Mostreig: Probabilístic i No Probabilístic

Mostreig en Investigació

Introducció a l'Estadística

L'estadística és una eina que permet descriure i quantificar les evidències observades en una mostra, intentant diferenciar entre el que podria haver passat a l'atzar i el que es pot atribuir a altres causes (d'interès).

Mostreig

Univers o Població d'Anàlisi

Conjunt d'individus d'interès per a la investigació. Ex: població de joves de 18 anys de Catalunya. Els factors que afecten al mostreig són:

1. Informació sobre l'Univers d'Estudi

• Quines característiques són clau per al nostre disseny d'anàlisi?
• De quines d'aquestes característiques disposem d'informació directa o indirecta sobre la població d'anàlisi?
• Necessitem disposar de llistat de contacte? Com és? → Marc de mostreig

2. Recursos Disponibles

Cal definir amb la màxima claredat i precisió possible:

• Qui o què són els elements objecte d'estudi?
• Quines són les seves característiques? Ex: enquestes a població general.
• Determinar quines característiques volem controlar en la representació de la mostra.

Mostra

Conjunt d'individus o elements d'una població, triats per aconseguir informació sobre el conjunt de la població, sota unes condicions, per generalitzar-la a la resta de població. Cal distingir:

• Unitat mostral: cada un dels possibles elements que formen part de la mostra.
• Submostra i subpoblació: subconjunts de mostra i població.

Una mostra en investigació quantitativa ha de ser:

• Part de la població
• De grandària proporcionada a l'univers
• Contraste hipòtesis i anàlisis (estadística descriptiva)
• Representativa i que hi hagi una distinció clau entre la població objecte d'estudi i informant
• Poden coincidir o no (quadres altres apunts)

3. Equilibri de la Mostra

• Fins a quin punt la mostra s'assembla a l'univers d'estudi?
• Disseny de la mostra; selecció de la mostra; amb la mostra final.

Diferències entre tipus d'enquesta: telefònica, online, postal, presencial, etc. Caldrà un bon disseny i una bona implementació amb mecanismes de control.

4. Error No Mostral

Qualsevol error que es produeix en el procés de disseny i execució de l'enquesta, fins a l'anàlisi i redacció dels resultats. Principals fonts d'error sistemàtic (quadre altres apunts).

5. Tipus de Mostreig

Mostreig No Probabilístic

De Conveniència

• Consisteix en seleccionar els elements més convenients per a l'estudi o permetre la participació voluntària.
• No es controla la mostra i, per tant, la representativitat és molt qüestionable.
• Es fa servir únicament en estudis exploratoris, de generació d'idees, en pretest de qüestionaris.
• Exemple: Entrevistar a una sèrie d'experts, o a persones que considerem que compleixen uns requisits determinats...

De Judici o per Criteri de l'Investigador

• La selecció es basa en el criteri de l'investigador que determina, en funció de l'experiència, del coneixement del tema i del col·lectiu implicat, quins són els elements que formaran part de la mostra.
• Es fa servir principalment en estudis experimentals o de prova.
• Exemple: Determinar que una enquesta es farà només en 3 punts de mostreig, ex. Escoles de Madrid, Londres i París.

Per Bola de Neu

• Consisteix en sol·licitar a les pròpies unitats mostrals captades la identificació de possibles nous elements de la mostra que pertanyin a la població objecte d'estudi.
• És apropiat per a poblacions molt reduïdes i molt especialitzades que costi identificar.
• Exemple: Preguntar a un immigrant si coneix un altre immigrant...

Per Quotes

• Prèviament a la selecció d'elements s'estratifica la mostra en funció de les característiques del col·lectiu objecte d'estudi i després s'escullen “per criteri” les unitats mostrals. És a dir, no a l'atzar, sinó només aquells que compleixin les “quotes” (o condicions per formar part de la mostra).
• És molt utilitzat en investigació per enquesta, en combinació amb dissenys estratificats.
• Es poden establir quotes dependents (combinació de 2 o més variables) o independents (a respectar per sí mateixes, independentment de què es compleixin d'altres).
• Exemple: establir que en una mostra es realitzaran el 50% de centres públics i el 50% de centres privats.

En el mostreig no probabilístic:

• Els elements de l'univers no tenen una probabilitat coneguda de pertànyer a la mostra.
• L'elecció dels elements de la mostra es fa amb un procediment no aleatori, que normalment és el criteri de l'investigador.
• Aquests mètodes no permeten establir les desviacions dels resultats i per tant les estimacions no poden generalitzar-se estadísticament a la totalitat de la població.

Mostreig Probabilístic

Una forma particular de dissenyar i aconseguir una mostra d'una població o conjunt de casos (univers d'estudi) és desitjar que aquesta mostra compleixi les característiques que exigeixen les lleis de la probabilitat.

Complir aquestes normes → podem fer inferència probabilística

• El concepte de probabilitat i les normes i teoremes sobre la distribució dels fenòmens els estudiarem durant tots els mòduls següents.
• En aquest farem referència als conceptes mínims que cal entendre per dissenyar i calcular mostres.