Motivació i Afectivitat: Guia Completa

La Motivació

La motivació és la causa que explica una determinada conducta, el mòbil pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. És la base de tota acció o comportament, del resultat favorable o desfavorable de l'acció o comportament, i en neixen diversos estats afectius: sentiments, emocions i passions.

Què és un motiu?

Un motiu és un impuls que ens indueix a moure'ns, a fer alguna cosa. En tota conducta motivada hi ha tres fases:

1. La motivació: Sempre actuem per algun mòbil. L'impuls que provoca l'acció pot ser interior (tenir gana) o exterior (por per alguna cosa).
2. La conducta: És el comportament o activitat que se'n segueix i depèn molt del motiu.
3. La satisfacció del desig: És el moment en què s'elimina la tensió o el desequilibri que hi havia entre la necessitat i la seva satisfacció.

Tipus de Motius

Existeixen dos tipus de motius:

• Primaris: Són biològics i innats, sorgeixen a partir de la pròpia maduració orgànica. Són fonamentals per comprendre la conducta humana.
• Secundaris: Són socials i adquirits, estan sotmesos al procés d'aprenentatge, provenen de necessitats que estan més enllà de la naturalesa i la fisiologia.

També es poden classificar en dos tipus més:

• Motius d'ordre fisiològic: Estan produïts per impulsos i necessitats internes de l'organisme, són espontanis i responen als desigs naturals de la nostra biologia: cansament, set i gana.
• Motius psicològics: Apareixen només quan l'individu ha satisfet les seves necessitats fisiològiques, requereixen aprenentatge i provenen d'exigències socials: desig de seguretat, necessitat d'aprovació.

Piràmide de Maslow

Abraham Maslow creia que les necessitats bàsiques dels humans s'estructuren en forma de piràmide, jeràrquicament. La piràmide es divideix en cinc nivells:

1. Primer nivell: Trobem les necessitats fisiològiques: menjar, beure, dormir...
2. Segon nivell: Necessitat de seguretat.
3. Tercer nivell: Acceptació social, la necessitat de sentir-se part d'un grup, sentir afecte.
4. Quart nivell: L'autoestima o l'acceptació i reconeixement d'un mateix.
5. Cinquè nivell: Autorealització, quan la persona des de dins busca el sentit de la vida.

Afectivitat

Els estats afectius són reaccions personals i íntimes en les quals ens sentim implicats. És un aspecte fonamental de la nostra vida; gràcies a la seva presència, vivim amb intensitat les nostres relacions interpersonals.