Mostres Biològiques: Tipus, Anàlisi i Fases

Mostres Biològiques: Tipus i Obtenció

Una mostra biològica humana és una porció de material biològic, excretada per un individu o extreta del seu organisme, que es recull per ser analitzada.

Tipus de Mostres Biològiques

• a) Substàncies que l'organisme excreta o segrega de forma natural: femta, orina, semen.
• b) Substàncies que es generen arrel d'algun procés patològic: exsudats o pus.
• c) Líquids orgànics: sang, líquid cefalorraquidi (LCR), líquid sinovial.
• d) Teixits.
• e) Grups de cèl·lules.

Parlem d'espècimens quan ens referim a la totalitat de la mostra recollida del pacient. En canvi, parlem d'alíquotes quan ens referim a aquella fracció de la mostra que s'utilitzarà per a una determinada prova de laboratori.

Classificació Segons Qui Recull la Mostra

• a) Mostres que recull el pacient: mostra d'orina i femta.
• b) Mostres que recull el personal sanitari mitjançant mètodes no invasius: exsudats de ferides.
• c) Mostres que recull el personal sanitari o del laboratori: mostra de sang.
• d) Mostres que recull el personal mèdic mitjançant mètodes invasius o quirúrgics: mostres que es recullen a quiròfan mitjançant procediments quirúrgics, aspirat gàstric, biòpsies, necròpsies.

Classificació Segons el Procediment de Recollida

• En recipient.
• Per impregnació.
• Per raspat.
• Per aspiració.

Anàlisi de Mostres Biològiques

En les mostres biològiques s'analitzen:

• Analits: es determina la presència i/o quantitat d'alguna substància química inorgànica.
• Microorganismes i paràsits: es detecta la presència i s'identifiquen bacteris, fongs.
• Cèl·lules i teixits humans: en aquest cas es pot estudiar el nombre, proporció i morfologia de cèl·lules.

Magnitud o paràmetre: qualsevol propietat d'un sistema que es pot mesurar.

Mesurar: fa referència a la comparació de la magnitud amb una altra de similar.

Variabilitat Biològica

A) Variabilitat Biològica No Modificable

El metge haurà de tenir en compte a l'hora d'interpretar els resultats:

• Edat: algunes magnituds varien amb l'edat (àcid úric, colesterol, urea).
• Sexe: hormones (estradiol, testosterona).
• Raça: les persones de raça negra tenen valors superiors de creatinina-cinasa (CK) i antigen prostàtic específic.
• Embaràs: es produeixen canvis hormonals, en el ferro, lípids.
• Cicle menstrual: variacions FSH, LH, progesterona.
• Cicle circadià: ferro, melatonina, T4, GH, renina, aldosterona, cortisol.
• Cicle estacional: a l'estiu augmenta la vitamina D i el volum plasmàtic.

B) Variabilitat Biològica Intraindividual Modificable

• Activitat física: l'exercici fort pot provocar deshidratació, increment de CK, LDH, AST, TSH, àcid làctic, adrenalina.
• Dieta: moment de la ingesta i aliments ingerits.
• Entorn.
• Ingesta de fàrmacs i hàbits de consum.

Tipus d'Exploracions Complementàries

• Anàlisis clíniques per a fluids orgànics (bioquímic, hematològic).
• Anatomia patològica i citologia per a estudis de teixits sòlids i òrgans (biòpsia, citologia, necròpsia).
• Diagnòstic a través de la imatge (radiografies, TAC, ecografies, gammagrafies, ressonàncies magnètiques, etc.).
• Endoscòpies.
• Proves amb impulsos elèctrics (ECG, EEG, EMG).
• Proves funcionals (agudesa visual, audimetria).

Objectius de les Exploracions Complementàries

• Confirmar un diagnòstic.
• Afinar un diagnòstic.
• Descartar un possible diagnòstic.
• Controlar un tractament.
• Controlar l'evolució i pronòstic d'una malaltia.

Fases del Procés Analític

1. Fase Preanalítica

Engloba des de la recepció d'una petició d'anàlisi junt amb la mostra fins que arriba a la secció on ha de ser analitzada.

2. Fase Analítica

Es porta a terme l'anàlisi corresponent, aplicant un mètode analític adequat i quantificant les magnituds sol·licitades.

3. Fase Postanalítica

Implica la interpretació dels resultats i l'elaboració de l'informe.

La Fase Preanalítica: Detalls

• Sol·licitud o petició.
• Registre de la petició.
• Creació del full d'extracció.
• Extracció o presa de la mostra i identificació.
• Conservació i transport de la mostra.
• Recepció i classificació de les mostres al laboratori.
• Preparació per a la seva anàlisi i distribució d'alíquotes a les diferents seccions.

Fase Analítica: Automatització i Control

La major part de les proves són realitzades per analitzadors automatitzats. Poden ser:

1. Unidireccionals: cal introduir manualment les proves que ha de realitzar per a cada mostra.
2. Bidireccionals: l'equip llegeix en el codi de barres les proves que ha de realitzar per a cada mostra.
3. Host query: l'equip rep les mostres, consulta al sistema informàtic sobre quines proves cal realitzar.

Control dels Aparells i dels Valors Analítics

• Control intern de qualitat: diàriament es passen mostres de control valorades per a cada tècnica i es compara amb el resultat real que hauria de donar.
• Control extern de qualitat: consisteix a analitzar periòdicament mostres de control proporcionades per una empresa aliena al laboratori.

Fase Postanalítica: Validació i Informe

1. Validació dels resultats.
2. Diagnòstic: intervé el metge que ha sol·licitat l'analítica.

L'Informe Analític

• a) Dades del laboratori.
• b) Dades del pacient.
• c) Dades del metge sol·licitant.
• d) Data d'extracció.
• e) Nº de petició.
• f) Resultats de les magnituds biològiques mesurades.
• g) Nom i cognoms dels facultatius responsables de cada secció.

Arxiu de Mostres i Informes

S'han de guardar un cert temps, se solen guardar 15 dies.

Errors en la Fase Preanalítica

En aquesta fase es produeixen el 80% dels errors.

• a) Errors administratius.
• b) Preparació inadequada del pacient per a l'extracció.
• c) Obtenció defectuosa de la mostra.
• d) Informació insuficient.
• e) Obtenció defectuosa de la mostra.

Asèpsia: qualsevol mostra biològica s'ha de prendre en condicions higièniques adequades per a evitar contaminacions.

Errors en la Fase Analítica

En aquesta fase es produeixen menys errors (13%) donat que es desenvolupa en un entorn més controlat, amb personal qualificat i amb protocols de qualitat més estrictes.

1. Controls i calibratge defectuosos.
2. Ús de reactius defectuosos.
3. Errors de dilució.

Tipus de Proves en la Fase Analítica

• a) Qualitatius: serveixen per a determinar la presència o no d'un component en la mostra (prova detecció embaràs, consum estupefaents, infecció en orina).
• b) Quantitatius: serveixen per a determinar la concentració d'un component en la mostra.
• c) Semiquantitatius: no treballa amb valors absoluts sinó que ho fa amb intervals (tires reactives orina).

El component d'interès s'anomena analit.

El mètode analític consisteix en la tria de la tècnica més adient per a realitzar la mesura d'un paràmetre concret.

PNT (Procediment Normalitzat de Treball)

• Objectiu i abast.
• Fonament de la tècnica.
• Valors de referència.
• Tipus de mostra a analitzar.
• Mètode d'obtenció de la mostra, quantitat i conservació.
• Les especificacions dels reactius i la seva preparació, si cal.
• Els equips i instrumental relacionats.
• Descripció de les diferents etapes a seguir durant l'anàlisi.
• Càlculs i interpretació dels resultats.
• Errors i interferències que poden influir en els resultats.
• Bibliografia.

Característiques dels Mètodes Analítics

• Precisió: grau de similitud entre els resultats obtinguts per una mateixa mostra.
• Exactitud: grau de coincidència dels valors obtinguts amb els reals.
• Sensibilitat: capacitat per discriminar petites diferències en la concentració de l'analit.
• Selectivitat: capacitat de mesurar l'analit en qüestió en presència de molts altres.
• Robustesa: capacitat del mètode de mantenir les característiques anteriors davant de petites modificacions ambientals o de procediment.
• Incertesa o nivell de confiança: la coincidència total entre el valor mesurat i el real no es pot garantir.

Límits de Detecció i Quantificació

• Límit de detecció: nivell mínim d'analit que pot detectar per a un nivell de confiança determinat.
• Límit de quantificació: nivell mínim d'analit que pot quantificar per a un nivell de confiança determinat.

El límit de quantificació sempre serà menor major que el límit de detecció.

Interval de Referència i Punt de Tall

Interval de referència: conjunt de valors normals d'una població. Ens dona els valors per a una població determinada. Aquests valors es troben mitjançant un estudi de la població. El que es fa és mesurar un paràmetre, i s'obté un gràfic de freqüències o histograma.

Punt de tall: el punt en el qual triem si una persona està bé o malament.

Sensibilitat i Especificitat

• Sensibilitat: capacitat de detectar la malaltia, capacitat per donar un valor positiu a un malalt. Capacitat per detectar un malalt dins d'una població de malalts. S = VP / (VP + FN).
• Especificitat: probabilitat de detectar un veritable negatiu (VN) en una població sana. Capacitat per donar un valor negatiu en una persona sana. E = VN / (VN + FP).

Corba ROC

El punt de tall en el qual tindrem la millor sensibilitat i la millor especificitat.

• VPP = VP / (VP + FP)
• VPN = VN / (VN + FN)

Prevalença: percentatge de població que té una malaltia. P = (VP + FN) / (VP + FN + VN + FP).

Incidència: persones que emmalalteixen de nou.

Eficiència: capacitat de la tècnica per discriminar els resultats. (VP + VN) / TOTAL.

La reproductibilitat significa que cada anàlisi s'ha de fer exactament igual.

La traçabilitat implica que un cop finalitzat el procés s'ha de poder fer un seguiment del resultat d'una prova, des del principi fins al final.

Exercici: Tipus de Tubs i Usos

• Hemocultiu / tub sense additiu: es fa cultiu de la sang per veure si creixen o no els bacteris. Urea, colesterol.
• Tub per a la coagulació: per a plasma, temps de coagulació, TP, VSG.
• Tub per a serologia: anticossos o antígens.
• Tub d'heparina: extracció de sang i anticoagulació, plasma.
• Tub EDTA-K (hematologia): per a recompte i morfologia de cèl·lules sanguínies.
• Tub per a glicèmia (fluorur de sodi): per a glicèmia.