Motivació, Lideratge i Models de Gestió en l'Atenció Sanitària

Motivació Herzberg: La Teoria dels Dos Factors

La teoria de la motivació de Frederick Herzberg, coneguda com la Teoria dels Dos Factors, estableix que la satisfacció i la insatisfacció laboral no són dos extrems d’un mateix continu, sinó que responen a causes diferents. Per entendre la motivació de les persones treballadores, cal analitzar dos tipus de factors:

Factors Higiènics

Els factors higiènics són elements relacionats amb les condicions externes del lloc de treball. Aquests inclouen:

• El salari i els beneficis.
• La seguretat laboral.
• Les polítiques de l’organització.
• Les relacions amb companys i supervisors.
• Les condicions físiques de l’entorn.

Aquests factors no tenen la capacitat de motivar realment la persona, però sí que poden generar insatisfacció si no són adequats. La seva presència només evita que la persona estigui descontenta, sense generar motivació activa. Per exemple, una infermera amb un salari digne i un entorn segur no estarà insatisfeta, però això no implica necessàriament que se senti entusiasmada amb la seva feina.

Factors Motivacionals

Els factors motivacionals fan referència a aspectes intrínsecs de la feina, relacionats amb el contingut del treball en si i l’experiència personal de realitzar-lo. Aquests factors sí que tenen la capacitat de generar motivació, satisfacció i compromís real:

• El reconeixement per la feina ben feta.
• El sentiment d’assoliment.
• Les oportunitats de desenvolupament i promoció.
• L’autonomia i la responsabilitat.
• L’interès per les tasques.

Si una infermera sent que pot prendre decisions, que la seva opinió és escoltada i que la seva tasca és valorada, és molt més probable que se senti motivada i implicada amb el seu treball.

Evolució Històrica de la Teoria de l'Administració

La teoria de l’administració s’ha dividit en tres grans etapes històriques:

1. Etapa Clàssica o Tradicional

Es caracteritza per una visió mecànica i jeràrquica de les organitzacions. L’objectiu principal és assolir la màxima eficiència, productivitat i control mitjançant la divisió del treball i l’estandardització de tasques.

• Concepte d’home: “Homo economicus”. La persona és vista com un ésser motivat únicament per incentius econòmics, que respon a l’ordre, l’autoritat i la disciplina.

2. Etapa de les Relacions Humanes i Teories Conductuals

Aquesta etapa posa l’accent en la importància dels factors socials, la comunicació, la motivació i el clima laboral. L’eficiència requereix cuidar el benestar emocional i social dels equips.

• Concepte d’home: “Homo social”. Les persones necessiten relacions humanes, sentir-se valorades, reconegudes i part d’un grup.

3. Etapa Contemporània o Moderna

Comença a partir dels anys 70. Es caracteritza per una visió més global, flexible i complexa de les organitzacions, considerades com a sistemes oberts que interactuen amb l’entorn.

• Concepte d’home: “Homo funcional” o “Homo complexus”. Representa una persona capaç d’aprendre, adaptar-se, col·laborar, prendre decisions i créixer dins de l’organització.

Lideratge i Concepcions de l'Ésser Humà

El lideratge és la capacitat d’influir, motivar i guiar un grup de persones cap a l’assoliment d’uns objectius comuns.

Estils de Lideratge Segons l'Ús de l'Autoritat

Existeixen diferents estils de lideratge:

• Estil Autoritari: El líder pren totes les decisions sense consultar i exerceix un control estricte.
• Estil Democràtic o Participatiu: Fomenta la col·laboració i el diàleg; les decisions es prenen conjuntament.
• Estil Consultiu: El líder escolta l’opinió dels altres, però pren la decisió final.
• Estil Laissez-faire: El líder dona total llibertat al grup i només intervé si és necessari.

Relació entre Lideratge i Concepte d'Ésser Humà

Hi ha una relació directa entre l’estil de lideratge i la concepció que es té de l’ésser humà:

• Un líder amb una visió de les persones com a “homo economicus” pot adoptar un estil autoritari, ja que creu que cal controlar-les i motivar-les amb incentius materials.
• Un líder que veu les persones com a “homo social” optarà per un estil democràtic o participatiu, ja que confia en la seva implicació, col·laboració i responsabilitat.

Models d'Abordatge de l'Error: Persona vs. Sistema

Hi ha dues grans formes d’abordar l’error en l'àmbit professional i organitzacional:

Model Centrat en la Persona

Aquest model posa el focus en el professional que comet l’error. Considera que els errors són fruit de la negligència, la falta d’atenció o la incompetència individual. La resposta habitual és:

• Buscar el culpable i aplicar sancions.
• Parteix de la idea que penalitzar la conducta errònia previndrà futurs errors.

Limitació: Aquest model genera por, silenci i ocultació dels errors, cosa que impedeix aprendre’n i millorar els processos.

Model Centrat en el Sistema (Cultura de la Seguretat)

Aquest model entén que els errors no solen ser resultat d’una única acció individual, sinó de falles en els processos, les organitzacions, la comunicació o la formació. La resposta se centra en l'anàlisi i la prevenció:

• Analitzar les causes profundes de l'error.
• Revisar protocols i millorar la formació.
• Promoure la cultura de la seguretat i crear entorns on es pugui notificar l’error sense por.

Aquest enfocament es basa en la idea que tothom pot equivocar-se i que l’objectiu és dissenyar sistemes robustos que minimitzin les possibilitats que aquests errors arribin a tenir conseqüències greus (il·lustrat pel model del “formatge suís” de Reason).

Atenció Centrada en el Pacient (ACP)

L’Atenció Centrada en el Pacient (ACP) és un model assistencial que posa la persona com a protagonista del seu propi procés de salut. Implica tenir en compte no només els aspectes clínics, sinó també les necessitats, valors, preferències, emocions i context de vida del pacient. L’ACP es basa en una relació terapèutica de respecte, empatia, escolta activa i presa de decisions compartida.

Indicadors de Qualitat de l'Atenció Centrada en la Persona

Per valorar l'aplicació de l'ACP, es poden utilitzar diversos indicadors de qualitat:

1. Escolta activa i comunicació eficaç: Avalua si els professionals escolten amb atenció, responen a dubtes i ofereixen informació clara i adaptada al pacient.
2. Participació del pacient en la presa de decisions: Fa referència a si el pacient és informat de les seves opcions i participa activament en la decisió sobre tractaments i cures.
3. Individualització de l’atenció: Analitza si l’atenció s’adapta a les necessitats particulars del pacient (entorn social, cultural, emocional i familiar).
4. Coordinació i continuïtat assistencial: Garanteix que el pacient no se senti perdut dins del sistema sanitari, assegurant una bona comunicació entre professionals i un seguiment adequat.

En resum, l’ACP busca una visió holística i humana de la cura, millorant la satisfacció, la seguretat i els resultats en salut.

Preguntes de Repàs (Test)

A continuació es presenten algunes preguntes clau sobre els temes tractats:

• La funció administradora del comandament intermedi d’Infermeria (gestora assistencial, supervisora, etc.) consisteix en… (A)
• En una organització, quins són els àmbits susceptibles a ser avaluats? (A)
• Quina és la definició del sistema sanitari? (B)
• L’objectiu d’equitat en el sistema sanitari públic fa referència a… (A)
• Principals factors determinants del model d’atenció sanitària (B)
• Funció de … fa referència (C)
• Diferències entre model de Bismarck i Beveridge (C)
• Dins del sistema sanitari espanyol, quina és la característica? (D)
• …. Com… (C)
• L’etapa de direcció del procés administratiu (C)
• Què és poder? (A)
• Definició de … ètic en una direcció per valors (B)
• Per a les infermeres són… (B)
• Com es valora la qualitat assistencial? (A)
• El concepte homo economicus és comú en (A)
• Quina és la característica específica de la planificació sanitària? (C)
• En un pla de salut… és (estratègic)
• Quin dels següents mitjans és més important per a la reducció d’errors? (Millorar la qualitat de treball)
• Dins de l’etapa d’estructuració consisteix (C)
• Quines són les característiques usades en el sistema sanitari català? (A)