Motivació i Actituds: Factors Clau del Comportament Humà

Enviado por ojitos y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,38 KB

Motivació: Causa i Raó de l'Acció Humana

La motivació és la causa o raó que mou una persona a actuar d'una determinada manera. És imprescindible gaudir d'un mínim de coneixements sobre aquest factor intern per comprendre el comportament de les persones.

Tots els comportaments humans vénen donats per un major o menor grau de motivació. Es pot dir que la motivació comprèn la totalitat de la vida psíquica, portant l'ésser humà a realitzar diferents accions.

Aquest impuls pot ser provocat per un estímul extern, procedent de l'ambient, o generat internament en els processos mentals de l'individu.

Motivació Externa o Extrínseca

Prové de l'exterior a partir d'aspectes tangibles (diners, premis, diplomes) o intangibles (prestigi social o laboral). La motivació extrínseca es basa principalment en reforços, que són els premis i càstigs que provenen de l'exterior.

Motivació Interna o Intrínseca

És induïda per la persona, autoimpulsada. Necessita ser recolzada per mitjà de l'esforç de veure èxits i resultats. Es considera motivació intrínseca quan una persona realitza una activitat en absència d'un reforç extern.

La Piràmide de Maslow: Jerarquia de Necessitats

Segons el creador d'aquesta teoria, la necessitat és la font de la motivació. En sorgir una necessitat concreta, l'individu actua per a satisfer-la, prioritzant les seves accions. Aquest és el procés natural pel qual les persones satisfan les necessitats en un ordre ascendent:

  1. Necessitats Bàsiques (Fisiològiques)

    Fam, son, set. Una vegada satisfetes aquestes necessitats, sorgeixen les següents.

  2. Necessitats de Seguretat

    Sentir-se segur davant de situacions de perill, com l'estabilitat, la protecció, la seguretat física i l'absència de por. Actualment correspondrien a la seguretat laboral, l'habitatge o un pla de pensions.

  3. Necessitats d'Afiliació

    Necessitat d'estima i afecte: amistats, relacions amb els altres, trobar parella, formar part de la comunitat.

  4. Necessitats d'Estima

    Respecte i estima. Cap a un mateix (autoestima, èxits personals, autoconfiança) i respecte i estima cap als altres (reputació, prestigi, reconeixement, etc.).

  5. Necessitats d'Autorealització

    D'autosatisfacció, de les tendències potencials de la persona: per crear, pintar, per a l'art, la música. Tot allò per al qual s'està més capacitat i produeix satisfacció personal.

Les Actituds: Predisposició i Comportament

És una predisposició adquirida, heretada i sistemàtica de la conducta cap a determinats objectes del món social. Es podria resumir dient que les actituds són tendències a comportar-se d'una determinada manera.

Aquestes s'aprenen convivint i hi intervenen factors individuals (experiència, personalitat) i factors socials (influències socials). L'actitud és la forma de pensar, actuar i sentir en funció dels propis valors i de les creences internes, juntament amb les influències del medi extern.

Components de l'Actitud

Bàsicament, les actituds estan formades per tres components:

  1. Component Cognoscitiu

    Informació que adquireix l'individu del medi social: coneixements, creences, idees i pensaments.

  2. Component Afectiu

    Referent a allò que se sent cap a un objecte social: temor, simpatia, compassió.

  3. Component Conductual

    Manera de comportar-se davant d'algú o d'alguna cosa d'una forma determinada. Es refereix més aviat al que es creu que es faria davant d'una situació determinada, i no tant al que s'acaba fent realment.

Dissonància Cognitiva

Ara bé, aquests tres elements es poden trobar en contradicció, discrepant els uns amb els altres, portant al que s'anomena dissonància cognitiva.

L. Festinger sosté que tenir dues cognicions contradictòries d'un mateix objecte, situació o persona genera una tensió psicològica desagradable a l'individu que l'impulsa a trobar la forma de disminuir la dissonància. Normalment, les persones recorren a tres estratègies:

  1. Canviar de conducta concreta.
  2. Canviar els elements cognitius (creences) o la creença inicial.
  3. Afegir una nova cognició que el porti a l'equilibri.

Entradas relacionadas: