Com motivar els alumnes a l'aula: 13 estratègies

Propostes de motivació de l'aula

1. Proposar objectius i continguts d'aprenentatge significatiu.

Els alumnes han de saber quins són els objectius que han d'aconseguir en els seus aprenentatges. Quan l'alumne percep que els objectius són rellevants i que estan en connexió amb el món real, augmenta la seva motivació. Convé emprar anècdotes i analogies perquè intervinguin aspectes personals i emocionals. L'aprenentatge significatiu tracta de fer el contingut abstracte més personal, concret i familiar. És a dir, les estructures formals i intel·lectuals pròpies del contingut curricular han de convertir-se en una estructura narrativa accessible i imaginable.

2. Fomentar expectatives i atribucions desitjables.

Seleccionar i organitzar les tasques de manera que l'alumne percebi que pot aconseguir l'èxit si s'esforça. D'altra banda, quan hi ha un fracàs, hem de procurar que l'atribució sigui a un esforç insuficient, no a una manca de capacitat. Hem de posar èmfasi en les atribucions internes, modificables i controlables. L'estil atribucional és susceptible de canvi després d'un entrenament basat en un reforçament sistemàtic i en les verbalitzacions que incideixin sobre el procés cognitiu en qüestió. A l'aula, doncs, s'han de fomentar activitats que no depenguin de l'atzar, sinó que depenguin exclusivament de les capacitats dels alumnes un cop hem constatat el seu assoliment. Hem d'insistir en activitats que tenen probabilitats de conduir a l'èxit.

3. Individualitzar el procés d'aprenentatge.

Separar les activitats orientades a servir d'experiències d'aprenentatge de les activitats d'avaluació. El professor ha d'organitzar i presentar les activitats d'aula de manera que l'alumne percebi que les tasques volen promoure l'aprenentatge i no l'avaluació constant; així també evitarem ansietat innecessària. Quan avaluem, l'alumne ha de percebre que la nostra finalitat és comprovar el seu progrés (comparativa intrasubjecte), evitant les comparacions amb els companys i el deteriorament de la seva autoestima.

4. Orientar l'aprenentatge de l'alumne.

La motivació de l'alumne cap a l'aprenentatge s'estimula quan l'alumne percep que el professor es preocupa pel seu progrés de manera individualitzada.

5. Modelar el pensament relacionat amb les tasques d'aula i la solució de problemes.

El processament de la informació i la solució de problemes requereixen estratègies que no són directament perceptibles. Aquestes estratègies han de ser explicitades perquè l'alumne les pugui incorporar en el seu repertori. És de gran utilitat que el mestre "pensi en veu alta" mentre resol un problema o fa una reflexió, perquè l'alumne incorpori el pensament del mestre a la seva pròpia estructura de pensament.

6. Propiciar un clima relaxat dins l'aula.

La motivació per a l'aprenentatge sorgeix més fàcilment quan els alumnes se senten acceptats i quan perceben que el seu esforç és valorat pel professor. L'acceptació implica:

• Oferir oportunitats per participar a classe. Han de poder expressar les seves pròpies opinions. És imprescindible una atmosfera lliure d'amenaces i que transmeti seguretat i suport, on cadascuna de les opinions de l'alumne sigui valorada positivament.
• Oferir oportunitats per expressar sentiments. A l'aula han d'expressar les seves emocions. Totes les expressions emocionals s'han d'atendre i hem d'oferir un feedback comprensiu, avaluatiu i formatiu.

7. Existència de límits i de directrius clarament definits.

Aquests límits i directrius indiquen les expectatives que té el professor respecte a l'alumne. El professor ha d'establir aquests límits i expectatives d'una manera raonable i ser capaç de modificar-los en funció de les respostes i de les necessitats dels alumnes.

8. L'absència de motivació a vegades és el resultat d'una pobra comunicació d'expectatives de l'estudiant.

Ser conscient de les expectatives del professor l'ajuda a assolir els estàndards establerts.

9. Facilitar la tolerància a l'error.

Fer veure als alumnes que aprendre dels errors és una manera vàlida d'aprendre. L'error com un estímul per aconseguir la millora.

10. Utilitzar l'aprenentatge cooperatiu enfront del competitiu.

La competència directa entre alumnes és una font de frustracions. El treball cooperatiu potencia la motivació intrínseca, sempre que els grups estiguin ben cohesionats i que tothom pugui fer aportacions.

11. Proporcionar feedback de manera adient.

No només per a corregir procediments incorrectes sinó per remarcar els aspectes positius.

12. Variar els estils de treball a l'aula.

La repetició continuada de determinats procediments desgastarà la motivació intrínseca de l'alumnat. Les variacions metodològiques estimulen l'atenció i la motivació.

13. La motivació augmenta amb activitats desafiants de dificultat moderada.