Mort, Gènere i Educació: Heidegger, Beauvoir i Arendt

Característiques de la mort segons Heidegger

Heidegger, en relació amb la tradició occidental, destaca dues característiques fonamentals de l'experiència de la mort:

• Certesa
• Indeterminació

Heidegger afirma que la mort és una manera de ser de la qual el Dasein es fa càrrec tan aviat com és. Un home, tot just en néixer, ja és prou vell per morir.

"La mort és un fenomen de la vida." També diu que l'evasió de la mort domina de tal manera la quotidianitat que, sovint, les persones properes s'esforcen per persuadir el moribund que s'alliberarà de la mort i podrà tornar a la quotidianitat del món.

Heidegger defineix la mort de l'altre de la següent manera:

• Vivim la mort com una pèrdua que experimenten els que queden.
• Però, en patir aquesta pèrdua, no es fa accessible la pèrdua de l'ésser que "pateix" el que mor.
• No experimentem pròpiament el morir dels altres, sinó que només hi "assistim".

"No es neix dona, s'arriba a ser-ho": Beauvoir

Simone de Beauvoir, a L'Experiència viscuda (El segon sexe II, 1947), afirma:

"No es neix dona: s'arriba a ser-ho. Cap destí biològic, psíquic o econòmic defineix la imatge que revesteix en el si de la societat la femella humana."

Amb aquesta frase, Beauvoir vol transmetre que el gènere és una construcció social i cultural, no una determinació biològica. La dona es construeix a si mateixa amb llibertat per decidir com vol ser, sense rols preestablerts. En néixer, tenim la possibilitat d'inventar la nostra vida.

Beauvoir diferencia entre el biològic (sexe) i el construït (gènere). El masculí o femení no són qüestions biològiques més enllà dels òrgans; la resta és una construcció política, social, etc. Cadascú es construeix a si mateix des que neix.

Beauvoir utilitza el terme "cossos" perquè, a partir d'aquests, cadascú pot classificar-se, si vol, inventant-se a si mateix. Per a Beauvoir, no hi ha un instint maternal inherent; aquesta vocació és dictada per la societat. La sexualitat no equival a genitalitat i, per tant, no es limita al coit.

La crisi en l'educació segons Hannah Arendt

En l'educació, el "qui" és molt important, però cada cop menys. Els alumnes es redueixen a números (NIU, DNI) i només interessa la nota. Es perd el coneixement personal de l'alumne i del professor, la seva història. L'educació s'enfoca en el "què" (qualitats substituïbles) en lloc del "qui" (reconeixement del nom propi i la història personal). Per exemple, en lloc de dir "Avui tinc classe de filosofia", hauríem de dir "Avui tinc classe amb en Mèlich", reconeixent la persona.