Mosaic Romà del Sacrifici d'Ifigènia: Anàlisi, Estil i Iconografia

El Mosaic Romà del Sacrifici d'Ifigènia: Anàlisi

Fitxa Tècnica i Cronologia

• Títol de l'obra: El Sacrifici d'Ifigènia
• Cronologia: Segle I d.C.
• Estil: Romà Imperial.
• Tècnica: Mosaic (Opus Tessellatum).
• Suport: Mur.
• Autor: Desconegut.

Anàlisi Formal i Tècnica

La Tècnica de l'Opus Tessellatum

El Sacrifici d’Ifigènia és un mosaic realitzat amb la tècnica de l’opus tessellatum, que consistia a construir l’escena amb tessel·les, és a dir, amb fragments petits i regulars de pedra, vidre o ceràmica tallats en forma de dau. Les mesures de les tessel·les variaven d’una obra a una altra, però mai dins d’una mateixa composició.

Aquest procés era força laboriós, perquè primer s’havia de fer un esbós de mida real del mosaic. Això simplificava la tasca posterior d’incrustar les tessel·les damunt la capa de guix, calç o de morter que els feia de suport.

Característiques Estilístiques

En aquest mosaic en particular s’hi observen dos trets fonamentals:

• El color presenta uns canvis molt bruscos, perquè la gamma de tons ha estat poc treballada.
• La llum es distribueix uniformement per tot l’espai, ja que no s’ha establert un focus de llum únic.

Descripció de la Composició i els Personatges

Darrere l’altar del sacrifici s’hi situen, d'esquerra a dreta, els protagonistes de l’escena:

1. A l’extrem esquerre, el rei Agamèmnon es posa la mà al rostre en un gest de dolor.
2. Al seu costat hi ha Ifigènia, la seva filla, que destaca per damunt de la resta de personatges gràcies al vestit blanc i perquè duu el cap cobert.
3. Al bell mig de la composició es troba Ulisses, rei d’Ítaca, que sosté una llança.
4. L’endeví Calcant es reconeix perquè vesteix una toga i porta una cinta lligada al front. Tant Ulisses com Calcant miren cap a Ifigènia.
5. Menelau, l'oncle d'Ifigènia, que té un ceptre a la mà, acota el cap i expressa el seu dolor.

L’obra es completa amb elements secundaris:

• Un criat que sosté una safata (a l’angle inferior).
• Uns quants caps que observen l’escena des de l’interior d’una tenda de campanya.
• Al costat esquerre, tancant la composició, hi ha una columna amb dues escultures al damunt: la primera representa Apol·lo (amb la lira) i l’altra és Àrtemis (amb l’arc).

Problemes de Perspectiva

L’obra manca de profunditat i presenta greus problemes de perspectiva. Això és fàcilment comprovable si s’observa, a la part superior dreta de la composició, la situació de la deessa Àrtemis amb el cérvol. Sembla que siguin sobre el plataner que es veu més enllà de Menelau, en comptes de ser darrere dels personatges.

Context Històric i Funció del Mosaic

El Mosaic Romà a Catalunya

Malgrat que la culminació de la tècnica del mosaic es va assolir durant el període de l’art bizantí, a Catalunya s’han localitzat diversos mosaics. El Sacrifici d’Ifigènia destaca com a exemple de mosaic romà trobat a casa nostra.

Funció i Ús Social

Els mosaics servien per decorar superfícies arquitectòniques, especialment els paviments, i solien tenir unes grans dimensions. Per a la societat romana de l’època, eren una mostra de luxe i de bon gust, i es col·locaven a les habitacions principals de les cases.

El mosaic del Sacrifici d’Ifigènia té una doble funció: decorativa i il·lustrativa.

Significat, Iconografia i Mite

Inspiració Temàtica: Fonts Hel·lèniques

La temàtica és d’inspiració clarament grega, cosa gens estranya si es té en compte que els romans mostraren sempre una gran predilecció per les fonts hel·lèniques. La història que recull és de l’autor grec Eurípides.

El Mite d'Ifigènia

La llegenda narra que els vaixells que transportaven les tropes gregues, capitanejades per Agamèmnon cap a Troia, es van trobar, en el moment de salpar, amb un fort vent del nord que no els deixava sortir de port.

Agamèmnon consultà l’endeví Calcant, i aquest li revelà que els grecs havien mort una de les cérvoles sagrades d’Àrtemis, la deessa de la caça, durant la darrera cacera. Àrtemis, enfurismada, era la responsable que la flota estigués paralitzada. Per aplacar la seva ira, el rei havia de sacrificar allò que més estimava: la seva filla Ifigènia.

Agamèmnon, obsessionat per partir, va accedir a fer el sacrifici i féu anar la noia a Micenes amb l’engany que es casaria amb Aquil·les, l’heroi grec. Així que hi va arribar, la portà a l’altar de la deessa i es disposà a immolar-la. Aquest és el moment que recull el mosaic.

La Intervenció d'Àrtemis

Segons el relat mitològic original, Agamèmnon immolava la seva filla en sacrifici. En canvi, a la tragèdia d’Eurípides, la noia no mor a mans del seu pare. Ifigènia és substituïda en el darrer moment per un cérvol, en una concessió de la deessa Àrtemis.

Iconografia Central

Agamèmnon, rei de Micenes i cap de les forces gregues a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis. Són testimonis de l’escena i del dolor del rei alguns dels caps més destacats de l’exèrcit grec, entre els quals figuren Ulisses i Menelau.