Mostel·lària de Plaute: Anàlisi Completa i Qüestionari Detallat

Anàlisi de la Mostel·lària de Plaute

Context i Característiques Generals

A continuació, es detallen els aspectes clau de l'obra Mostel·lària de Plaute.

Data aproximada

Entre el 194 i 190 aC, dins la primera dècada del segle II aC.

Comèdies gregues d’inspiració

Sobretot Phasma de Filèmon, per les similituds de noms i estructura.

Noms parlants

Són noms que reflecteixen trets del personatge (ex: Fanisc = "torxa", guia).

Personatges principals i significat

Filòlaques

Enamorat de la bona vida.

Cal·lidàmates

Bell i seductor.

Teoprópides

"Endeví", però enganyat constantment.

Dèlfia

Prostituta, amb connotació obscena.

Filemàcia

"Petó", esdevé amant tendra.

Tranió

Esclau enginyós i entremaliat, nom = "apallissar".

Grumió

Esclau rústic, nom = "escòria".

Fanisc

"Torxa", esclau guia, dòcil i estimat.

Pinaci

"Tauleta", esclau secretari, rebel.

Esferió

Físic rodó, nom = "esfera".

Organització de l’obra

Dividida en cinc actes amb escenes variables. Acció contínua i ritme marcat per entrades i sortides.

Lloc de representació

Façana de fusta amb tres portes i una plataforma elevada. Hi ha un carrer principal i un carreró secundari (angiportum).

Doble paper dels actors

Es feien servir màscares amb trets típics. Els personatges d’un mateix actor mai coincidien a escena.

Finalitat de la comèdia

Fer riure, sense moralitzar. Humor directe i popular.

Model de llengua

Viu, oral i adaptat a cada personatge. Reflecteix l’estatus social i busca l’efecte còmic.

Qüestionari: Anàlisi per Actes de la Mostel·lària

Acte I

Diferències de pensament entre Tranió i Grumió

Tranió és un esclau de ciutat, descarat i vividor, defensor de la vida plaent i despreocupada. Grumió, en canvi, és un esclau de camp, tradicional, responsable i crític amb el comportament de l'altre.

Penediment de Filòlaques

No s'ha penedit sincerament. Fa un discurs de culpa però després continua amb la seva vida de festa i desitja que el seu pare mori per beneficiar la seva estimada.

Per què Filemàcia anomena Filòlaques el seu patró?

Perquè ell la va comprar i alliberar, i legalment és el seu amo.

Advertiments d'Escafa a Filemàcia

Escafa li diu que Filòlaques se'n cansarà d'ella com li va passar a ella amb el seu amant. Filemàcia respon que ell l'ha alliberada per amor i que només vol estar amb ell.

Opinió de Filòlaques sobre Escafa i Filemàcia

Critica Escafa i l'anomena "burxeta", però reconeix la seva astúcia. En canvi, elogia Filemàcia i diu que ha invertit bé els seus diners en ella.

Consells de bellesa d'Escafa a Filemàcia

Li diu que no cal maquillatge: la bellesa autèntica està en les maneres, la naturalitat i el comportament.

Esdeveniments de l'escena 4 de l'Acte I

Apareix Cal·lidàmates begut, fa elogis exagerats a Dèlfia, i tots marxen junts cap a una festa.

Acte III

Significat del nom Misargírides

És una antífrasi còmica: significa "odi als diners", però ell és un prestador, fet que genera ironia.

Interacció entre Misargírides i Tranió

Discuteixen sobre el deute pendent: Misargírides exigeix el pagament i crida davant la casa, mentre Tranió intenta dissimular-ho.

L'engany de Tranió sobre els diners

Li fa creure que els diners s'han usat per comprar una nova casa perquè l'antiga estava embruixada.

Deute total

Deuen quaranta-quatre mines (inicialment quaranta, però després s'hi afegeixen interessos).

Ús real dels diners

Segons Tranió, per comprar una casa nova. I en realitat, s'han gastat en alliberar Filemàcia i altres despeses.

Pensament de Simó sobre els joves i Tranió

És comprensiu amb els joves i la seva impulsivitat. Té una bona relació amb Tranió i fins i tot col·labora amb ell per encobrir la veritat.

Excusa de Tranió a Simó per veure la casa

Diu que Teoprópides vol construir un gineceu i altres espais, i vol prendre la casa del veí com a model arquitectònic.

Metàfora dels voltors i la gralla

La gralla (Tranió) picoteja dos voltors (Teoprópides i Simó), mostrant com l'esclau astut enganya dos homes poderosos però ingenus (pàg. 133).

Acte IV

Relació entre Fanisc i el seu amo

Pinaci insinua una relació amorosa homosexual entre Fanisc i el seu amo, fet comú a l'època, mitjançant frases amb doble sentit com "ets el preferit de l'amo" o "encunyar monedes de plom".

Com s'assabenta Teoprópides de l'engany de Tranió?

Els esclaus de Cal·lidàmates, Fanisc i Pinaci, li expliquen tota la veritat sobre l'engany.

A qui demana ajuda Teoprópides?

Demana ajuda a Simó, el seu veí, a qui confessa que Tranió l'ha enganyat i li sol·licita esclaus i corretges per castigar-lo.

Acte V

Estratègia de Teoprópides per la veritat

Planeja fingir que no sap res, cridar els esclaus prestats i fer que li posin manilles a Tranió quan els doni el senyal.

Defensa de Tranió

S'asseu en un altar sagrat, on no se'l pot tocar, i es nega a aixecar-se, aprofitant la protecció del lloc per evitar el càstig.

Qui defensa Filòlaques?

Cal·lidàmates, amic seu, el defensa dient que les accions es justifiquen per la joventut i que ell assumirà el cost dels deutes.

Final de la Mostel·lària

Després de disputes i justificacions, Teoprópides acaba perdonant Tranió i es resol el conflicte amb una sortida còmica i de reconciliació.