Mostellaria de Plaute: Anàlisi Completa de la Comèdia del Fantasma

🏛️ Fitxa tècnica de Mostellaria

• Títol: Mostellaria ("L'obra del fantasma").

• Autor: Plaute (Titus Maccius Plautus), dramaturg llatí.

• Data: Entre el 194 i 190 aC.

• Gènere: Fabula palliata (comèdia romana d'ambient i personatges grecs).

• Font d'inspiració: Phasma de Menandre, comèdia nova grega.

• Lloc d'acció: Atenes.

• Representació escènica: Espais públics com el fòrum, amb escenografia de fusta i màscares per identificar personatges.

🧩 Argument detallat de Mostellaria

1. Situació inicial

Teopròpides, un ric comerciant atenenc, ha estat tres anys fora d'Atenes. Durant aquest temps, el seu fill Filòlaques, aprofitant la seva absència, porta una vida de plaers:

• Fa festes constants a casa seva.

• Es gasta la fortuna del pare.

• Allibera Filemàcia, una prostituta de qui s'ha enamorat.

2. Conflicte: retorn inesperat

Quan Teopròpides torna inesperadament, l'esclau Tranió, fidel servidor però també molt llest i mentider, inventa una història per protegir el seu amo:

• Diu que la casa està embruixada per un fantasma.

• Justifica així que la casa estigui buida i desendreçada.

• El suposat fantasma és l'esperit d'un hoste assassinat, Diapontius.

3. Nous embolics

Apareix Misagírides, un usurer que reclama el retorn d'un préstec que ha fet a Filòlaques.

• Tranió inventa un nou engany: diu que el préstec ha estat per comprar una nova casa (la del veí Simó).

• Porta Teopròpides a inspeccionar la suposada "nova casa", fent-lo entrar a casa del veí, fent veure que és seva.

4. Descobriment de la veritat

Els esclaus Fanisc i Pinaci arriben buscant el seu amo Cal·lidàmates, i deixen escapar informació comprometedora.

• El veí Simó es troba amb Teopròpides i li diu que ningú no li ha comprat la casa.

• Teopròpides entén finalment que tot ha estat una farsa ideada per Tranió.

5. Desenllaç i final feliç

• Tot i la traïció, Cal·lidàmates (amic de Filòlaques) intercedeix i demana perdó al pare.

• Teopròpides, sorprès però tranquil·litzat, acaba perdonant tant el seu fill com Tranió.

🎭 Personatges de Mostellaria

🔹 Principals

• Tranió: esclau astut, enginyós, mentider. Representa l'arquetip del servus callidus.

• Teopròpides: el pare, figura d'autoritat ridiculitzada per la seva ingenuïtat.

• Filòlaques: el fill, jove enamorat i irresponsable. Confia cegament en Tranió.

• Cal·lidàmates: amic de Filòlaques. Simpàtic, desenfadat, juga un paper de mediador.

• Filemàcia: esclava alliberada, enamorada de Filòlaques. Representa l'amor tendre.

🔸 Secundaris

• Simó: veí d'idees respectables, víctima indirecta de l'embolic.

• Misagírides: usurer que exigeix el deute.

• Fanisc i Pinaci: esclaus de Cal·lidàmates. El primer és obedient; el segon, rebel.

• Grumió: esclau rústic i seriós, contrasta amb Tranió.

• Esferió: esclau amb nom derivat de "bola", probablement còmic.

• Escafa: criada cínica, aconsella Filemàcia sobre com aprofitar-se dels homes.

• Dèlfia: altra prostituta, relacionada amb Cal·lidàmates.

🎼 Aspectes formals i estilístics

• Mostellaria conté parts cantades (cantica) amb acompanyament de tibia (flauta doble).

• L'obra alterna prosa, vers i cançons, creant un ritme viu i variat.

• Estructura clàssica en 5 actes, però amb acció contínua sense escenes fixes.

🧠 Temes principals de Mostellaria

• L'engany i la mentida com a recurs còmic.

• La burla a l'autoritat paterna.

• El contrast entre generacions (vell/jove).

• La llibertat i l'amor (Filemàcia deixa de ser esclava).

• El valor de la mediació i el perdó.

• Crítica social a la vida urbana i la hipocresia.

🏗️ Escenografia de Mostellaria

• Escena fixa: generalment una façana amb tres portes (la casa de Teopròpides, la del veí i una altra casa).

• Decorat de fusta, amb màscares i vestits (pallium) per diferenciar els rols.