La Motivació: Concepte i Determinants

1. Concepte de Motivació

Podem definir la motivació com un procés psicològic multideterminat que provoca el comportament, l'energitza i el direcciona. La motivació és una experiència subjectiva amb manifestacions conductuals, fisiològiques i cognitives. La psicologia empra el concepte de motivació per explicar les raons i els efectes del comportament observable, com són: l'inici, el manteniment en el temps, la intensitat, la direcció i el termini del comportament.

Per a la seva explicació, la psicologia suposa l'actuació de forces sobre l'organisme, forces que actuen des de dins de l'organisme o des del seu exterior, i que serien les responsables del comportament motivat. En l'estudi de la motivació s'ha produït una translació de la física a la psicologia pel que fa al concepte d'"energia". Aquest fet ha donat lloc a dues formes d'entendre la motivació:

• a) Les propietats energètiques es posen en els elements del medi, anomenant-los estímuls. En aquest cas, la motivació s'entén com a propulsió, basada en els estímuls o determinants externs.
• b) Les propietats energètiques s'atribueixen a aspectes del mateix subjecte, anomenant-les necessitats. La qual cosa dóna lloc a la motivació com a "tracció", basada en els determinants intrínsecs del comportament.

De la física també extraiem dues dimensions de la motivació: la direcció i la intensitat. Ambdós constructes es refereixen a entitats no directament observables però que donen raó d'un efecte. Així, observem conductes motivades i no els motius, de la mateixa manera que observem objectes en moviment i no el moviment en si.

2. Els Determinants Motivacionals

Els determinants motivacionals poden ser interns (impuls, homeòstasi i incentiu) i externs (entorn social). L'impuls és un terme de tradició biològica, i es refereix als determinants interns o propis de l'organisme que vénen configurats per herència genètica. Les conductes genèticament motivades han estat conceptualitzades moltes vegades com a instints, és a dir, un conjunt de respostes genèticament programades que es despleguen quan les circumstàncies són apropiades (nivell maduratiu, estímuls específics). Aquest model proposa que l'energia s'acumula dins de l'organisme, generant un estat motivat i és en aquestes condicions quan es desencadenen els comportaments preprogramats per reduir la motivació.

D'altra banda, l'homeòstasi recull la idea que existeix un nivell òptim d'activació dels diferents estats de l'organisme. Consisteix en uns mecanismes d'autoregulació de l'organisme per mantenir l'equilibri del seu medi intern. Busca mantenir els valors de determinats paràmetres dins d'un rang predeterminat (punt de referència). Així, podríem dir que l'activació motivacional té lloc quan hi ha una "alteració" del punt de referència.

L'homeòstasi és un concepte de molta tradició fisiològica però que es pot traslladar al camp psicològic: qualsevol alteració de l'equilibri psicològic provoca una necessitat de reequilibració. Certs estats subjectius o cognitius són "punts de referència" i l'estat motivacional s'activarà quan es percebi alguna desviació de la norma.

Aquestes explicacions estan molt centrades en les variables internes de l'organisme i es mostren insuficients per explicar algunes conductes. Segons la teoria del valor d'incentiu, les qualitats sensorials són un potent determinant per iniciar comportaments motivats. En realitat, podem dir que el reforç és, en molts casos, l'experiència de plaer que ens provoquen les propietats sensorials dels estímuls (ex: menjar). El seu valor hedònic és suficient per provocar un comportament motivat, sense que tingui una exacta correspondència amb el cobriment de la necessitat biològica (insulina en sang).

Respecte als determinants externs, les causes que provoquen el comportament tenen el seu inici en el medi ambient. L'aprenentatge és el seu mecanisme fonamental. La interrelació social és una font important de comportaments motivats. Des de la psicologia social s'han estudiat, per exemple, els efectes de l'autoritat, la pressió de grup, l'altruisme, la dilució de la responsabilitat, l'obediència. És a dir, es tracta de comportaments que sense la influència social no s'haurien activat o tindrien una intensitat mínima (estils de consum, ideologies…).