Motivació Humana: Concepte, Fases i Determinants Psicològics

Concepte de Motivació

Podem definir la motivació com un procés psicològic multideterminat que provoca el comportament, l'energiza i el direcciona. La motivació és una experiència subjectiva amb manifestacions conductuals, fisiològiques i cognitives.

La psicologia empra el concepte de motivació per explicar les raons i els efectes del comportament observable, com són: l'inici, el manteniment en el temps, la intensitat, la direcció i la finalització del comportament.

Aquest fet ha donat lloc a dues formes d'entendre la motivació:

• a) Propulsió: Les propietats energètiques es posen en els elements del medi, anomenant-los estímuls. En aquest cas, la motivació s'entén com a propulsió, basada en els estímuls o determinants externs.
• b) Tracció: Les propietats energètiques s’atribueixen a aspectes del mateix subjecte, anomenant-les necessitats. La qual cosa dona lloc a la motivació com a tracció, basada en els determinants intrínsecs del comportament.

Fases del Procés Motivacional

1. Els Determinants Motivacionals

Els determinants motivacionals poden ser determinants interns (com l'impuls, l'homeòstasi i l'incentiu) i determinants externs (com l'entorn social).

L'impuls és un terme de tradició biològica, i es refereix als determinants interns o propis de l'organisme que venen configurats per herència genètica. Les conductes genèticament motivades han estat conceptualitzades moltes vegades com instints, és a dir, un conjunt de respostes genèticament programades que es despleguen quan les circumstàncies són apropiades (nivell maduratiu, estímuls específics).

2. La Intenció: Procés Avaluatiu

La intenció és el procés avaluatiu que determina si la conducta motivada es durà a terme.

Dos Moments Clau:

• Primera avaluació: L'actitud envers la conducta, que és l'avaluació personal favorable o desfavorable d'aquesta conducta. L'actitud cap a una conducta és la ubicació afectiva de la persona en una dimensió avaluativa.
• Segona avaluació: Un cop acabada aquesta primera valoració cognitiva, el subjecte avalua de manera més concreta la potencial acció a dur a terme:
  • Les expectatives: Són les avaluacions subjectives de probabilitat d'aconseguir una meta. Dins les expectatives, distingim l'expectativa d'eficàcia, que és l'avaluació subjectiva de si podem realitzar una conducta, i l'expectativa de resultat, que és l'avaluació per saber si l'acció generarà un resultat positiu o no.
  • Atribucions: Una atribució és una operació cognitiva que consisteix a fer una inferència causal, és a dir, una hipòtesi sobre les raons per les quals s'ha produït un determinat esdeveniment. Segons la teoria de l'atribució de Weiner (1974), les possibles causes d'atribució dels èxits o fracassos poden classificar-se en tres dimensions:
    • Internes o externes
    • Estables o inestables
    • Controlables o incontrolables

3. L'Activació Motivacional

L'activació és una de les variables responsables de l'inici, manteniment, intensitat i finalització de la conducta. Podem constatar una activació motivacional quan observem:

• Producció de comportament: La producció de comportament és un bon indicador d'activació motivacional.
• Manteniment del comportament: És el fet de mantenir la motivació al llarg del temps. El manteniment del comportament també és un indicador d'activació, però amb certes restriccions o limitacions.
• Intensitat: La intensitat sol mantenir una relació directa amb el nivell d'activació. Es pot considerar la intensitat, però la intensitat també pot suposar el reflex d'un procés d’aprenentatge i no una veritable activació motivacional.

4. La Direcció del Comportament

La direcció és el procés que ens acosta a un determinat objectiu o meta. Es necessita un objectiu final clar perquè l'activació sigui funcional i no suposi una pèrdua de temps i energia. La direcció implica:

• a) Posar metes.
• b) Planificar l'acció.