preu del capital

En aquest gràfic anomenat "Salari en relació al preu del capital" podem observar l'estudi dels salaris pertanyents a Anglaterra, Estrasburg i Viena respecte al preu del capital. Així doncs, els més elevats es situen a Anglaterra, seguits d'Estrasburg i els més baixos a Viena, enfocant-ho amb el sector tèxtil.

Els salaris eren més elevats a GB ja que tenien una disponibilitat de llana de bona qualitat i això comportava que fixessin un impost a l'exportació de llana en brut. El govern va protegir el sector i va començar a exportar dominant el mercat europeu, desbancant la vella draperia.

GB es va imposar en el comerç intereuropeu en el segle XVII i va assolir la posició dominant principalment amb Àsia i Amèrica al XVIII, gràcies a l'adopció de polítiques mercantilistes i al colonialisme.

A partir d'aquí, es va produir una expansió comercial, que per una banda, va comportar un desenvolupament d'activitats comercials com transport, assegurances o finances. I per l'altra va incrementar el nombre de ciutats amb ports, especialment Londres. Tots dos comportaven 1) un increment de la demanda de treball urbà, 2) increment de l'oferta de capital a un interès menor que fa augmentar la inversió o 3) augment de la divisió del treball, salaris elevats.

Relació entre P relatiu treball i energia. S'explicarà a partir de l'augment de salaris amb ∆ energia.

En el gràfic podem observar com el preu relatiu entre el treball (expressat en salaris) i l'energia a començaments de 1700 és superior a GB, sobretot a Newscastel seguit per Londres. Els altres països es troben per sota aquestes dades.

GB tenia un preu relatiu entre treball i energia superior ja que al haver-hi una expansió econòmica i un augment de les ciutats, els salaris eren més elevats, per tant sortia més a compte invertir en noves energies, ja que el cost de l'energia era molt barata. Això porta a un procés de deforestació que fa augmentar el preu del carbó vegetal respecte el carbó mineral. Així doncs, hi va haver una transició massiva del carbó vegetal al carbó mineral.

PREUS REALS FUSTA I CARBÓ

Des del costat de l'oferta, l'avantatge de disposar de carbó mineral abundant ha estat remarcat com un dels condicionants que van impulsar el desenvolupament industrial britànic. Cal, però, explicar per què el consum de carbó va augmentar a la Gran Bretanya preindustrial, a diferència d'altres països, que també tenien una dotació de carbó important (com ara el sud de l'actual Bèlgica, la conca del Ruhr a l'oest d'Alemanya o el nord de la Xina). En aquest punt, Allen assenyala el creixement de Londres com a responsable últim de la transició des de la fusta fins al carbó mineral en l'economia britànica. Amb el creixement d'aquesta ciutat va augmentar de manera substancial una demanda d'energia fortament concentrada a l'espai. Inicialment, aquesta demanda es va cobrir amb fusta, fet que va generar l'increment dels preus que hem observat en la figura 3. La gran demanda de combustible feia que la fusta provingués de boscos més allunyats de la ciutat a mesura que les reserves de fusta s'anaven exhaurint, i això comportava un preu final més elevat resultat dels costos de transport més elevats. En conseqüència, l'escletxa entre els preus de la fusta i el carbó mineral hauria esdevingut prou gran durant aquell període per a generar uns incentius clars cap a la substitució de la llenya o el carbó vegetal pel combustible fòssil.