Motivació, Aprenentatge i Autonomia en la Dependència

La Motivació: Conceptes i Tipologies

La motivació es defineix com la necessitat o el desig que impulsa una actuació o condiciona un comportament. Es tracta d'un component psicològic que orienta, manté i determina la conducta.

Tipus de motivació

• Primària: necessitats bàsiques.
• Secundària: fruit d'un procés d'aprenentatge.
• Intrínseca: neix de la mateixa persona.
• Extrínseca: prové d'estímuls aliens al mateix subjecte.

Com més motivada està una persona, més disposada es troba a superar obstacles per aconseguir els seus objectius.

Fases de la motivació

• Primera: Els estats motivants.
• Segona: La conducta motivada.
• Tercera: La satisfacció de les condicions motivants.

L'actitud com a base de la motivació

• Les actituds positives afavoreixen la motivació.
• Les actituds negatives l'entorpeixen.

Factors que augmenten la motivació en l'aprenentatge

• Els continguts de l'aprenentatge són significatius i útils.
• Les probabilitats d'aconseguir les metes són altes.
• La persona reconeix que el seu èxit o fracàs depenen del seu esforç.
• L'aprenentatge elimina l'avorriment i l'ansietat.

Les Intel·ligències Múltiples

Totes les persones disposen d'aquestes vuit intel·ligències, en major o menor mesura. Totes elles són importants per al funcionament personal i social.

Tipus d'intel·ligències

Lingüística, logicomatemàtica, espacial, musical, corporal, intrapersonal, interpersonal i naturalista.

Teories de l'Aprenentatge

• Aprenentatge per reforç/càstig: es produeix com a conseqüència de la resposta que segueix una determinada conducta.
• Aprenentatge per observació: es produeix per l'observació del comportament d'altres persones (models), que generen la reproducció d'aquests comportaments per imitació.
• Aprenentatge per mediació: incideix en l'ajuda que proporciona una tercera persona, en el moment oportú, perquè l'aprenentatge sigui eficaç. (Exemple: una nena aprèn a anar amb bici; el seu desenvolupament real és ser capaç de col·locar-se damunt la bici, moure el manillar i desplaçar-se amb l'ajuda de rodetes auxiliars).
• Aprenentatge per descobriment: en lloc de rebre els continguts de forma passiva, la persona descobreix els conceptes i les seves relacions, i els incorpora als seus coneixements previs assimilant-los.
• Aprenentatge significatiu: les persones associen la informació nova que reben amb la que ja tenen.

Beneficis i Condicions de l'Entorn

Beneficis principals

1. Fomentar l'autonomia.
2. Millorar el benestar emocional.
3. Desenvolupament personal.
4. Entorns segurs.
5. Inclusió social.
6. Enfortiment de les relacions interpersonals.

Condicions ambientals

• Temperatura: fonamental per al benestar de la persona i per a la seva motivació per participar en les diferents activitats. Als domicilis s'ha de disposar d'equips suficients per a l'obtenció de la temperatura desitjada. En residències, la regulació oscil·larà entre els 20 ºC i els 23 ºC.
• Il·luminació: aporta confort, aconsegueix un ambient estimulant, cal aprofitar la llum solar i garanteix la seguretat.
• Ventilació: imprescindible tant al propi domicili com a la residència; la ventilació natural és la més adequada i la més higiènica.
• Aïllament termoacústic: el soroll irrita i molesta, dificultant la relaxació i el descans. Cal prendre les mesures necessàries per evitar sorolls.
• Ordre: imprescindible per mantenir un ambient estructurat i segur; cal saber el lloc on es troben les coses i adquirir l'hàbit de deixar-ho tot sempre al mateix lloc.

Autonomia i Accessibilitat

Els productes de suport són tots aquells dispositius, equips o instruments destinats a pal·liar les limitacions funcionals de les persones amb algun dèficit i afavorir la seva autonomia personal. Permeten al professional d'atenció directa prestar el suport amb menor esforç i major qualitat.

Tipus de productes de suport

• Orientació: taulers d'orientació, calendaris i rellotges.
• Materials personals: agenda personal.
• Suport a la llar: antilliscants, barres, agafadors de subjecció, portes corredisses, cadira de rodes, etc.

Conceptes clau

• Senyalització: consisteix en la disposició d'un conjunt d'estímuls (senyals) que faciliten l'orientació i la circulació en un espai.
• Simbolització: consisteix en la representació d'accions o esdeveniments a través d'imatges, que poden ser dibuixos, fotografies o pictogrames.
• Accessibilitat: s'entén com les característiques de l'entorn que permeten accedir a un espai o l'ús d'un recurs a qualsevol persona i, de forma especial, a les que estan en situació de dependència.