Motivacions i Frens en la Psicologia del Consum: Creativitat i Tòpics

Motivacions i Frens en la Psicologia del Consum

Són dos termes utilitzats en la psicologia del consum. Les motivacions són impulsos positius que inciten a la compra. Existeixen tres tipus de motivacions:

• Motivacions hedonistes: Originades per obtenir plaers de la vida.
• Motivacions oblatives: Originades per l’impuls de fer el bé, de donar quelcom als demés.
• Motivacions d’auto-expressió: Originades per la necessitat que tenim de demostrar que existim. Aspiracional.

Frens

Davant de qualsevol motivació hi ha els frens. Els frens són forces psicològiques negatives que tendeixen a impedir la compra. Sempre enfrontem les motivacions amb els frens. Els frens es poden dividir en dues categories:

• Les inhibicions: Són impulsos negatius produïts per certes motivacions de compra i inseparables a elles. Correspon al fet que l’individu considera innoble, frívola o vergonyosa. Un exemple és quan et quedes sense treball i has d’anar a demanar un préstec al banc. Si la sobrepassem passem al temor. Un preu massa elevat també pot ser una inhibició.
• Els temors: Són impulsos negatius causats per dificultats reals o imaginàries inherents a l’ús del producte o servei.

Els Camins Creatius segons David Ogilvy

“La creativitat és infinita com infinites són les múltiples combinacions de parts de cadascun d’aquests camins creatius a cada anunci. Succeeix igual que en la química. En la publicitat és possible combinar de mil maneres aquests camins creatius bàsics” – Lluís Bassat

Un camí creatiu no és un fi, és una forma d’arribar-hi. No és una estratègia, és una forma d’assolir-la. Un camí no es va a buscar, es troba. De vegades, un camí creatiu ve donat pel briefing: quan es vol demostrar les qualitats, quan es vol presentar, quan es vol comparar... Un camí no és una fórmula, de vegades no funciona, d’altres no surt...

Conclusió:

• Les diferents classificacions no són gens científiques.
• No són exhaustives ni excloents.
• Estan fonamentats en l’espot de Tv (no hi ha el tipogràfic, interactiu, fonamentat en el silenci, etc...)

SCAMPER

És una tècnica per aconseguir noves perspectives, innovacions o variacions de productes, serveis i processos existents. Va ser creada per Alex Osborn i redefinida per Bob Eberle. Aquesta tècnica consisteix en una llista de preguntes que estimulen la generació d’idees.

Converteix la informació disponible en informació nova. Una vegada identificat el problema que es vol resoldre, es realitzen una sèrie de preguntes per analitzar el problema.

S. Substituir: Coses, llocs o idees.

C. Combinar: Temes, conceptes, idees, emocions.

A. Adaptar: Idees, temps.

M. Modificar: Una idea, producte.

P. Posar-li altres usos.

E. Eliminar: Parts i elements.

R. Reordenar: Conceptes i llocs.

Els Tòpics / Llocs Comuns (Topoi – Locus)

• Són llocs comuns que no aporten creativitat a la campanya.
• Han estat tant usats que no criden l’atenció del consumidor.
• Utilitzar-los és perdre una oportunitat de sorprendre.
• Acostumen a ser primeres idees que cal eliminar.

• S’usen perquè, o bé el creatiu no ha treballat prou o bé perquè han vingut “imposats”.
• Els tòpics poden trobar-se en imatges i en textos.